Brad Pitt nega el viatge

Brad Pitt diu que no és un viatge.
Sense nosaltres, però, el viatge prossegueix.
En un que món giravolta no rodem: giragonsem.
Els plans s’esvaeixen, cert; els somnis també.
I allà on hàgim d’anar, Angelina no hi ha de ser.
La nostra sort? El nostre destí? La nostra pobresa.
I el perfum dels semidéus? Sobrer.

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Temporary like Achilles», de Bob Dylan

Paraules del meu avi

Al meu avi, Manolo Museros

Demana, fill,
que t’ensenyen a llegir
la mar.
Exigeix que se’t revelen
les arts ocultes de la pesca
i aprèn de quina boca és el bram
afuat que cisella cada roca.
Perquè seràs els brams i seràs la roca,
i enmig del cant, com l’àngel cruel
i enjogassat que se’ns emporta,
ballaràs fosques corrandes amb tempestes
i onades, penyasegats i taurons, pirates,
desgraciades banderes, i després silencis
més profunds i sagnants que el misteri
i el dolor del teu naixement.
Demana, fill, que t’ensenyen a llegir
la mar, a desxifrar el pèndul secret
de totes les marees, les veles, el rumb,
les llunes plenes en què caldrà salpar,
la respiració dels vents que et menaran
a ribes i ports del patiment i del desig.
Demana, fill, que t’ensenyen a llegir
la mar.

J. P.

(inèdit)

17 de març, Dia de la Poesia Catalana a Internet

L’arbre

Versió d’un poema de Paul la Cour

L’esquirol, els ocells evacuaren la capçada
quan s’esbalçà la roca on la rabassa hi ancorava;
ara, les arrels a l’aire em pengen com les cordes
silents d’un arpa, i només a un darrer clivell
de l’espadat una rel m’amarra.
Pel meu tronc s’enfilen encara els escarabats,
una mínima i postrema flama de vida
que he camuflat davall del meu fullam.
A la darrera tempesta els ofrene, amagat
jo mateix per la lluïssor d’horitzons llunyans,
humil i quiet, a penes existent.
Oh tu, que també arreles els vius als morts
en aquest joc magnificent,
que es faça la vostra voluntat.
Que l’aire rere meu retrobe el seu camí,
però deixa’m cantar fins a estimbar-me;
regala’m, en el cant de l’Eternitat, un instant
per a ser fidel, per a viure a prop teu
arrelat per última vegada. Absolutament lliure…