Abril i el silenci

La primavera jeu deserta.
Vellut obac, el fossat
serpeja vora meu
sense cap llambreig.

L’únic que brilla
són flors grogues.

La meva ombra em porta
com un violí
en la seva caixa negra.

L’únic que vull dir
resplendeix fora d’abast
com l’argenteria
a la casa de l’usurer.

 

Tomas Tranströmer
«La gòndola trista», 1996 / Trad. Josep Porcar*

 
 

APRIL OCH TYSTNAD

Våren ligger öde.
Det sammetsmörka diket
krälar vid min sida
utan spegelbilder.

Det enda som lyser
är gula blommor.

Jag bärs i min skugga
som en fiol
i sin svarta låda.

Det enda jag vill säga
glimmar utom räckhåll
som silvret
hos pantlånaren.

 
Tomas Tranströmer
«Sorgegondolen», 1996

* Versió catalana transportada des de traduccions pont: alemany, anglès, castellà, francès, italià i portuguès.

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Peça de concert per a violí i orquestra Op. 7: II Cadenza- A tempo», de Tor Aulin

Neu

Fotografia de Chauncey Davis.

Fotografia de Chauncey Davis

L’estança de cop s’engalanava i el finestral voladís
Anava engendrant neu i roses albes contra ell
Insonorament col·laterals i incompatibles:
El món és més sobtat del que imaginem.

El món és molt més estrambòtic del que ens pensem,
Incorregiblement plural. Pelo a gallons
Una tangerina i escupo els pinyols i sento
L’embriaguesa de les coses que són diverses.

I el foc flameja amb un so borbollant pel món,
Més entremaliat i joiós del que hom suposa –
A la llengua als ulls a les oïdes als palmells de les mans –
Hi ha més que vidre entre la neu i les magnífiques roses.

Louis MacNeice
(Trad. Josep Porcar)

 

SNOW

The room was suddenly rich and the great bay-window was
Spawning snow and pink roses against it
Soundlessly collateral and incompatible:
World is suddener than we fancy it.

World is crazier and more of it than we think,
Incorrigibly plural. I peel and portion
A tangerine and spit the pips and feel
The drunkenness of things being various.

And the fire flames with a bubbling sound for world
Is more spiteful and gay than one supposes –
On the tongue on the eyes on the ears in the palms of one’s hands –
There is more than glass between the snow and the huge roses.

Louis MacNeice

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Pink roses», de Shanae Butterworth

Set tota la vida

Dijous acompanyaré Ramon Guillem en la presentació a Castelló del seu nou llibre de poemes, «La set intacta» (Lleida, Pagès Editors, 2014), que va ser guardonat amb el XVI Premi de Poesia Maria Mercè Marçal. Hi esteu convidats! L’acte se celebrarà a la llibreria Argot (Sant Vicent, 16) a les 19h. Guillem tanca «Exordi», primer poema del llibre, així: «[…] el desig de l’aigua / en la terra eixorca, / sempre a l’espera / del prodigi del cor i la paraula, / tan àvids de viure, / amb tota la set intacta». Seduït per la sinestèsia del títol, vaig arribar a aquest altre poema del portuguès José Gomes Ferreira (Porto 1900-1985). Us regale algunes gotes de set per anar fent boca:
 

CàntirCédula de nascimento poético

Enquanto me ensinavam
a exactidão de desenhar a bilha verde
para a minha boca
de não ter sede…
…no papel que via?

Uma bilha torta
onde apodrecia
a água para a outra boca, a secreta
de sede intacta
no fundo da saliva

E foi assim que me fiz poeta.

Com esta exactidão inexacta.

José GOMES FERREIRA

 

Partida de naixement poètic

Mentre m’ensenyaven
la precisió del traç del càntir verd
sobre la meua boca
per no passar set…
…al paper, què hi veia?

Un càntir tort
on s’hi podria
l’aigua sobre una altra boca, la secreta
set intacta
al fons de la saliva

I fou així que em vaig fer poeta.

Amb aquesta precisió imprecisa.

José GOMES FERREIRA
Trad. Josep Porcar

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Qui n’ha begut», de Mishima

Something

 

For Once, Then, Something

Others taunt me with having knelt at well-curbs
Always wrong to the light, so never seeing
Deeper down in the well than where the water
Gives me back in a shining surface picture
Me myself in the summer heaven godlike
Looking out of a wreath of fern and cloud puffs.
Once, when trying with chin against a well-curb,
I discerned, as I thought, beyond the picture,
Through the picture, a something white, uncertain,
Something more of the depths—and then I lost it.
Water came to rebuke the too clear water.
One drop fell from a fern, and lo, a ripple
Shook whatever it was lay there at bottom,
Blurred it, blotted it out. What was that whiteness?
Truth? A pebble of quartz? For once, then, something.

Robert Frost

Per una vegada, doncs, alguna cosa*

Els altres se’n burlen quan m’agenollo als brocals,
sempre ullprès per la llum, sense veure res més
en la profunditat del pou que allà on l’aigua
em retorna el llenç brillant de la superfície
m’hi emmirallo sota un cel d’estiu com un déu
coronat amb falgueres i núvols esbufegats.
Una vegada, amb la barbeta sobre la barana,
vaig clissar, com jo pensava, més enllà del llenç,
o a través del llenç, una cosa blanquinosa, difusa,
alguna cosa més, en la fondària, que vaig perdre de cop.
L’aigua va esvair aquella aigua massa clara.
Una gota caigué de la falguera, i vet aquí, una ona
que va sacsejar tot allò que a sota reposava,
ho va esborrar, ho enfonyà. Què era aquella blancor?
La veritat? Un còdol de quars? Per una vegada, doncs, alguna cosa.

* Tot i que Frost empra amb mestria l’hendecasíl·lab, en la versió catalana he optat per la mètrica lliure. Em permetia acostar-me més al sentit i al sentiment del poema sense encongir-lo amb la faixa de la literalitat ni tampoc, sobretot, haver de forçar el ritme i les costures del vers amb mots d’una semàntica menys precisa. Ja ho deia Frost, que també  «poetry is what gets lost in translation», o també aquell epigrama de Borges: «El original es infiel a la traducción».

After the feet of beauty fly my own

 

Oh, think not I am faithful to a vow!
Faithless am I save to love’s self alone.
Were you not lovely I would leave you now:
After the feet of beauty fly my own.

Were you not still my hunger’s rarest food,
And water ever to my wildest thirst,
I would desert you — think not but I would! —
And seek another as I sought you first.

But you are mobile as the veering air,
And all your charms more changeful than the tide,
Wherefore to be inconstant is no care:

I have but to continue at your side.
So wanton, light and false, my love, are you,
I am most faithless when I most am true.

Edna St. Vincent Millay

Del llibre: «A Few Figs from Thistles. Poems and sonnets»

Llegir-ne més

First Star on the Twilight River

first_star_q

A river of twilight
Flowed over the hills
And covered the valley
With its soft, cool water.
I sat beside my little brother
On the front porch, and I
Told him a story about
A flower that fell
In love with a star.
When I finished the story,
My little brother pointed
At the first star
On the twilight river,
And he said,
«Is dat da star?»

Richard Brautigan

Primer estel sobre el riu del crepuscle

Un riu de crepuscle
Fluïa pels turons
I embolcallava la vall
Amb la seva dolça, fresca aigua.
Vaig seure amb el meu germà petit
Al mirador
I li vaig contar la història
D’una flor que s’enamorà
D’un estel.
En acabar la història
El meu germanet assenyalà
El primer estel
Sobre el riu del crepuscle,
I va dir,
«És aquell estel?»

(trad. j. p.)

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Stella by starlight», per Miles Davis (1958)

Tres ulls de mussol

tripleesguard

Tinc sovint un altre ull, allà dalt, que em mira, i sé que no és el de Déu, perquè, si no li faig cas, només vaig a l’infern al qual jo desitge anar. MacLeish diu que és una lluna, un fruit rodó, un medalló: mut, palpable, silenciós, immòbil, contestatari. Cert. Però, perquè siga un ull, perquè siga poesia, cal sempre un mussol que s’hi interpose i cante. Un no s’acaba d’acostumar a les persones que pensen que “les coses de poeta” són una mena de joc, un joc de xiquet gran, un joc només. Persones que no veuen o, probablement, no volen veure –i no les culpe– que amb la poesia i amb “les coses de poeta”, si alguna cosa ens hi juguem, és la vida mateixa: l’ull. No hi veuen l’ull. Però, clar, són poetes…, oi? I els poetes sempre diuen aquestes coses… ;)

Lectores i lectors de Salms, us desitge a tots un ANY MILLOR.

 

versió mp3

Vull donar les gràcies a l’Eva per la recomanació musical.
 

ARS POETICA

A poem should be palpable and mute
As a globed fruit,

Dumb
As old medallions to the thumb,

Silent as the sleeve-worn stone
Of casement ledges where the moss has grown—

A poem should be wordless
As the flight of birds.

*

A poem should be motionless in time
As the moon climbs,

Leaving, as the moon releases
Twig by twig the night-entangled trees,

Leaving, as the moon behind the winter leaves,
Memory by memory the mind—

A poem should be motionless in time
As the moon climbs.

*

A poem should be equal to:
Not true.

For all the history of grief
An empty doorway and a maple leaf.

For love
The leaning grasses and two lights above the sea—

A poem should not mean
But be.

Llegir-ne més

Il disoccupato

Dove sen va cosí di buon mattino
quell’uomo al quale m’assomiglio un poco?
Ha gli occhi volti all’interno, la faccia
sí dura e stanca.

Forse cantò coi soldati di un’altra
guerra, che fu la guerra nostra. Zitto
egli sen va, poggiato al suo bastone
e al suo destino,

tra gente che si pigia
in lunghe file alle botteghe vuote.
E suona la cornetta all’aria grigia
dello spazzino.

Umberto Saba

EL DESOCUPAT

On va, tan d’hora, de bon matí,
aquell home a qui m’assemble una mica?
Els seus ulls miren endins, la cara
és dura i cansada.

Potser cantà amb els soldats d’una altra
guerra, que fou la nostra guerra. Silenciós
se’n va, recolzat en el seu bastó
i en el seu destí,

entre gent que s’arraïma
en llargues cues a les botigues buides.
I sona la corneta a l’aire gris
de l’escombrador.

(trad. J. P)

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Young and foolish», de Bill Evans

The voice of the ancient bard

Un poema amb el deix d’alguns licors que em són familiars. Mentre n’escrivia una versió, he paladejat reminiscències dels salms d’Espriu, del tord de Keats i dels vells ximples de Larkin. Hi ha una versió en català, però no he pogut fer-me amb ella.

Youth of delight, come hither,
And see the opening morn,
Image of truth new born.
Doubt is fled, & clouds of reason,
Dark disputes & artful teazing.
Folly is an endless maze,
Tangled roots perplex her ways.
How many have fallen there!
They stumble all night over bones of the dead,
And feel they know not what but care,
And wish to lead others, when they should be led.

William Blake

La veu del bard antic

Gojosa jovenesa, torna aquí,
i esguarda el trenc de l’alba,
imatge de la veritat nounada.
Dubtes que s’esvaïren, boires de la raó,
en fosques disputes, brillants disquisicions.
La follia és un laberint sense fi,
envescades arrels hi embullen els camins.
Quants n’hi ha que han caigut!
Tota la nit ensopeguen amb els ossos dels finats,
i senten que res no saben, tret de la inquietud,
i volen guiar els altres, ells, que haurien de ser guiats.

(versió de J. Porcar)