Immortal wine

 

Indian Summer

These are the days when Birds come back—
A very few —a Bird or two—
To take a backward look.

These are the days when skies resume
The old –old sophistries of June—
A blue and gold mistake.

Oh fraud that cannot cheat the Bee—
Almost thy plausibility
Induces my belief.

Till ranks of seeds their witness bear—
And softly thro’ the altered air
Hurries a timid leaf.

Oh Sacrament of summer days,
Oh Last Communion in the Haze—
Permit a child to join.

Thy sacred emblems to partake—
Thy consecrated bread to take
And thine immortal wine!

Emily Dickinson

Estiu indià

Aquests són els dies en què els Ocells tornen—
Molt pocs –un Ocell o dos–
Per fer una ullada enrere.

Aquests són els dies en què el celatge reprén
Els vells –vells sofismes de Juny–
Un blau i daurat desencert.

Oh farsant que no pots engalipar l’Abella—
Per poc la teva plausibilitat
indueix la meva creença.

Fins que rasts de llavors ho testimonien—
I dolçament, travessant l’aire rúfol,
Una fulla tímida hi estimben.

Oh Sacrament dels dies estivals,
Oh Comunió Última en la Boira—
permet a una nena endinsar-s’hi.

Per compartir els teus símbols sacres—
Per prendre el teu pa consagrat
I el teu vi immortal!

Emily Dickinson

(versió de J. Porcar)

NOTES
Indian summer és com s’anomena en anglès americà el període de tardor amb un eventual oratge de temperatures més càlides del que és previsible en aquesta època de l’any. És l’equivalent als nostres estiuets de Sant Miquel (29 de setembre) o de Sant Martí (11 de novembre). Al Regne Unit –tradicionalment anomenat St. Luke’s Summer (18 d’octubre)—, l’expressió va anar consolidant-se a mitjans del segle passat. Com enguany al nostre Mediterrani, aquesta anomalia estacional pot allargassar-se intermitentment d’octubre a novembre, amb notables intervals de dies temperats característics de finals de primavera o de començament de l’estiu (de juny, diu Dickinson), més que no pas de tardor. És aquest el frau, el farsant, l’estiu aparent que, per a la poeta, no pot enganyar l’abella (that cannot cheat the Bee) i que, per poc, no l’acaba persuadint. I és així fins que una ventada (altered air) travessa la quarta estrofa, hi enlaira llavors i precipita una fulla. Així és fins que la boira inunda la cinquena (Communion in the Haze), quan prega ser acollida (permit a child to join) i participar dels últims emblemes –pa consagrat, vi immortal– d’aquesta tardor dolça, abans no arribe l’hivern. Dolça com la suprema dolçor del vi de Rilke, aquell Herbsttag on les fulles encara giravolten; daurada com aquell or crepuscular de Frost, que no pot romandre (then leaf subsides to leaf); sagrada, també, com la fulla d’absenta de Stanescu, la immensa tendresa d’una emoció de tardor.

Desire of oblivion runs

 

Wants

Beyond all this, the wish to be alone
However the sky grows dark with invitation cards
However we follow the printed directions of sex
However the family is photographed under the flagstaff
Beyond all this, the wish to be alone.

Beneath it all, desire of oblivion runs:
Despite the artful tensions of the calendar,
The life insurance, the tabled fertility rites
The costly aversion of the eyes from death—
Beneath it all, desire of oblivion runs.

Philip Larkin (1950) / «The Less Deceived» (1953)

 

Afanys

Més enllà de tot açò, les ganes d’estar sol
Per més que el cel s’encapoti amb targetes d’invitació
Per més que seguim els traçats designis del sexe
Per més que la família es retrati al peu de la bandera
Més enllà de tot açò, les ganes d’estar sol.

En el fons de tot, un desig d’oblit corre:
Malgrat les arteroses tibantors del calendari,
L’assegurança de vida, els planificats ritus de fertilitat,
La costeruda aversió dels ulls a la mort—
En el fons de tot, un desig d’oblit corre.

Philip Larkin

(versió de J. Porcar)

Slant of light

 

Manuscrit del poema (font)

Manuscrit del poema (font)

There’s a certain Slant of light

There’s a certain Slant of light,
Winter Afternoons —
That oppresses, like the Heft
Of Cathedral Tunes —

Heavenly Hurt, it gives us —
We can find no scar,
But internal difference —
Where the Meanings, are —

None may teach it — Any —
’Tis the seal Despair —
An imperial affliction
Sent us of the Air —

When it comes, the Landscape listens —
Shadows — hold their breath —
When it goes, ’tis like the Distance
On the look of Death —

Emily Dickinson

 

Hi ha un cert Biaix de llum,
Les Tardes Hivernals —
Que oprimeix, com el Pes
Dels Càntics de Catedral —

Nafra celestial, se’ns consagra —
De cicatriu no en deixa cap,
Només una fonda diferència —
On rauen els Significats —

Ningú la pot explicar — Ningú —
És l’empremta del Desesper —
Com un dany sobirà
Que l’Aire ens volgués fer —

Quan s’atansa, el Paisatge escolta —
Les Ombres — guarden la respiració —
Quan marxa, és com la Distància
Al semblant de la Mort —

Emily Dickinson

(versió de J. Porcar)

El mussol

Fotografia de Dan Behm

Fotografia de Dan Behm

Què va passar, tant de temps fa
que els mateixos arbres han oblidat?
En la foscor, en la solitud,
escodrinyant com un ancià
entre antics manuscrits,
alguna cosa que anheles saber
t’esquiva, i formules
una pregunta que ningú respon, i ningú pot.

Si no fos per tu i el teu llarg esgarip,
podria oblidar
com de vell és el món, i quant de temps,
cant rere cant,
s’ha esvanit com una fletxa d’argent cap a la llum,
de rosa i de porpra tenyit al trenc
del dia i de la nit.

Louise Driscoll
(trad. J. P.)

 

The owl

What happened, so long ago
The very trees have forgotten?
In darkness, in loneliness,
Searching like some old man
Among old manuscripts,
Something you wish to know
Eludes you, and you ask
A question no one answers, for none can.

If it were not for you and your long cry
I might forget
How very old the world is, and how long
Song after song
Has gone like a silver arrow toward the light
Tinted with rose and purple at the breaking
Of the day and night.

Louise Driscoll

La biografia de Louise Driscoll no apareix al Google, o jo no l’he sabuda trobar. Qui és Louise Driscoll? És potser agosarat qualificar-la de “poeta oblidada”, però sembla que un oblit la ronda. Si teniu ganes, en aquest enllaç se’n parla una mica. Si no pots oblidar un jardí, podries oblidar un poeta? Ulls de mussol de dia i de nit: tenim tot l’oblit ple d’esgarips.

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Owl waltz», de Seabear

Xarxes per a ocells

Foto de Dimitris Iliopoulos

Fotografia de Dimitris Iliopoulos

D’ocells capturats amb xarxa,
gairebé notes al pentagrama,
n’he esbossat i no pocs
amb carbonet
i no n’he tret mai conclusions
subliminals.
La xarxa és constitutiva,
no és submarina, ni abissal ni
pot revelar-nos res de substancial.
La xarxa la portem a sobre
com un guardapols. És invisible
i no en cal sargit perquè no es descús.
El problema de sortir-ne no es planteja,
que hem de restar a dins fou decisió d’uns altres.

Eugenio Montale
(trad. J. P.)

 

Reti per uccelli

Di uccelli presi dal ròccolo
quasi note su pentagramma
ne ho tratteggiati non pochi
col carboncino
e non ne ho mai dedotte conclusioni
subliminari.
Il paretaio è costituzionale,
non è subacqueo, né abissale né
può svelare alcunché di sostanziale.
Il paretaio ce lo portiamo addosso
come una spolverina. È invisibile
e non mai rammendabile perché non si scuce.
Il problema di uscirne non si pone,
che dobbiamo restarci fu deciso da altri.

Eugenio Montale

El ròccolo i el paretaio són dues tècniques italianes de captura d’ocells amb xarxa, sense traducció al català. Als Països Catalans, dues tècniques similars són el parany (o caça amb vesc) i el filat balear (gairebé prohibides), però no són homologables a les italianes.

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Ornithology», per Charlie Parker

Himne des d’un tendal de síndria

tendal de síndriaTu que habites la cabana obscura,
Per qui la síndria és sempre porpra,
D’on el jardí és vent i lluna,

Dels dos somnis, nit i dia,
¿Quin amant, quin somiador triaria
L’enfosquit pel son?

Heus aquí el plàtan a la teva porta
I el millor paó de ploma vermella
Que bramava dellà els rellotges.

Vindrà una dona, fulla verda,
La seva arribada atiarà el goig
Amb molta més joia que el son,

Sí, i la merla desplegarà la cua
Perquè el sol caigui a clapes
Mentre cruix la pedregada.

Tu que habites la cabana obscura,
Alca’t, car res no s’alçarà sinó despert,
I aclama, victoreja, victoreja.

Wallace Stevens
(trad. J. P.)

 

Hymn From A Watermelon Pavilion

You dweller in the dark cabin,
To whom the watermelon is always purple,
Whose garden is wind and moon,

Of the two dreams, night and day,
What lover, what dreamer, would choose
The one obscured by sleep?

Here is the plantain by your door
And the best cock of red feather
That crew before the clocks.

A feme may come, leaf-green,
Whose coming may give revel
Beyond revelries of sleep,

Yes, and the blackbird spread its tail,
So that the sun may speckle,
While it creaks hail.

You dweller in the dark cabin,
Rise, since rising will not waken,
And hail, cry hail, cry hail.

Wallace Stevens

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Un tall de síndria», d’Els Pets

Un vaixell de marbre

Pal de vaixell sense velaGeorge Gray

He examinat moltes vegades
el marbre que van cisellar per a mi:
un vaixell amb veles calades, descansant a port.
Realment, això no retrata el meu destí
sinó la meva vida.
Car se’m donava l’amor i jo em resguardava dels desenganys;
la tristesa trucava a la meva porta, però jo restava espantat;
l’ambició m’esperonava, però m’aterrien els riscos.
Així i tot, tenia la fam de donar sentit a la meva vida.
I ara reconec que hem d’hissar la vela
i aprofitar els vents del destí
onsevulga que menin el vaixell.
Donar un sentit a la vida pot portar a la follia,
però una vida sense sentit és la tortura
del desassossec i del desig errant:
un vaixell delint-se pel mar, sempre espantat.

Edgar Lee Masters
(trad. J. P.)

 

George Gray

I have studied many times
The marble which was chiseled for me—
A boat with a furled sail at rest in a harbor.
In truth it pictures not my destination
But my life.
For love was offered me and I shrank from its disillusionment;
Sorrow knocked at my door, but I was afraid;
Ambition called to me, but I dreaded the chances.
Yet all the while I hungered for meaning in my life.
And now I know that we must lift the sail
And catch the winds of destiny
Wherever they drive the boat.
To put meaning in one’s life may end in madness,
But life without meaning is the torture
Of restlessness and vague desire—
It is a boat longing for the sea and yet afraid.

Edgar Lee Masters

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«A sailboat in the moonlights», per Duke llington