Poeta i mussol, piulades al vol (XX)

bosch-owl-jardi-p

Mussol d’El jardí de les Delícies (esquerra), d’El Bosch, detall de La Font de la Vida (ací més mussols d’El Bosch)

 

the owl devours
the hour,
and disregards
the rest.

Wendy VIDELOCK

 

~.~

 

En les blaves plou la més negra.
Per la llum la nit llagrimeja. 

lluna-marjal-castello

 

~.~

 

Pertot roselles
i xicoies, senyeres
apomellades.

roselles-i-xicoies

 

~.~

 

Miracle.
Rosella desclosa a casa.
Espurna als ulls, foc i brasa.

rosella-casa

 

~.~

 

Tu tens un gos que canta,
però jo tinc una orquídia
amb una orella blanca
que sap comptar, al repic,
les gotes de pluja als patis.

orquidia-casa

 

~.~

 

El vent absent és de paper.

 

~.~

Alleuja no confondre
entusiasme amb il·lusió,
trobar a faltar amb enyorar,
cercar amb esperar,
voler amb estimar.
Alleuja poder plorar
foc.

flor-pasqua-detall

 

~.~

 

El desamor és la sirena
espurnejant d’una ambulància
abandonada en un cementeri
de cotxes.

ambulancia-abandonada

«Not for sale sunflare edition», de Raf Degeest

 

~.~

 

Tants venedors és de bojos
i se’m desfaran els monyos.
Passant de folls i de rotllos.

weiss-venedors-de-pa

Sabine Weiss: «Venedors de pa», Atenes, 1958

 

~.~

 

Densa i lenta, una boira
rèptil remuntava el riu,
com si algú l’acotxara.

 Fotografia de Charis Amiee

 

~.~

 

Al concert de la llum
és la música qui escolta.
Silenci qui bramula.

vinagrella-platja de castelló

 

~.~

 

Primavera és verb.
L’únic del present
que tot ho belluga
i mai no es conjuga.

cor-fulla-arbre-amor

 

~.~

 

Quan no hi corren els gats,
ho fan els peus de l’aigua.
Xop, dic el cor del cec:
a la golfa somiege
si sóc només batec
de pluja a la teulada.

pluja-teulada

 

~.~

 

Vent, llast o onada,
l’escora aboca els morts,
contradiu l’illa.

El buc diu: ai.
La mar: t’agafe mida.
Port de tornada.

Boia o norai,
estiba’t els records.
L’ahir t’estiba.

Estiba

«Strong wind», d’Ivan Aivazovsky, llapis i ‘gouache’ sobre paper, 1856

 

~.~

 

Aquest vent no té pèls a la llengua.
Quan udola fa ta casa seua.
En malparlen portes i persianes.
Pel cel, mitjons, calçotets i calces.

vent-roba

J. P., febrer, 2017

 

~.~

 

Nua a deshora,
vol al vol ésser fulla
i papallona.

Fulla-papallona

Fotografia de @verliebtinglas

 

~.~

 

Like Wadsworth Longfellow:
silent, and soft, and slow.
The snow in the eyes of an owl.

mussol-silent

 

~.~

Poeta i mussol, piulades al vol (XIX)

mussol-bosch

«El niu del mussol», d’El Bosch (1505-1515, museu Boijmans Van Beuningen de de Rotterdam)

 

Blew mimic hootings to the silent owls
That they might answer him.

William WORDSWORTH

 

~.~

 

La nit hiverna.
Els ocells desescriuen
cada poema.

*

El rastre vola.
Blanca tinta a les mans,
una milotxa.

*

Silenci, caus
de la volva més negra.
Ales en pau.

empremtes-ocell

 

~.~

 

Sota els llençols de boira
de fosques nits en blanc,
el vi és llum reversible
del cor bru del Montsant.

 

~.~

 

De la pèrdua, com del porc,
s’ha d’aprofitar tot, car
al cor no surt barat l’art
de baixar a besar l’orc.

aljub-castell-montornes

Aljub, castell de Montornés

 

~.~

 

Aquest perfum de mar i taronges.
Llevant, marjal amunt, travessa
humit l’embullat sedàs de branques
i, destil·lat, ens el puja a la ciutat.

 

~.~

 

Entre dos rius,
la fortalesa em vessa
i besa la llum.

fluvià-besalú-nena

Riu Fluvià, a Bisuldunum

 

~.~

 

Exactament aquesta mateixa fragància
de pluja de novembre, ancestral
i pura, tota present i memòria.

perfum-pluja

 

~.~

 

Solitud
l’illa que per fi salpa
sense tu.

columbretes

Illes Columbretes

 

~.~

 

La marea, definitiva,
morirà de superlluna
i hi cosirà la gavina
un horitzó massa baix.
Lluna beguda, biaix,
quina pobra costura!
Més alta sura, d’alzina,
la fulla insubmisa
que un vers viu s’ensuma.

horitzó-gavina

 

~.~

 

Tanca la porta i surt
quan tot el que resta
ja no suma en tu.

 

~.~

 

Infinit
en via morta.

estacio-marça-falset

Estació de Marçà-Falset

 

~.~

 

Pupil·la dactilar, foradada
t’aprenc l’oblidada
empremta d’un perfum.
Zumzum, zumzum
fa l’adéu com la mar.

 

~.~

 

The autumn slipped across your skin 
Got something in my eye 
A light that doesn’t need to live 
And doesn’t need to die 

LEONARD COHEN

cohen-light

 

 

«Travelling the light», de Leonard Cohen

Poeta i mussol, piulades al vol (XVIII)

mussol-nectari

¿On la rosa i la veu cridant campanes?

Marc GRANELL

 

~.~

 

No deixis, llum,
la fulla caure
d’hora i lluny.

fullacorombra

 

~.~

 

L’ombra despresa
de l’ombra de la fulla cau
tardors després.

fullaempremtada

 

~.~

 

I no sabràs mai, mentre vola,
si arrela abans la fulla o l’ombra.

fullavol

 

~.~

 

Set
de setembre i sense
aigua.

 

~.~

 

Vas estendre els records
perquè s’eixuguessin.
Sabies que el vent abandonaria
l’ombra i se n’emportaria la pell.

robaestesa

 

~.~

 

De quina tardor
cauran enguany
les fulles?

poemabenedetti

 

~.~

 

Vés! Besa
a vessar, car el bes
no s’ajorna i, si un cava
el torna, cap llavi s’acaba.

cavabeso

 

~.~

 

Marxar és un poema que no ha de tornar.
No és breu ni mereix, de passada, ser
escrit amb els peus, ni a mà alçada,
com els adéus.

 

~.~

 

Si la llum fa figa,
l’ombra perfà el cor.

figombra

 

~.~

 

La flor és extraordinària.
Les fulles són una prioritat.

 

~.~

 

Si tot és irrecuperable,
no hi ha res perdut.

 

~.~

 

Girasols a les cadires
s’assolellen, mengen pipes.
En el LA de la bellesa,
girallunes oprimides.

A Luis Eduardo Aute

 

~.~

 

Caminem espectrals i tot se’ns crema.
L’ombra se’ns carbonitza en tocar terra
i, si mirem enrere, agost
no n’ha deixat ni la cendra.

ombrajosep

 

~.~

 

We are always the same age inside.
—Gertrude Stein

aniversri

 

~.~

 

Narcís no s’hi emmirallava.
Vigilava les aigües, l’únic
laberint on quedava Eco.

ecor

 

~.~

 

L’ull a la tija i la tija a l’ull.
Estimbada galàxia al sorral,
lenta és la casa del ciclop mut.
Cap rastre de bava per l’ullal.

cargol-sorral

 

~.~

 

Flor pura, recordar és
l’infinitiu que es fa de nit, mar
desenfocat d’un altre cel
que, estel, encara sura.

records-montaner

 

~.~

 

Si és tel l’estel, cap mel al cel.
Llepa la bresca ran de pell!

nuca

 

~.~

 

Nits d’estiu. L’aigua ensenya estels
i amfibis a la lluna, i a contrapèl
la pell s’adiu amb la llum d’una duna.
Demà set de sorral i dejuna!

 

~.~

 

Sovint som l’adéu de la mà
que altres tenen por d’alçar.

 

~.~

 

De vida caramulls, un cel
de vainilla la mel als ulls.
Dolç or el cor i el seny sense
brida que abellidor et bull.

crepuscle

 

~.~

 

Mosquits en maig, i piquen, i no plou,
i cap bassal que emmiralle el fibló de la catàstrofe,
i quin poc trellat, i anar fent.

 

~.~

 

A horse rider’s heart
is not a pedestrian hamster.

cavallets-de-fira

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Passion flower», de Mina

Poeta i mussol, piulades al vol (XVII)

Primavera de mussol

Only a hoot owl
hollows, a grassblade blown in cupped hands

Dylan THOMAS

 

~·~

 

Tot sacrifici, a l’ara, i no de l’ara.
Fi de latència i cap record d’empara.

Pedra, roca, ara, altar

#fil

 

~.~

 

Em fas, com rius, la boca aigua.

Fotografia

#fil

 

~.~

 

vers a negra o verme i ona,
d’alcanna no me’n falta,
car del cor a la boca
l’ena mora i hi ressona:
mannà de la moral més alta!

Mores

 

~.~

 

Errar sense resposta
testimonia un encert:
com el vent engendra
un pòsit de silenci
que ressona com un tret.

Tret a l'aigua

#fil

 

~.~

 

Totes, totes, totes
les flors són xopes,
no només les roses,
quan plou com ara.
Quins, quants amors
paren, encara, les copes?

 

~.~

 

Rosa profunda,
laberint infinit,
d’un tir al blanc
m’has fet formiga.

Fotografia

#Borgiana

 

~.~

 

Crac! Dues vegades
trauré punta al silenci
trencat pels teus ulls.

Crac

 

~.~

 

I vinc de puntetes
del fons de les mines
per dur-te silencis
al fons de les nines.

Fotografia

 

~.~

 

La mà lluny com una branca extremitat
del cor com una arrel quan dius:
batec.

 

~.~

 

No era poma aquell codony
amb bells llavis de magrana.
La mà al foc de la tardor
vaig posar perquè brillara.

Fotografia

#MagranaNord

 

~.~

 

Pel rastre de silenci
flaires la sorda
emboscada dels morts.
Pel rastre de pètals la mel
negra de la negra flor.

#fil

 

~.~

 

A l’arbre despentinat
pel temps torna la fulla, usurpada
al vent.

ocell fulla

#fil

 

~.~

 

Flors de Coleridge
al balcó de casa.
Abelles, brunzits,
cap somni ajaça!

Amargarida

#fil

 

~.~

 

On vas perdre un guant
ha crescut una flor.
Absent, així ha de ser dit
cada pètal.

Guant blau

#fil

 

~.~

 

El buit
d’un guant
és una flor.

Girablau

#fil

 

~.~

 

Ja sóc qui no sóc.
Un cuc que es descús
en fils folls de llum,
un verm veremant ver
al fons del teu vi
la lluna arraïmada
fins que siga plena
de nit.

Fotografia

#fil

 

~.~

 

En nua la més nua l’hivern al cel.
Embranca’t, primavera, i busca’n l’arrel.

embrancat

#fil

 

~.~

 

Hivern desprès, primer groc
del sol, tubercle a la pell
de la tardor, la fosa neu
de la mort, la gran rosa de foc.

Roses flames en la neu

#fil

 

~.~

 

ni orba branca
ni ombra ja ni reflex
ni res de res

bany de brancombres

#fil

 

~.~

 

To be leaf,
not a belief.

leaf & belief

#fil

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Owl eyes», de Herb Geller

Poeta i mussol, piulades al vol (XVI)

Tardor de mussol

~·~

A Dew sufficed itself
And satisfied a Leaf

Emily DICKINSON

~·~

 

Fulla en la neu

Neu avall bull
un somni com el dol
en blanc d’un full.

 

~·~

 

despullat

Despulla’t com
la branca que no acaba
de perdre fulla.

 

~·~

 

Caragola en la mà

cor a la mà
la caragola creu
mars d’un batec

 

~·~

 

Banc amb fulles seques

Hi ha somnis com fulles
als bancs: sense bitllets
de tornada.

 

~·~

 

font que no assedega

Sota besllums
de penombra, la font
que no assedega.

 

~·~

 

margalló, gatosa, bruc, ginebrera

Margalló, gatosa, bruc, ginebrera…
Cap desert, tot jardí de reravera!

 

~·~

 

No saps amb quina mà

«Krawattennymphe», carta postal de Peter Weiss de l’any 1910

No saps amb quina mà
el meu nu et despulla.
No saps per quin coll
el meu nu es despulla.

 

~·~

 

sigiloses

Sigil·loses rebel·lions cal·ligrafien
il·legibles punts volats que desgeminen
constel·lades vel·leïtats de la il·lusió.
Desig d’aquarel·la mort per pol·lució.

 

~·~

 

ales de papallona

Llum atònita. En flames.
Les ombres s’escorcollen.
On l’ull pigmenta ales
d’un sol llambreig sotsobren.

 

~·~

 

Sender

Només un sender
retorna guarit
al mateix verger
l’animal ferit.
Tremola d’absent
al rovell del dit.

 

~·~

 

Ser complicat és una percepció; ser complex és natural.
Tot conflicte on això s’ignora sembla
paradís artificial o infern inevitable.

 

~·~

 

No hi ha verd com el verd que dorm
al llit del riu en setembre, jaspiat
de cel als bassals, flairant
com un rovelló acabat de collir.

 

~·~

 

La muntanya de Queral

Recòndites, abruptes, costerudes
herències indivises.

 

~·~

 

La lluna als queixals.
Tota la nit la boca oberta.
Mos de l’any llum, udol
del llop lluny, la granota
al bassal, estancada,
com brilla d’erta!

 

~·~

 

Galàxia papallona

Quanta pols
d’estels, des de quins forats
de cuc, per veure néixer
una papallona.

 

~·~

 

Laia i la xemeneia del cor

El cor a la talaia és fumeral;
per l’aire illes com somnis de sal.

 

~·~

 

granota peluda

Després del bes, ai, quin ensurt…
Que no era blau sinó pelut!

:-)

 
 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«The wind», per Stan Getz

Poeta i mussol, piulades al vol (XV)

Devant l’eau profonde, tu choisis ta vision; tu peux voir à ton gré le fond immobile ou le courant, la rive ou l’infini; tu as le droit ambigu de voir et de ne pas voir; tu as le droit de vivre avec le batelier ou de vivre avec «une race nouvelle de fées laborieuses, douées d’un goût parfait, magnifiques et minutieuses». La fée des eaux, gardienne du mirage, tient tous les oiseaux du ciel dans sa main. Une flaque contient un univers. Un instant de rêve contient une âme entière. [traducció]
Gaston BACHELARD
«L’Eau et les rêves. Essai sur l’imagination de la matière» (1942)
Ed. Le Livre de Poche, col. Biblio Essais, 1993, p. 63

 

~·~

 

L’amor es mesura en cireres.*
L’enyor, en flors de cirerer.
En pinyols, totes les fal·leres.
I el voler, en melons d’Alger.

El primer vers és d’Alba Camarasa

Melons d'Alger

 

~·~

 

L’eco d’una llum anellant-se, vòrtex
d’un llambreig que s’atarda, vers-
semblança de l’univers.

big-bang-expansion-2-wave

 

~·~

 

Juny i lluny com cendra al vent.
El desig crema en estel:
el vers, el bes, l’aiguardent.
Tot cau guspira al fons del cel.

001_sant_joan_2015

#SantJoan

 

~·~

 

Trona. Miols de vent, gats
per l’aire. Tot urpeja.
La nit roda per terra:
l’espurna del fre, si calles,
no porta el fred que fa covar ales.

 

~·~

 

Com a l’arbre llampat, la llum
forja el motlle dels queviures:
algunes branques s’esberlen,
d’altres s’especien.

002_branca_llamp

~·~

 

El silenci abans del llamp,
el silenci després del tro,
el silenci on no saps dir
si només vol ploure.

 

~·~

 

Entre pluges i animals
no guanye per a bancals.

003_bancals

~·~

 

Finestres dins i ulls després, pura
besllum de nuesa, no pregunta els perquès.
El vent d’ara, respon, la vida comesa.

004_duna_platja_mar

~·~

 

#afinitats
005_simic_strand

The poem I want to write is impossible. A stone that floats.
Charles Simic

afinitat

The moon is a stone that floats.
Mark Strand

afinitat

¿o era de piedra pómez? ¿quién se acuerda?
Mario Benedetti

 

~·~

 

El somni de la passió produeix ostres.

006_odilon_redon_naixement_venus

[«El naixement de Venus», d’Odilon Redon, 1912]

 

~·~

 

La fricció supura la realitat.

007_friccio

~·~

 

Sovint està per damunt del bé i del mal
aquell qui no els ha conegut per sota.

008_sota_de_bastos

~·~

 

#afinitats

Poetry is an echo, asking a shadow to dance.
Carl Sandburg

afinitat

If we’re not supposed to dance,
Why all this music?
Gregory Orr

afinitat

How can we know the dancer from the dance?
William Butler Yeats

afinitat

Almost nobody dances sober, unless they happen to be insane.
H.P. Lovecraft

afinitat

And those who were seen dancing were thought
to be insane by those who could not hear the music.
Friedrich Nietzsche

 

~·~

 

Del mos me’n queda el cuc.
Dels seus ulls, tot l’almesc.
Del desig, la bromera.
Pel ròssec de la serp,
la fulla que ha caigut
com un plor de pomera.

011_fulla_de_pomera

 

~·~

 

sobren sants i ens falten llibres
i, de les roses, n’adorem la sang
i no les espines

012_sant_jordi_2015
#SantJordi

 

~·~

 

L’image de la liberté serait le vent.
Edmond Jabès

Poeta i mussol, piulades al vol (XIV)

«Owl on a maple branch in the full moon». Hiroshige, 1832-33.

«Owl on a maple branch in the full moon». Hiroshige, 1832-33.

~·~

Quina tremolor antiga
oir “ginjoler”, i sentir
la lluminosa distància
entre el color d’una branca
i el seu nom que en mi sona!

Blai Bonet

~·~

 

Pàgina inversa, la nit, mà
de sal als ulls espolsada, blancs
d’un tir que no fa diana.
Nota al peu, asterisc: silenci.
Saliva al dit.

 

~·~

 

En formació i cap al nord,
en l’aire es dibuixa un somriure
d’oques.

 

~·~

 

A la branca més alta
el teu nom s’ha envolat.
Quin niu al cor l’esguard
dels teus ulls sense gàbia!

 

~·~

 

El do de l’aparició
infreqüent, el mur de sobte
travessat, el pes d’un rastre
ingràvid, l’halo dens, inconsútil,
l’autodelació de l’espectre.

 

~·~

 

Il dit non avec la tête, mais il dit oui avec le coeur.

#preguntes

 

~·~

 

Perquè un ocell no pot viure
amb menys branques que ales.

 

~·~

 

lo millor del vent de febrer
són les estrelles que no s’emporta

 

~·~

 

I encara diran
que l’aigua és vida.
Però la vida és set.

 

~·~

 

comissures
del cel als solcs
de la set, la llum
riu

 

~·~

 

A set de gat t’acompararé.
Buit a la vuit, aquesta emplenes.

 

~·~

 

ni pugen ni baixen, els rius corren
al fons

 

~·~

 

tants ocells amunt,
tants peixos avall
i tan poques mans
al fons

 

~·~

 

resposta la fera,
les preguntes que punxen
d’esbarzers desembullen
les flors de la sendera

 

~·~

 

Remors trements
de mar d’hivern.
Plor al·literat.

 

~·~

 

aquell somni al fons
del mirall del corredor,
giravoltant, giragonsant,
espiral blanca de pell
fina estesa, record

#video

 

~·~

 

Música alè color de vi.
L’absent que no presenta al·legacions
rima grinyols de violí.

 

~·~

 

moments clau, busques
sense pany

 

~·~

 

No era poma sinó casa, i cucs
deshabitats, letals, i calçotets
de vidre, i un únic déu
imperdonable.

#vídeo

 

~·~

 

Despullar la veritat és un infinitiu.
Despullada, un participi.

 

~·~

 

I amb aquest vent arrelar
pètals.

 

~·~

 

Corrua, zumzum, trau de verms a la cleda,
giragonses dels dits amb besllum de seda.

 

~·~

 

A mos d’hivern, llum d’ombra als ulls,
el mussol va velant-se com un verm
dins la casa que se li esmuny.

 

~·~

 

Preferisc un llamp ressagant-se a un tro a deshora.

 

~·~

 

La línia de vol del poema. Hauria de ser ‘sensible’ per a tothom.

René Char

 
 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Owl», de She Keeps Bees