No verbal serà la memòria tota

 

porcar-nectari-argot-castelló

Archibald MacLeish va escriure que un poema hauria d’existir sense paraules, com el vol dels ocells. Més encara: no hauria de significar, sinó ser. Coetani, Carl Sandburg hi va insistir: la poesia és un animal marí que viu a la terra i espera volar per l’aire. Ser, dir les coses sense acabar de pronunciar-les, sempre ho fa acaba fent molt millor la vida que els versos, però la poesia ho intenta, agafa embranzida i a vegades s’hi enlaira, ni que siga a les palpentes, sabedora que, fora de l’aigua, els peixos es moren. Siga com siga, ni aletes ni ales: entre cel i mar, de peus a terra, la poesia dóna, dóna un testimoniatge diacrític del vent i del foc i, inútilment –sense utilitat rendible–, apama la desmesura amb mans humanes. D’aquest videopoema, ara recuperat i refet, podria afirmar que fou origen de Nectari, però mentiria, perquè recorde amb precisió fotogràfica que, mesos abans, a Montparnasse, vaig veure créixer flors sobre la tomba de Baudelaire –confident de mon rêve infini– i a penes sé de quina llavor van néixer. Però aquest sí: nascut d’un instant bell i extrem, és el que finalment n’ha quedat, uns blaus remots, un lleu perfum de vainilla i sal, molt abans de les preguntes i molt després de la mudesa. Pol·len al vent, a penes nèctar i auguri, no verbal serà la memòria tota. Així sia.

Aquest dijous tretze d’octubre presente l’acurada edició que n’ha fet Buc a la llibreria Argot de Castelló, a les set de la vesprada. Valga de convit el videopoema. M’acompanyarà, i és un honor, Josep Joan Conill, que d’això, com Sandburg, també n’ha dit la seua al llibre de poemes Signes antipersona (Contra la poesia): «estèrils com el bram sense esperança/ del cetaci obsedit per un designi d’ales/ que anhela navegar pel firmament,/ camarada entremaliat dels núvols».

Primera magnitud

 

diagrama

En companyia de Marc Granell, aquest dimarts presente Nectari a la llibreria Fan Set de València (19h), i he ideat per a l’ocasió un videopoema amb «Primera magnitud», versos inicials del llibre editat per Buc. He tingut la gran sort de poder comptar, a més, amb l’amable i sensible col·laboració de les traductores Imma Coret i Heike Van Lawick per a l’alemany, i Isabel Prieto per a l’anglès, a més d’una versió meua en castellà, que poden ser visionades en tres peces bessones. Des d’ací, la meua gratitud. Aquest dimarts, a València, començaré la lectura amb aquest poema apamat en la desmesura, preguntes esbalaïdes per una bellesa que prescindeix d’interrogants, cesures i respostes. O com diu Bauçà: ponderables fora mida.

Deutsche Version  |  Versió castellana  |  English version

Presentació de Nectari a València

And spill their nectar in each drop of dew
Henry David Thoreau
marc-granell-josep-porcar-2

Foto: Alexandre Navarro

Fa uns dies que apareix ací al blog, a la columna de la dreta, la imatge de la coberta de Nectari, llibre de poemes ara publicat que vaig començar a escriure durant la tardor de l’any 2012. Buc n’ha preparat la presentació en companyia de l’altra novetat de l’editorial, Els temps interromputs, del company Ramon Ramon, i serà aquest dimarts 27 de setembre, 19h, a la Fan Set de València, abans 3i4, coincidint a més amb la renovació de la imatge de la llibreria. Ens acompanyaran els poetes Marc Granell i Begonya Mezquita. Hi esteu convidats.

nectari-valencia

Poeta i mussol, piulades al vol (XVIII)

mussol-nectari

¿On la rosa i la veu cridant campanes?

Marc GRANELL

 

~.~

 

No deixis, llum,
la fulla caure
d’hora i lluny.

fullacorombra

 

~.~

 

L’ombra despresa
de l’ombra de la fulla cau
tardors després.

fullaempremtada

 

~.~

 

I no sabràs mai, mentre vola,
si arrela abans la fulla o l’ombra.

fullavol

 

~.~

 

Set
de setembre i sense
aigua.

 

~.~

 

Vas estendre els records
perquè s’eixuguessin.
Sabies que el vent abandonaria
l’ombra i se n’emportaria la pell.

robaestesa

 

~.~

 

De quina tardor
cauran enguany
les fulles?

poemabenedetti

 

~.~

 

Vés! Besa
a vessar, car el bes
no s’ajorna i, si un cava
el torna, cap llavi s’acaba.

cavabeso

 

~.~

 

Marxar és un poema que no ha de tornar.
No és breu ni mereix, de passada, ser
escrit amb els peus, ni a mà alçada,
com els adéus.

 

~.~

 

Si la llum fa figa,
l’ombra perfà el cor.

figombra

 

~.~

 

La flor és extraordinària.
Les fulles són una prioritat.

 

~.~

 

Si tot és irrecuperable,
no hi ha res perdut.

 

~.~

 

Girasols a les cadires
s’assolellen, mengen pipes.
En el LA de la bellesa,
girallunes oprimides.

A Luis Eduardo Aute

 

~.~

 

Caminem espectrals i tot se’ns crema.
L’ombra se’ns carbonitza en tocar terra
i, si mirem enrere, agost
no n’ha deixat ni la cendra.

ombrajosep

 

~.~

 

We are always the same age inside.
—Gertrude Stein

aniversri

 

~.~

 

Narcís no s’hi emmirallava.
Vigilava les aigües, l’únic
laberint on quedava Eco.

ecor

 

~.~

 

L’ull a la tija i la tija a l’ull.
Estimbada galàxia al sorral,
lenta és la casa del ciclop mut.
Cap rastre de bava per l’ullal.

cargol-sorral

 

~.~

 

Flor pura, recordar és
l’infinitiu que es fa de nit, mar
desenfocat d’un altre cel
que, estel, encara sura.

records-montaner

 

~.~

 

Si és tel l’estel, cap mel al cel.
Llepa la bresca ran de pell!

nuca

 

~.~

 

Nits d’estiu. L’aigua ensenya estels
i amfibis a la lluna, i a contrapèl
la pell s’adiu amb la llum d’una duna.
Demà set de sorral i dejuna!

 

~.~

 

Sovint som l’adéu de la mà
que altres tenen por d’alçar.

 

~.~

 

Cor hivernacle
el silenci de fulles
caigut a terra.

 

~.~

 

De vida caramulls, un cel
de vainilla la mel als ulls.
Dolç or el cor i el seny sense
brida que abellidor et bull.

crepuscle

 

~.~

 

Mosquits en maig, i piquen, i no plou,
i cap bassal que emmiralle el fibló de la catàstrofe,
i quin poc trellat, i anar fent.

 

~.~

 

A horse rider’s heart
is not a pedestrian hamster.

cavallets-de-fira

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Passion flower», de Mina