Poeta i mussol, piulades al vol (XX)

bosch-owl-jardi-p

Mussol d’El jardí de les Delícies (esquerra), d’El Bosch, detall de La Font de la Vida (ací més mussols d’El Bosch)

 

the owl devours
the hour,
and disregards
the rest.

Wendy VIDELOCK

 

~.~

 

En les blaves plou la més negra.
Per la llum la nit llagrimeja. 

lluna-marjal-castello

 

~.~

 

Pertot roselles
i xicoies, senyeres
apomellades.

roselles-i-xicoies

 

~.~

 

Miracle.
Rosella desclosa a casa.
Espurna als ulls, foc i brasa.

rosella-casa

 

~.~

 

Tu tens un gos que canta,
però jo tinc una orquídia
amb una orella blanca
que sap comptar, al repic,
les gotes de pluja als patis.

orquidia-casa

 

~.~

 

El vent absent és de paper.

 

~.~

Alleuja no confondre
entusiasme amb il·lusió,
trobar a faltar amb enyorar,
cercar amb esperar,
voler amb estimar.
Alleuja poder plorar
foc.

flor-pasqua-detall

 

~.~

 

El desamor és la sirena
espurnejant d’una ambulància
abandonada en un cementeri
de cotxes.

ambulancia-abandonada

«Not for sale sunflare edition», de Raf Degeest

 

~.~

 

Tants venedors és de bojos
i se’m desfaran els monyos.
Passant de folls i de rotllos.

weiss-venedors-de-pa

Sabine Weiss: «Venedors de pa», Atenes, 1958

 

~.~

 

Densa i lenta, una boira
rèptil remuntava el riu,
com si algú l’acotxara.

 Fotografia de Charis Amiee

 

~.~

 

Al concert de la llum
és la música qui escolta.
Silenci qui bramula.

vinagrella-platja de castelló

 

~.~

 

Primavera és verb.
L’únic del present
que tot ho belluga
i mai no es conjuga.

cor-fulla-arbre-amor

 

~.~

 

Quan no hi corren els gats,
ho fan els peus de l’aigua.
Xop, dic el cor del cec:
a la golfa somiege
si sóc només batec
de pluja a la teulada.

pluja-teulada

 

~.~

 

Vent, llast o onada,
l’escora aboca els morts,
contradiu l’illa.

El buc diu: ai.
La mar: t’agafe mida.
Port de tornada.

Boia o norai,
estiba’t els records.
L’ahir t’estiba.

Estiba

«Strong wind», d’Ivan Aivazovsky, llapis i ‘gouache’ sobre paper, 1856

 

~.~

 

Aquest vent no té pèls a la llengua.
Quan udola fa ta casa seua.
En malparlen portes i persianes.
Pel cel, mitjons, calçotets i calces.

vent-roba

J. P., febrer, 2017

 

~.~

 

Nua a deshora,
vol al vol ésser fulla
i papallona.

Fulla-papallona

Fotografia de @verliebtinglas

 

~.~

 

Like Wadsworth Longfellow:
silent, and soft, and slow.
The snow in the eyes of an owl.

mussol-silent

 

~.~

Salms fa 15 anys!

roselles-porcar

Roselles, Albocàsser, jp, maig de 2017

Passen. Passen. Passen. Salms fa avui 15 anys. Des d’aquell primer i agosarat apunt del 2002 fins al darrer, Lontano, en aquest blog he practicat la prosa dietarística, la ressenya d’anàlisi de situacions polítiques i socioeconòmiques, notes literàries… Sempre, en tot cas, ben guarnit de poesia, meua, traduïda o videografiada. Salms va néixer amb el boom dels blogs i va resistir la bomba nuclear que suposà l’aparició de les xarxes socials, que van deteriorar certa cultura blogaire i van modificar, volguera jo o no, l’ús que aquest menestral feia del blog. Sí, abans hi escrivia amb més regularitat i ara ho faig ocasionalment, però també és cert que les xarxes socials han desvirtuat –si no pervertit– els temps, les conductes i els formats en l’art de l’escriptura periòdica creativa a Internet, cosa que no ve ara al cas discutir. Sense aquestes xarxes, potser tampoc no haurien nascut –no en aquest format, almenys– les meues Piulades al vol. Siga com siga, no vull allargar-me tant, perquè jo només volia escriure un petit apunt per celebrar l’aniversari. I he pensat que la millor manera de fer-ho és recordant un videopoema produït al llarg d’una de les meues etapes més creatives i actives al blog i a la Xarxa. Es tracta de «Passen», un poema recollit més tard al meu darrer llibre, Nectari, amb el títol de «Passionera».

Per últim,  dir que, segurament, el millor que m’ha passat amb Salms és haver conegut persones molt interessants, creatives i sensibles, amb algunes de les quals he fet després molt bona i duradora amistat. No pronunciaré ara noms perquè la llista no és curta i no me’n voldria deixar cap. D’exemple, en ressenyaré el darrer: la Marta Vilardaga ha ideat Contorsions, una sèrie de poemes –amb recitat de l’autora– a manera de diàleg líric amb alguns dels videopoemes que vaig produir per al llibre Preguntes. Un goig. Al seu blog, Amagatall de lletres, podeu escoltar les contorsions: «Quanta vida s’emporta una altra vida quan els ulls són entregats».

Lontano

«Perché nessuno possa dimenticare che non si è mai lontani abbastanza per trovarsi». Alessandro Baricco no insisteix tant en quanta exactament o quina ha ser de aquesta llunyania com en el fet que mai no és prou i, sobretot, que ningú puga oblidar-ho. No ho oblidava la preciosa Lontano de Luigi Tenco ni tampoc el llunyedar de Schopenhauer: «La llunyania que empetiteix els objectes als ulls, els engrandeix al pensament». Un bon dia d’aquest hivern s’acostaren les llunyanies d’Ana Perpiñán –que amb la seua recitació l’atansà a la Xarxa–, Marta Vilardaga i Cristina Maselli per mamprendre la traducció del poema «Lluny», del meu Nectari. Poc després, el poeta Federico Federici va tindre a bé enregistrar els versos amb la seua veu perquè servidor en fera un videopoema en la versió italiana i en l’original catalana. Perquè ningú puga oblidar que no s’és mai prou lluny per trobar-se, ací us el deixe, amb tot el meu agraïment i la meua estima a les persones que heu fet possible aquesta nova peça videogràfica de Veus mirades.

Aprofite l’avinentesa per anunciar-vos que aquest divendres (20h), Edicions del Buc porta aquest Nectari i també Els temps interromputs de Ramon Ramon a la llibreria La Costera de Xàtiva, amb la presentació, i és un honor, de l’escriptor i periodista Xavier Aliaga.
 

 
 

Narwhal

Entre els teus morts ens aculls, estel bru
de l’Óssa. Bavosa abismal, ningú
com tu lubrica, maltempsada a bord,
l’ull de Déu, l’ostra amb cresta, la pilosa

fenedura enlluernada de la nit.
Pou del quall, com anell al dit, al cor
de l’engonal ens trascolares buit
per ensumar-ne espectres al bassal

dels cadàvers. Ningú, ningú, ningú
com tu du timbrat, a foc, el gran niu
de cucs a l’insondable fons de l’ambre,

el marinat fossar d’unicorns bornis,
barrots úrics i flàccids dels captius
al cràter més histriònic del triangle.
 

«The auld triangle», per The Pogues

Poeta i mussol, piulades al vol (XIX)

mussol-bosch

«El niu del mussol», d’El Bosch (1505-1515, museu Boijmans Van Beuningen de de Rotterdam)

 

Blew mimic hootings to the silent owls
That they might answer him.

William WORDSWORTH

 

~.~

 

La nit hiverna.
Els ocells desescriuen
cada poema.

*

El rastre vola.
Blanca tinta a les mans,
una milotxa.

*

Silenci, caus
de la volva més negra.
Ales en pau.

empremtes-ocell

 

~.~

 

Sota els llençols de boira
de fosques nits en blanc,
el vi és llum reversible
del cor bru del Montsant.

 

~.~

 

De la pèrdua, com del porc,
s’ha d’aprofitar tot, car
al cor no surt barat l’art
de baixar a besar l’orc.

aljub-castell-montornes

Aljub, castell de Montornés

 

~.~

 

Aquest perfum de mar i taronges.
Llevant, marjal amunt, travessa
humit l’embullat sedàs de branques
i, destil·lat, ens el puja a la ciutat.

 

~.~

 

Entre dos rius,
la fortalesa em vessa
i besa la llum.

fluvià-besalú-nena

Riu Fluvià, a Bisuldunum

 

~.~

 

Exactament aquesta mateixa fragància
de pluja de novembre, ancestral
i pura, tota present i memòria.

perfum-pluja

 

~.~

 

Solitud
l’illa que per fi salpa
sense tu.

columbretes

Illes Columbretes

 

~.~

 

La marea, definitiva,
morirà de superlluna
i hi cosirà la gavina
un horitzó massa baix.
Lluna beguda, biaix,
quina pobra costura!
Més alta sura, d’alzina,
la fulla insubmisa
que un vers viu s’ensuma.

horitzó-gavina

 

~.~

 

Tanca la porta i surt
quan tot el que resta
ja no suma en tu.

 

~.~

 

Infinit
en via morta.

estacio-marça-falset

Estació de Marçà-Falset

 

~.~

 

Pupil·la dactilar, foradada
t’aprenc l’oblidada
empremta d’un perfum.
Zumzum, zumzum
fa l’adéu com la mar.

 

~.~

 

The autumn slipped across your skin 
Got something in my eye 
A light that doesn’t need to live 
And doesn’t need to die 

LEONARD COHEN

cohen-light

 

 

«Travelling the light», de Leonard Cohen