Desxifrant la Magdalena

El codi Da Vinci, la seua ficció, revela que Maria Magdalena era la dona de Jesús. Si això fora veritat (deixant a banda com hauria canviat la Història), hauríem de concloure que l‘església hauria estat insultant als catòlics durant tots estos segles. Insultant-los de forma més evident, vull dir. Perquè si finalment es confirmara que no era una prostituta, sinó la muller de l‘altíssim, donat que sempre ens han dit que som fills de Déu, aleshores ens han dit sempre que som uns fills de…

Com llaurar la terra

Vaig a transcriure un acudit formidable que acabe de rebre per mail, una història que, per cert, els agradarà als navegants d‘indymedia:

Un vell home, àrab, musulmà, iraquià, resident a Xicago (EE.UU.) des de fa més de 40 anys, vol plantar patates en el seu jardí, però llaurar la terra és un treball molt pesat per a ell.

El seu únic fill, Ahmed, està estudiant a França.

l‘home li envia un mail al seu fill, explicant-li el problema:
“Estimat Ahmed: Em sent molt malament perquè enguany no he pogut plantar patates en el meu jardí. Sóc ja massa vell per a llaurar la terra. Si tu estigueres ací, tots els meus problemes desapareixerien. Sé que tu remouries tota la terra per mi. Ton pare, que t‘estima.”

Pocs dies després, rep un mail del seu fill:
“Benvolgut pare: Per favor, per Alà, no toques mai la terra d‘aquest jardí. Ahí és on tinc amagat allò. t‘estima, el teu fill Ahmed.”

A les 4 de la matinada següent apareixen la policia local, agents del FBI, de la CIA, els S.W.A.T, els Rangers, els Marines, Steven Seagal, Sylvester Stallone, Arnold Schwarzenegger, mercenaris d‘èlit i representants del Pentàgon, que remouen tota la terra del jardí buscant materials per a construir bombes, àntrax, armes de destrucció massiva… No troben res i se‘n van.

El mateix dia, l‘home rep un altre mail del seu fill:
“Benvolgut pare: Segurament la terra ja estarà preparada per a plantar les patates. Si tens més feina a fer, envia‘m un altre mail. t‘estima, Ahmed.”

Feedback?

– Vosté rellisca?

– Doncs jo sovint esvare, però també he après a relliscar, de fet rellisco. Vol veure com rellisco? (…) I vosté, a veure vosté, sap esbarar?

– Mmmm, i això què és?

Vota Ferran Adrià

ferran-adria-the-new-york-tim

Catalans, no voteu Carod, voteu Ferran Adrià. Jo vull ser Ferran Adrià. I que TV3 em faça la propaganda que li han fet a ell. Cuiners de Catalunya, quina ràbia que fa, eh? Per més que et facen reportatges en l’Avui o en El Pais, la qüestió és sortir un dia en la portada i en un article de The New York Times Magazine i combregar així d‘una vegada per totes en aquesta vida. Imagine que això ha de ser, gastronòmicament, com si ara parlarem del primer escriptor català amb un premi Nobel, com si el documental Balseros haguès estat premiat a Hollywood, com si Andorra guanyara Eurovisió i totes aquestes coses que encara de la pàtria fan l‘aspiració a una certa divinitat i, bé, si més no, no passa res, a un negoci ben sucòs. Sucossíssim.

Pits de Distracció Massiva (PDM)

Res com un pit, o com diuen ací, una mamella, per a distraure al personal, encara que siga molla i lletja. I això és com tot. Hi ha armes que donen la volta al món i aprofiten per a justificar guerres, i hi ha pits que també la donen, però per a que la gent passe totalment de les armes i de les guerres, que no són boniques i, ai, ens fan tant i tant de mal….! L’efebeí i la cia han d’investigar ara, en profunditat, amb pèls i senyals, qui li va dir a la Jackson que mullara en el supertassó eixe Pit de Distracció Massiva (PDM), i si cal fins i tot cridaran al Grissom, del C.S.I. Miami, per a descobrir com collons la germaneta del Michael es penjà del mugrò un artefacte d‘argent com el de la foto. Tot apunta a què la setmana passada Aznar telefonà Bush i li recordà que hi ha pits que entretenen i despisten d‘una forma brutal, i li posà com a exemple l‘espectacle sensacional de la italiana Sabrina en TV1, fa ja d‘això uns quants caps d‘any… En fi, que mentre es parla d‘açò no es parla d’una altra cosa. O sí?