L’aerotort del voltoret

Que l’han amenaçat ja ho sabíem, però l’hauran intentat ensabonar? La magistrada ha decretat el coit consumat i, contra pronòstic, ha declarat espècie protegida al Gyps Fabrus, també anomenat Voltoret Tort, en volta de protegir l’esparver Cendròs i el seu hàbitat natural. «Las consecuencias lesivas irreversibles para el medio ambiente ya se han producido», és el rudimentari argument que ha usat la jutge per a aixecar la suspensió cautelar de les obres de l’Aerotuerto de Castellón. I ho ha fet setanta dues-hores després de fer una prova pericial en el terreny, ço és, un estudi ben exhaustiu dels cagallons més pudents del Voltoret Tort:

«El terreno está totalmente roturado, desbrozado, se trata de una planicie carente de vegetación, en las que quedan dos pequeñas pinadas que, según manifestaron -la adjudicataria- no van a verse afectados. Hay un yacimiento Torrelló que ha sido objeto de estudio y tienen previsto adoptar medidas de conservación, aún cuando en el estudio arqueológico de la DIA no está inventariado (…). En la cabecera de la pista hay dos cimas, una ya ha sido objeto de voladuras y está parcialmente desmontada y hay un talud y en la otra -Santa Bárbara- , donde estaba la ermita, que ya no existe, queda pendiente de desmontar el pico de la montaña hasta el límite exigido por las condiciones de seguridad aérea y sólo falta desmontar la cima y nivelar. Con todo esto se quiere decir que el daño ya es irreversible al ser imposible o de dificultad extrema retornar a la situación anterior a la entrada de las máquinas al lugar, la alteración y perdida producida es irrecuperable. No hay nada que preservar y proteger, por lo que la medida cautelar carece de razón de ser aún existiendo la justificación de la medida».

Res a preservar i protegir? La dignitat, potser? Senyora magistrada, de què aprofita ara aquesta rendivú postcoit que insisteix a investigar delictes mediambientals i prevarició en concessions administratives, si els delinqüents saben que, al capdavall, se n’ixiran amb la seua? Perquè la seua ressolució judicial ve a ser aquesta: com ja l’heu violada i està quasi morta, vos la podeu seguir follant, que ara ja no hi ha res a fer.

Circus pygargus

El gran capo de la Costa Nostra ataca de nou. L’ull de l‘huracà. El circ és cada dia més pudent. La fàbula domèstica castellonenca més moderna, la més marjalera i entranyable després del nostre benvolgut Tombatossals és, sens dubte ja, la historieta del voltoret tort contra l’esparveret cendròs, també anomenat Circus Pygargus, que és curiosament el nom científic d‘aquest ocellet especialment protegit que a les nostres comarques ja és molt més famós que els últims concursants de Gran Hermano. Montagu‘s Harrier, Busard cendré o Aguilucho Cenizo. Com que a Castelló tenim pardals ben exòtics, amb un ull fora de sèrie per a detectar delictes i amb una altura moral capaç de volar per damunt de tots els contribuents —per això necessiten aeroports—, hem tornat a presenciar un altre numeret de circ protagonitzat per l‘au més nostrada, el voltoret tort, del qual hem sabut ara que ordenà investigar i vigilar a la jutge, com si d‘un delinqüent es tractara, perquè li havia decretat la suspensió cautelar de les obres de construcció del presumpte aeroport castellonero de Vilanova d‘Alcolea, basant-se en proves documentals que alertaven de la necessitat de preservar l’hàbitat de l’esparveret cendrós. Circus Pygargus! Aquest reality de vora sèquia, cacic i provincià, mereixeria, si més no, una falla memorable a Burriana o a Benicarló, un ninot borni cremat com cal, o bé un sainet pirotècnic a la manera d‘escalante. Amb un final apocalíptic! Tots a la presó! Al capdavall, siga tot per a glòria de la sàtira autòctona!

fabra_i_esparver.jpg

Desxifrant la Magdalena

El codi Da Vinci, la seua ficció, revela que Maria Magdalena era la dona de Jesús. Si això fora veritat (deixant a banda com hauria canviat la Història), hauríem de concloure que l‘església hauria estat insultant als catòlics durant tots estos segles. Insultant-los de forma més evident, vull dir. Perquè si finalment es confirmara que no era una prostituta, sinó la muller de l‘altíssim, donat que sempre ens han dit que som fills de Déu, aleshores ens han dit sempre que som uns fills de…

Com llaurar la terra

Vaig a transcriure un acudit formidable que acabe de rebre per mail, una història que, per cert, els agradarà als navegants d‘indymedia:

Un vell home, àrab, musulmà, iraquià, resident a Xicago (EE.UU.) des de fa més de 40 anys, vol plantar patates en el seu jardí, però llaurar la terra és un treball molt pesat per a ell.

El seu únic fill, Ahmed, està estudiant a França.

l‘home li envia un mail al seu fill, explicant-li el problema:
“Estimat Ahmed: Em sent molt malament perquè enguany no he pogut plantar patates en el meu jardí. Sóc ja massa vell per a llaurar la terra. Si tu estigueres ací, tots els meus problemes desapareixerien. Sé que tu remouries tota la terra per mi. Ton pare, que t‘estima.”

Pocs dies després, rep un mail del seu fill:
“Benvolgut pare: Per favor, per Alà, no toques mai la terra d‘aquest jardí. Ahí és on tinc amagat allò. t‘estima, el teu fill Ahmed.”

A les 4 de la matinada següent apareixen la policia local, agents del FBI, de la CIA, els S.W.A.T, els Rangers, els Marines, Steven Seagal, Sylvester Stallone, Arnold Schwarzenegger, mercenaris d‘èlit i representants del Pentàgon, que remouen tota la terra del jardí buscant materials per a construir bombes, àntrax, armes de destrucció massiva… No troben res i se‘n van.

El mateix dia, l‘home rep un altre mail del seu fill:
“Benvolgut pare: Segurament la terra ja estarà preparada per a plantar les patates. Si tens més feina a fer, envia‘m un altre mail. t‘estima, Ahmed.”

Feedback?

– Vosté rellisca?

– Doncs jo sovint esvare, però també he après a relliscar, de fet rellisco. Vol veure com rellisco? (…) I vosté, a veure vosté, sap esbarar?

– Mmmm, i això què és?