L’aventura de Bellver amb Lulu

e-bellver.png

Gràcies als serveis de Lulu (i no sigueu malpensats), l’escriptor Carles Bellver Torlà (Castelló de la Plana, 1967) ha decidit regalar-nos dos llibres electrònics i inèdits que, a més, també podeu rebre en paper a un preu més que assequible. Lulu és una plataforma d’autoedició especialitzada en la publicació i impressió a demanda, de manera que si el llibre t’agrada, te’l pots comprar i reps el volum a casa. Amb l’edició digital i gratuïta de les obres «Encara he escrit massa» i «Lovecraft y cía», Bellver s’uneix a aqueix grup cada vegada més nombrós d’escriptors entre els quals preval la generositat intel·lectual i la voluntat comunicativa de l’autor molt per damunt de les oportunitats ecònomiques i les cadenes mercantils que arrosseguen les vies tradicionals de publicació d’obres literàries. Bellver escriu en la presentació:

Es tracta, com podeu veure, d’un tipus de llibre amb escasses o nul·les oportunitats editorials: tret que l’autor sigui una celebritat i la seva editorial confiï cegament que una munió de lectors fidels compraran qualsevol cosa amb el seu nom a la portada. Que no és el cas, no cal dir-ho. I per això mateix em semblava que valia la pena provar l’autoedició combinada amb impressió sota demanda: no cal convèncer ningú, no es malbarata paper, ni s’arrisca cap més inversió que unes hores dedicades de bon grat a revisar i maquetar.

D’aquesta nova manera de fer literatura, que jo en dic menestralisme, ell en diu amateurisme. Són terminologies que comparteixen, potser no totes, però sí moltes idees sobre com podríem comunicar-nos literàriament i, és clar, una de les principals és el retorn de les eines de control integral de l’obra a les mans de l’autor. En qualsevol cas, més enllà de les opcions editorials, el més important, no ho oblidem mai, és la qualitat de l’obra, i això és el primer que l’escriptor ha d’atendre.

Punt i a part
La presentació del poemari va anar molt bé. Gràcies Lluís, gràcies Babel, gràcies a tots els presents. L’amic i poeta Josep Lluís Abad fa la crònica al seu blog Espai Claudàtor.

Els secrets de la reina

L’amic Xulio Ricardo Trigo acaba de publicar Els secrets de la reina, una novel·la històrica i d’intriga que ja tinc ganes de tindre a les meues mans. L’autor, conscient de l’extraordinària difusió que proporciona la Xarxa, ha aprofitat tots els suports i formats al seu abast per a fer-nos arribar aquesta història, com ara el video promocional al You Tube, més enllà dels canals tradicionals de comunicació literària. Felicitats, Xulio!

Versos profètics

Acabe de llegir que astrònoms de la NASA han descobert que la Via Làctia té només dos braços espirals i no quatre. Això ja ho va escriure, anys enrere, Júlia Zabala. Després acusen els poetes de mirar massa les estrelles…

Poemes d’agost – VII

Volia confessar-te que la Via Làctia és mentida i tot és mentida.
Des de la meravella inquietant dels ulls dels àngels
fins els àtoms que formes l’aire que respires.
Quina llàstima tan gran no creure en tu, no creure en la Via Làctia,
no creure en el Judici Final i estar condemnada a triar entre l’eternitat i l’últim dia.

Júlia Zabala, El cercle de les ànimes, Pagès editors, Lleida, 2005, p. 17.

(Via el blog de Ramon Bassas)