Amateurs professionals

Fa un parell de mesos, quan se li van acabar els adjectius per a qualificar l’excel·lència de Messi, Guardiola va dir que aquest jugador és com un amateur, en el sentit que sempre vol jugar. Anit, amb la Lliga a la butxaca, ho va repetir, referint-se aquesta vegada a l’entusiasme i a les ganes de tots els jugadors. M’agrada aquesta reflexió sobre l’amateurisme de l’entrenador del Barça, perquè és justament l’entusiasme, unit al treball en equip i una certa disciplina, allò que finalment dóna resultats, més enllà de la professionalització, dels diners i de les grans victòries/derrotes. També cal, però, saber i voler llegir aquests resultats. Al capdavall, tot i que enguany se li va escapar la Champions, el Barça no ha fet sinó intentar superar-se, com si tota la temporada l’hagués jugada només contra si mateix, i no contra inters i madrits, que també. I sembla que aquest afany de superació, tan si guanya com si perd, l’aficionat del Barça el continua valorant molt més que l’aficionat del Madrid, un equip magnífic que, en canvi, tot i haver-se superat a si mateix, ja pateix els remucs dels negociants que volen canviar d’entrenador i de jugadors a colp de talonari. Millor per al Barça, perquè aquests valors de Guardiola marquen alguna cosa més que gols. Marquen la diferència.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«Hem heretat un vell somni», de Josepa Blasco & Apa

Esperpento

En el partit d‘ahir va quedar clar, definitivament, que Raul és el xiquet mimat de la seleción. En el tan solvent i espectacular partit davant d’Ucraïna, l‘absència de l‘aveciat no es notà gens ni mica. Tot i això, sense demostrar res al camp, ahir va rebre el premi de ser titular contra França amb uns pretextos ben ximples: per la seua veterania i perquè va posar un golet important —que no decisiu— contra Tunísia. I, en fi, perquè és el mimat de certa premsa i de certs poders fàctics del gremi. Ahir, el madrileny, no va fer res de res, tal com auguraven alguns entesos. La destroça fou total: la inclusió del mimat obligà Aragonés a reorganitzar les línies i a sacrificar a gent tan en forma com Marcos Senna o Luis Garcia. I errà del tot. Quan l‘entrenador intentà corregir-ho, ja era massa tard i, no sols això, també contraproduent perquè, amb les forces tan igualades, i en qüestió de minuts, Aragonés s‘arrebatà en el recanvi de tres jugadors: Reyes i Joaquin primer, i Senna (per Xavi!) poc després. Massa jugadors en tant poc de temps: és de llibre, i de sentit comú, que tants canvis de cop podrien gelar el joc de l‘equip. Com va passar. Es va perdre el control del centre del camp i tot era jugar a la desesperada. En definitiva, una altra vegada la seleción i la seua premsa escenifiquen un esperpento valleinclanesc i moren en vuitens. A més d‘això, fou eliminada amb fatxenderia (mireu els videos previs al partit dels jugadors francesos), pel seu veí del nord. I, mentrestant, Ucraïna en quarts. És molt difícil, però si Ucraïna arribara a les semifinals, o més enllà, l’esperpento seria total.

seleccions_cat.gif

El tripartit

Tripartit català: el Valencia, campió de Lliga, el Barcelona, líder de Primera, i l‘espanyol, que actualment fa quart en la Lliga, van perdre davant del Lleida, la Grama i el Terrassa, respectivament. En general, no podem dir que ser campió de l‘espanyola “Copa del Rey” no motiva als equips dels Països Catalans; però sí podem dir que ser campió de l‘espanyola “Copa del Rey” no sembla ser prioritari per als equips dels Països Catalans que tenen més pressupost. Aquesta lectura és estrictament esportiva i econòmica; qualsevol relació amb la política tripartita és pura coincidència.

Galacti… què?

El ‘meu’ equip, un lluitador habitual de la Segona B, s‘ha classificat enguany per a la lliguilla d‘ascens a Segona A, però ha començat no massa bé, empatant a casa. El futbol el veig de lluny, desganat, i m‘avorreix posar-me davant de la televisió o anar al camp, però avui no puc contenir-me i vull destacar que la guerra de les galàxies ja ha començat en el madridisme: el Reial Madrid dels galàctics va acabar quart i fent el ridícul. Fins i tot el Barcelona, que va començar la lliga fatal, l‘ha superat, guanyant-li el subcampionat. El que significa que, en el futbol, els milions d‘euros poden servir per a invertir i guanyar més milions, però no trofeus.