El rastre de Clarisse

Un dia, mentre passeja, Montag troba Clarisse, una jove que pertany a una família mal vista, una jove que, contra el que determinen les normes oficials, no viu obnubilada per la televisió i que fins i tot es planteja d’anar més enllà del que les autoritats consideren convenient. La jove obre la ment del bomber, li parla de l’existència dels llibres i fa nàixer la inquietud a dins de la ment de Montag. A mesura que avance l’acció, anirem esbrinant que, en la perifèria del sistema, una organització de resistents lluita, a través de la memorització de textos, contra la destrucció del saber humà que propicien les autoritats. Cada resistent -i aquesta és una de les idees més originals de la novel·la- es converteix, per la via d’aprendre’l de memòria, en un llibre ambulant. Clarisse només apareix en la primera part de la novel·la i encarna no sols el detonant narratiu de la conversió de Montag, sinó sobretot el poder dels llibres com a generadors de reflexió i, per tant, de consciència, de capacitat crítica. De lucidesa.

Clarisse inspira el títol del nou blog de l’escriptor Vicent Usó: El rastre de Clarisse. Benvingut, company.

Huubs, el cercador de notícies en català

huubs.png

Acabe de descobrir HUUBS, el primer cercador de notícies en català que permet indexar, via RSS, els resultats de la recerca. Els creadors asseguren que el cercador gestiona més de 1000 fonts d’informació en temps real. Segurament, el funcionament és el següent: el sistema recull conjuntament les fonts RSS de diferents mitjans de comunicació i les reindexa de manera actualitzada d’acord amb els termes de la consulta. Blogs de Lletres, en el seu camp, fou pioner en la construcció d’aquesta mena de recerques, servint-se dels primers cercadors RSS apareguts a la Xarxa, com el Google Blogs o Technorati Search. Huubs simplifica l’accés immediat i específic als interessos informatius de l’usuari. Per exemple, podem cercar els termes “literatura llibre” i consultar diàriament les notícies relacionades emprant sempre la mateixa sindicació RSS (a la qual li podem assignar una adreça més fàcil via FeedBurner). Enhorabona als creadors.

Creix el gremi de la literatura digital

Manel Ollé, crític literari i poeta, també creu en les possibilitats de la poesia publicada a la Xarxa i ha obert un bloc, «Mirall negre», títol alhora del seu últim llibre de poemes. Dóna la notícia Vilaweb, un dels pocs (per no dir l’únic) mitjans de comunicació —cal reconèixer-ho— sensible a les innovadores iniciatives de literatura editada digitalment. L’únic que en fa un seguiment perseverant i rigorós. Celebre el que Ollé ha declarat a Vilaweb:

I publicar poemes a la xarxa no és cap intent de banalitzar els poemes, sinó de fer-ne una difusió dessacralitzada i probablement més àmplia i eficaç que no la del, avui per avui, molt complicat i minoritari circuit del llibre de poesia, gairebé del tot dependent dels premis.

Un altre bloc del qual, en obrir-se, també se’n va fer ressó Vilaweb, és El Corb, Revista de poesia contemporània, de Rafael Vallbona. Des de novembre de 2007 diu que està canviant de pelatge, “per tornar amb més empenta”. Com que l’espera s’allarga i no sé quant de temps hi romandrà penjat, deixe ací també la carta de presentació de la revista que en fa Vallbona:

La impremta va matar el poeta, el va posar en mans d’una indústria hostil, el va allunyar del seu auditori i va dictar criteris estètics. En l’era en què el coneixement trenca les barreres del poder, EL CORB neix amb la idea de clavar el bec en els reductes d’informació artificials creats pel mercat, difondre la poesia contemporània posant-la a l’abast lliure dels lectors, i demanar-ne d’ells el compromís de donar el seu parer rigorós i franc. Com diu el poema homònim d’Edgar Allan Poe, que “mai més, mai més” la poesia resti segrestada pels interessos de la indústria editorial.

Atles de les primeres impremtes

La universitat d‘iowa ha publicat a la xarxa l’Atles de les primeres impremtes. Quin goig que fa. València i Barcelona comparteixen data de naixement dels primers obradors: 1473. Contractat per Jacobo Viztlán, de la família Ravensburg, va ser Lambert Palmart, un alemany de Colònia, l‘impressor encarregat de dirigir l‘obrador a València. A Barcelona van ser tres joves alemanys els qui van posar en marxa la nova tecnologia: Heinrich Botel, Georg von Holtz i Hans Plank.

Atles de les primeres impremtes

Sense papers

Interessant reportatge hui de Winston Manrique sobre literatura sense paper, els llibres digitals:

Estamos en el comienzo de una revolución de cambio comparable a la invención de la imprenta de Gutenberg en 1440 y al largo proceso de la Revolución Industrial hace 200 años”, afirma Rosental Calmon Alves, catedrático de la Universidad de Austin en Tejas, Estados Unidos, periodista brasileño y uno de los expertos y pioneros de periódicos en internet. Una revolución digital con una decisiva influencia en el mundo del libro porque, advierte Calmon Alves, se trata de una gran ruptura de los modelos de creación, promoción, venta y lectura donde no hay fronteras y todo está por ver y descubrir. ¡Conquistar!

Per a parlar d‘un tema que controlen molt bé alguns catedràtics de l‘autònoma, de la Sorbona o de la Sapienza, solen aparéixer uns altres d‘austin, Los Angeles o Chicago. Això em fascina. Són eixes notícies que sovint comencen així: «Según un estudio de la Universidad de Missouri, blablablà». En fi. Personalment, jo no la crec comparable, ni de bon tros, a la revolució de Gutenberg. Sens dubte, serà una revolució o no serà, però ben diferent. La invenció de la impremta, unida a uns altres factors, fou clau en la propagació d‘una revolució global, i no solament de la literatura. Era el naixement del llibre tal com, més o menys, el coneixem avui. Però era també, i sobretot, el naixement d‘un nou món, el de les idees. Cap segle de les llums a la vista, de moment. O sí? La digitalització dels llibres no suposa cap revolució en el món de les idees, no augura cap canvi radical a nivell cultural ni ideològic. No cal ser profeta per a intuir que es produirà un terratrèmol en els canals de distribució, la dissolució d‘alguns intermediaris i una transformació molt important de la relació entre l‘autor i el lector. Escèptic com sóc, però, tampoc no ens durà a cap paradís, això. De fet, que el paradís no existeix ja ho sabien el poeta medieval i el del Renaixement. També ho sap el digital. Com en l‘analògica, també la publicació virtual reclamarà certs canals-portals amb una marcat caràcter editorial i, segurament, amb unes finalitats paregudes a les que tenen ara els editors. Passa, però, que un escriptor amb renom, molt llegit i venut, podrà aleshores muntar la seua pròpia editorial a molt bon preu. Què passarà amb eixe tros del pastís que ara és propietat de les editorials?

Recomane el blog: “El futuro de libro”.

Els llibres indefinits

La revista digital NewGeek dedica l‘últim número als llibres electrònics. l‘home dibuixat també en va parlar fa uns dies. De l‘article dedicat als ebooks, em vaig guardar el següent paràgraf:

«Una de les característiques més cridaneres i desapercebudes d‘aquest canvi de format és que el llibre deixa de ser un paquet de paper. El llibre passa a estar connectat i és actualitzable, modificable i obert a possibilitats no descobertes encara. Posem per cas un llibre tècnic. Els lectors envien els seus comentaris, errades, suggeriments, i l‘autor va modificant-lo o ampliant-lo progressivament.»

La re-creació, la re-escriptura dels llibres és un dels camins més revolucionaris que obrin els nous suports digitals. Els blogs ja han iniciat aquets camí. Potser és una opció que encara avui trobem molt estranya, excèntrica, desviada, ridícula, avantguardista, boja —col·loqueu ací l‘adjectiu destijat. Lligant caps i maldecaps, el text de la revista m‘adreça a un altre, escrit a Telloc, el de Biel Mesquida per a la Catosfera:

Què he fet quan he publicat escrits del blog? Els he remirat, els he corregit, els he refet, o, de vegades, els he deixat tal com eren amb la frescor primera. Però quan han sortit en paper els textos han esdevingut definitius (mentida! Què és un text definitiu? Fins que mor l‘escriptor tot text és provisional!), perquè no els he tocat pus. Les escriptures provisionals del blog sempre les puc rellegir, repensar, redir, reescriure, recontar i recantar: escriptures que són experiments de tactes. Freg el meu llenguatge contra l‘altre com si tingués dits en l‘extrem dels mots, enroll l‘altre amb les meves paraules, l‘acaron, el toc, el meu llenguatge tremola de desig, la pell de llenguatges s‘electrifica d‘emocions contingudes, de la despesa sense terme, de la declaració, del secret, et caetera.

Blogs: paper jugat

En el futur potser s‘estudiarà en alguna e-càtedra de les universitats com els blogs han jugat el paper de ser un laboratori, un camp d‘experimentació per a la indústria dels llibres electrònics, els ebooks. En aquest sentit, els blogs han fet, una mica, de conillets d‘índies. Per moltes raons, però en destacaria dues: 1) mai abans, ni cap altra eina d‘internet, ens ha anat acostumant tant a llegir pantalles, trencant amb aquells vells prejudicis dels integristes de la cel·lulosa quan parlaven de la lectura digital com d‘una cosa incòmoda, poc saludable o, fins i tot, literàriament indecorosa; 2) La interactivitat, les opcions comunicatives del llenguatge XML, els dissenys i el plantejament de la interfície dels últims lectors d’ebooks recorden clarament als blogs. Potser, en el futur, totes les universitats disposaran d‘un gran servidor central de llibres electrònics, la Biblioteca Interuniversitària del Planeta Terra, i potser un estudiant llegirà aquest escrit somrient per la ingenuïtat del meu limitat cervellet segle XXI. Qui sap. Sigue com sigue, els blogs han jugat literalment un paper, el epaper, el paper electrònic.

Les pipes virtuals

Fumant la pipa

 

Yahoo Pipes és una aplicació web que permet generar i regenerar canals d‘informació segons els interessos comunicatius de l‘usuari. És una eina molt innovadora que garanteix l‘aplicació d‘alternatives de comunicació en webs 2.0 i que, actualment, podria qualificar-se de revolucionària si atenem a les extraordinàries capacitats informatives regalades a l‘usuari. Que jo sàpiga, en Internet, gratuït i amb aquestes possibilitats, no n‘hi ha cap altre instrument comparable. La complexitat de Pipes no és poca, això és cert, però el grau d‘usabilitat diria que és molt alt, ja que el disseny de la interfície aconsegueix que la intuïció del principiant sigue la protagonista. Per això, el millor manual d‘ús és registrar-se i manipular els canals (Pipes) de dades generades pels usuaris més avançats. Aquests canals poden copiar-se i modificar-se després des del nostre propi entorn d‘usuari, de manera que podrem així experimentar i jugar amb les fonts, els operadors i els filtres d‘informació.

+ videos

 

Per exemple, una de les moltes possibilitats que ofereix Yahoo Pipes és la fusió de diferents fonts de sindicació RSS, llistar-les per data de publicació de cada entrada, truncar un nombre determinat de resultats i generar una nova font RSS. Així podríem, per exemple, fabricar una sola font RSS a partir de les últimes actualitzacions de tots els nostres blogs preferits. Amb les pipes de Yahoo poden construir-se cercadors personalitzats a partir dels recerques via RSS efectuades pels buscadors més coneguts; extreure informació selectivament des de pàgines web mancades d‘opcions de sindicació (les tradicionals 1.0) per a regenerar-la d‘acord amb les preferències personals; elaborar fonts d‘indexació per a fotoblogs o videoblogs, etc. En definitiva, que Yahoo Pipes és d‘allò més recomanable per a tots aquells que volen iniciar-se en la creació dels seus propis espais de comunicació digital.

Preguntes a la Catosfera

Com ja sabreu, demà comencen les Jornades de la Catosfera a Granollers. Qüestions personals m‘han impedit assistir-hi. Molts són els temes que m‘interessen i que, gràcies a Internet 2.0, tindré la possibilitat de seguir. Com no vull deixar de participar-hi, deixe ací mateix quatre blocs de preguntes (coincidents algunes amb les catosfèriques), a les quals fa temps que no trobe cap resposta tancada.

1.- La professionalització. Assistim ja, o bé assistirem aviat, a una professionalització dels blogs? Com i per què els blogs han començat a organitzar-se? Quin és el camí que recentment han obert els agregadors temàtics de blogs? I cap on van? Com superar l‘anorèxia interactiva del “ping” i aconseguir una participació molt més activa entre blogs temàticament relacionables?

2.- La comunicació lliure. Quina classe de percepció mantenen els propietaris dels mitjans de comunicació en relació al poder dels blogs? I els periodistes? Com podria aprofitar el periodista els blogs per a la creació d‘un nou periodisme capaç de garantir al lector una major independència o, si més no, una certa sinceritat? Com els blogs poden influir amb més contundència en les decisions polítiques?

Catosfera 2008

3.- l‘edició 2.0. Per què els escriptors, sobretot els poetes (que tan difícil ho tenen per a publicar!), guarden encara tants recels en relació a la publicació digital (blogs, PDF, eBooks, etc)? ¿Quines són les qüestions econòmiques? ¿Quina és, en general, la impressió que els escriptors tenen dels drets d‘autor a Internet? Quines són les estratègies i les expectatives de les edicions 2.0? Quina és actualment la capacitat de les llibreries i editorials tradicionals?

4.- La sindicació. Estan realment preparats la majoria de servidors d‘internet per a l‘allotjament de webs 2.0? Superada l‘opció de subscripció unidireccional via RSS, quines són les possibilitats de subscripció múltiple que s‘obren gràcies als fitxers OPML? Quines eines disponibles a la xarxa permeten —als blogs— recollir, dirigir i indexar les seues pròpies fonts d‘informació?