Les pipes virtuals

Fumant la pipa

 

Yahoo Pipes és una aplicació web que permet generar i regenerar canals d‘informació segons els interessos comunicatius de l‘usuari. És una eina molt innovadora que garanteix l‘aplicació d‘alternatives de comunicació en webs 2.0 i que, actualment, podria qualificar-se de revolucionària si atenem a les extraordinàries capacitats informatives regalades a l‘usuari. Que jo sàpiga, en Internet, gratuït i amb aquestes possibilitats, no n‘hi ha cap altre instrument comparable. La complexitat de Pipes no és poca, això és cert, però el grau d‘usabilitat diria que és molt alt, ja que el disseny de la interfície aconsegueix que la intuïció del principiant sigue la protagonista. Per això, el millor manual d‘ús és registrar-se i manipular els canals (Pipes) de dades generades pels usuaris més avançats. Aquests canals poden copiar-se i modificar-se després des del nostre propi entorn d‘usuari, de manera que podrem així experimentar i jugar amb les fonts, els operadors i els filtres d‘informació.

+ videos

 

Per exemple, una de les moltes possibilitats que ofereix Yahoo Pipes és la fusió de diferents fonts de sindicació RSS, llistar-les per data de publicació de cada entrada, truncar un nombre determinat de resultats i generar una nova font RSS. Així podríem, per exemple, fabricar una sola font RSS a partir de les últimes actualitzacions de tots els nostres blogs preferits. Amb les pipes de Yahoo poden construir-se cercadors personalitzats a partir dels recerques via RSS efectuades pels buscadors més coneguts; extreure informació selectivament des de pàgines web mancades d‘opcions de sindicació (les tradicionals 1.0) per a regenerar-la d‘acord amb les preferències personals; elaborar fonts d‘indexació per a fotoblogs o videoblogs, etc. En definitiva, que Yahoo Pipes és d‘allò més recomanable per a tots aquells que volen iniciar-se en la creació dels seus propis espais de comunicació digital.

Preguntes a la Catosfera

Com ja sabreu, demà comencen les Jornades de la Catosfera a Granollers. Qüestions personals m‘han impedit assistir-hi. Molts són els temes que m‘interessen i que, gràcies a Internet 2.0, tindré la possibilitat de seguir. Com no vull deixar de participar-hi, deixe ací mateix quatre blocs de preguntes (coincidents algunes amb les catosfèriques), a les quals fa temps que no trobe cap resposta tancada.

1.- La professionalització. Assistim ja, o bé assistirem aviat, a una professionalització dels blogs? Com i per què els blogs han començat a organitzar-se? Quin és el camí que recentment han obert els agregadors temàtics de blogs? I cap on van? Com superar l‘anorèxia interactiva del “ping” i aconseguir una participació molt més activa entre blogs temàticament relacionables?

2.- La comunicació lliure. Quina classe de percepció mantenen els propietaris dels mitjans de comunicació en relació al poder dels blogs? I els periodistes? Com podria aprofitar el periodista els blogs per a la creació d‘un nou periodisme capaç de garantir al lector una major independència o, si més no, una certa sinceritat? Com els blogs poden influir amb més contundència en les decisions polítiques?

Catosfera 2008

3.- l‘edició 2.0. Per què els escriptors, sobretot els poetes (que tan difícil ho tenen per a publicar!), guarden encara tants recels en relació a la publicació digital (blogs, PDF, eBooks, etc)? ¿Quines són les qüestions econòmiques? ¿Quina és, en general, la impressió que els escriptors tenen dels drets d‘autor a Internet? Quines són les estratègies i les expectatives de les edicions 2.0? Quina és actualment la capacitat de les llibreries i editorials tradicionals?

4.- La sindicació. Estan realment preparats la majoria de servidors d‘internet per a l‘allotjament de webs 2.0? Superada l‘opció de subscripció unidireccional via RSS, quines són les possibilitats de subscripció múltiple que s‘obren gràcies als fitxers OPML? Quines eines disponibles a la xarxa permeten —als blogs— recollir, dirigir i indexar les seues pròpies fonts d‘informació?

RSS Mixer

RSS Mixer - Mescla de Sindicacions

Acabe de descobrir una eina molt útil i ràpida per a la gestió i generació de fonts de sindicació RSS. És RSS Mixer. Permet transformar les nostres sindicacions o feeds en una sola font RSS, de forma que ens mostra en els primers llocs del llistat d‘informacions les fonts més actualitzades. Introdueixes un nom en el camp “Title Your Mix” i després vas afegint fonts RSS en el camp “Enter a Feed”. Fet això, clic sobre el botó “Mix it” i ja està. És així com he pogut obtindre una sindicació comuna per a les informacions culturals dels mitjans de comunicació en català. A més, per si fora poc, a partir d‘aquest mateix feed comú, RSS Mixer ens aporta més eines: un Widget per al Mac Os X, un Web Widget, un format de lectura per a l’iPhone i, com no, la font RSS pura i dura, que podem integrar als nostres webs, tal com ja ho he fet al Blocs de Lletres, on ja hi funciona perfectament, en la secció de Mitjans. Solament trobe a faltar, o jo no ho vist, que RSS Mixer no ens dona l‘opció de pujar els nostres fitxers via format OPML, cosa que ens facilitaria fer un supermix de totes les nostres sindicacions en tres clics.

Paciència i una canya…

Demane paciència per la desconnexió patida durant els últims quatre dies. Resulta que va saltar l‘automàtic i Salms va superar el tràfic de dades que mensualment limita el servidor on s‘allotja el blog. És curiós, perquè, a casa, si consumisc massa llum, acabe pagant més electricitat, però no passa el mateix amb els allotjaments web… Així que és fàcil: si te passes, te la tallen. En fi, un contracte és un contracte. He comprovat, per tant, a les estadístiques del servidor, que la pàgina principal carrega molts enllaços vinculats via RSS i sembla que, al capdavall, això excedeix els bytes mensuals permesos. Com a solució provisional, migraré les notícies sobre poesia (de la columna de la dreta) a la secció de Blogs Literaris. Tot i això, he demanat l‘ampliació del servei als responsables de l‘allotjament.

Mac OS X ,WordPress, MySQL – Blog

Actualment tenim molts sistemes de publicació de blogs, però molts d‘ells ens fan patir una forta (per no dir desagradable) dependència dels webmasters que s‘encarreguen del mateniment. Per a qui li agrade tindre un control més contundent sobre les seues produccions en xarxa, existeix una nova posibilitat, més autònoma i veloç, en el cas que l‘ordinador tinga instal·lat el sistema operatiu Mac Os X en la versió 10.3 de Macintosh. Aquest OS permet publicar pàgines web directament en xarxa habilitant la “Personal Web Sharing”, de forma que tots els fitxers de la nostra web, que abans haurem guardat en la nostra “carpeta web” del sistema, podran ser accessibles per tothom en Internet, consultables des de l‘adreça IP que tinga la nostra màquina (imagine que serà imprescindible que el nostre proveïdor d‘internet ens garantisca una IP estàtica). Si, a la instal·lació d‘aquest sistema operatiu, afegim la del WordPress 1.2 i la del gestor de la base de dades MySQL, podrem publicar, des de casa, un blog amb un control quasi total sobre les ferramentes de treball, amb la dependència, únicament, del nostre proveïdor d‘internet. En MacZealots s‘explica amb claredat (amb anglesa claredat) tots els passos a seguir per a poder publicar amb WordPress des de Mac Os X.

Dylan Thomas en català i on-line

El poeta valencià Isidre Martínez i Marzo ha inaugurat una pàgina web on ha penjat totes les seues versions en català dels poemes de Dylan Thomas, uns versos que setmanalment havia anat enviant als amics i amigues via correu electrònic. Diu l‘isidre que és una manera de buscar i trobar allò que s‘havia perdut pel camí, algun poema concret o potser tots, o simplement fer-hi una ulladeta. Gràcies al seu poeta amic Walter Chinoski ha pogut dur endavant el projecte. Una mostra de les versions és aquesta:

Per què el vent de l‘est refreda

Per què el vent de l‘est refreda i el de migjorn refresca
no ho sabrem fins que no s‘assequi el doll de l‘oreig
i el vent de ponent no torni mai més a morir negat
dintre els aires que porten les fruites i l‘escorça
de centenars de caigudes;
per què és llisa la seda i la pedra fereix,
s‘ho demana l‘infant cada dia,
per què la pluja nocturna i la sang al pit:
tant el sadollen que tindrà fosca resposta.

Quan vindrà l‘home del Sac? pregunta el nen.
Agafarà un cometa en els seus punys?
No fins que daltabaix de la pols
sembri en els ulls del xiquet un somni llarg i postrer
i es pobli de fantasmes la tenebra,
no ressonarà clara contesta als teulats del porxo.

Totes les coses són sabudes: l‘avís de les estrelles
crida a algú de satisfet perquè viatgi entre els vents,
encara que allò que els estels demanen mentre roden,
temps sobre temps la torre d‘aquells cels,
s‘hagi tingut en compte, però poc, fins que desapareguin.
Escolto l‘alegria, i l‘estigues content
dringa com una campaneta al corredor,
no sàpigues respostes, però jo ja no sé
cap resposta pel clam d‘una criatura
que no sigui la de l‘eco i l‘home del sac
i cometes, irreals sobre punys que s‘aixequen.

Qüestions del blog

Disculpeu certs problemes que estic tenint amb l‘actualització dels posts del blog, a causa de la migració des del servidor de Bloghorn. Els escrits han arribat fins ací manualment, és a dir, copiant i pegant, copiant i pegant, copiant i pegant… De forma que si en algun cas he oblidat posar al dia el mes del post resulta que apareixen en primer lloc alguns posts antics… En fi, no sé si calia l‘aclaració… Acò d‘emigrar és dur.