Sense papers

Interessant reportatge hui de Winston Manrique sobre literatura sense paper, els llibres digitals:

Estamos en el comienzo de una revolución de cambio comparable a la invención de la imprenta de Gutenberg en 1440 y al largo proceso de la Revolución Industrial hace 200 años”, afirma Rosental Calmon Alves, catedrático de la Universidad de Austin en Tejas, Estados Unidos, periodista brasileño y uno de los expertos y pioneros de periódicos en internet. Una revolución digital con una decisiva influencia en el mundo del libro porque, advierte Calmon Alves, se trata de una gran ruptura de los modelos de creación, promoción, venta y lectura donde no hay fronteras y todo está por ver y descubrir. ¡Conquistar!

Per a parlar d‘un tema que controlen molt bé alguns catedràtics de l‘autònoma, de la Sorbona o de la Sapienza, solen aparéixer uns altres d‘austin, Los Angeles o Chicago. Això em fascina. Són eixes notícies que sovint comencen així: «Según un estudio de la Universidad de Missouri, blablablà». En fi. Personalment, jo no la crec comparable, ni de bon tros, a la revolució de Gutenberg. Sens dubte, serà una revolució o no serà, però ben diferent. La invenció de la impremta, unida a uns altres factors, fou clau en la propagació d‘una revolució global, i no solament de la literatura. Era el naixement del llibre tal com, més o menys, el coneixem avui. Però era també, i sobretot, el naixement d‘un nou món, el de les idees. Cap segle de les llums a la vista, de moment. O sí? La digitalització dels llibres no suposa cap revolució en el món de les idees, no augura cap canvi radical a nivell cultural ni ideològic. No cal ser profeta per a intuir que es produirà un terratrèmol en els canals de distribució, la dissolució d‘alguns intermediaris i una transformació molt important de la relació entre l‘autor i el lector. Escèptic com sóc, però, tampoc no ens durà a cap paradís, això. De fet, que el paradís no existeix ja ho sabien el poeta medieval i el del Renaixement. També ho sap el digital. Com en l‘analògica, també la publicació virtual reclamarà certs canals-portals amb una marcat caràcter editorial i, segurament, amb unes finalitats paregudes a les que tenen ara els editors. Passa, però, que un escriptor amb renom, molt llegit i venut, podrà aleshores muntar la seua pròpia editorial a molt bon preu. Què passarà amb eixe tros del pastís que ara és propietat de les editorials?

Recomane el blog: “El futuro de libro”.

Blogs: paper jugat

En el futur potser s‘estudiarà en alguna e-càtedra de les universitats com els blogs han jugat el paper de ser un laboratori, un camp d‘experimentació per a la indústria dels llibres electrònics, els ebooks. En aquest sentit, els blogs han fet, una mica, de conillets d‘índies. Per moltes raons, però en destacaria dues: 1) mai abans, ni cap altra eina d‘internet, ens ha anat acostumant tant a llegir pantalles, trencant amb aquells vells prejudicis dels integristes de la cel·lulosa quan parlaven de la lectura digital com d‘una cosa incòmoda, poc saludable o, fins i tot, literàriament indecorosa; 2) La interactivitat, les opcions comunicatives del llenguatge XML, els dissenys i el plantejament de la interfície dels últims lectors d’ebooks recorden clarament als blogs. Potser, en el futur, totes les universitats disposaran d‘un gran servidor central de llibres electrònics, la Biblioteca Interuniversitària del Planeta Terra, i potser un estudiant llegirà aquest escrit somrient per la ingenuïtat del meu limitat cervellet segle XXI. Qui sap. Sigue com sigue, els blogs han jugat literalment un paper, el epaper, el paper electrònic.

Les pipes virtuals

Fumant la pipa

 

Yahoo Pipes és una aplicació web que permet generar i regenerar canals d‘informació segons els interessos comunicatius de l‘usuari. És una eina molt innovadora que garanteix l‘aplicació d‘alternatives de comunicació en webs 2.0 i que, actualment, podria qualificar-se de revolucionària si atenem a les extraordinàries capacitats informatives regalades a l‘usuari. Que jo sàpiga, en Internet, gratuït i amb aquestes possibilitats, no n‘hi ha cap altre instrument comparable. La complexitat de Pipes no és poca, això és cert, però el grau d‘usabilitat diria que és molt alt, ja que el disseny de la interfície aconsegueix que la intuïció del principiant sigue la protagonista. Per això, el millor manual d‘ús és registrar-se i manipular els canals (Pipes) de dades generades pels usuaris més avançats. Aquests canals poden copiar-se i modificar-se després des del nostre propi entorn d‘usuari, de manera que podrem així experimentar i jugar amb les fonts, els operadors i els filtres d‘informació.

+ videos

 

Per exemple, una de les moltes possibilitats que ofereix Yahoo Pipes és la fusió de diferents fonts de sindicació RSS, llistar-les per data de publicació de cada entrada, truncar un nombre determinat de resultats i generar una nova font RSS. Així podríem, per exemple, fabricar una sola font RSS a partir de les últimes actualitzacions de tots els nostres blogs preferits. Amb les pipes de Yahoo poden construir-se cercadors personalitzats a partir dels recerques via RSS efectuades pels buscadors més coneguts; extreure informació selectivament des de pàgines web mancades d‘opcions de sindicació (les tradicionals 1.0) per a regenerar-la d‘acord amb les preferències personals; elaborar fonts d‘indexació per a fotoblogs o videoblogs, etc. En definitiva, que Yahoo Pipes és d‘allò més recomanable per a tots aquells que volen iniciar-se en la creació dels seus propis espais de comunicació digital.

Preguntes a la Catosfera

Com ja sabreu, demà comencen les Jornades de la Catosfera a Granollers. Qüestions personals m‘han impedit assistir-hi. Molts són els temes que m‘interessen i que, gràcies a Internet 2.0, tindré la possibilitat de seguir. Com no vull deixar de participar-hi, deixe ací mateix quatre blocs de preguntes (coincidents algunes amb les catosfèriques), a les quals fa temps que no trobe cap resposta tancada.

1.- La professionalització. Assistim ja, o bé assistirem aviat, a una professionalització dels blogs? Com i per què els blogs han començat a organitzar-se? Quin és el camí que recentment han obert els agregadors temàtics de blogs? I cap on van? Com superar l‘anorèxia interactiva del “ping” i aconseguir una participació molt més activa entre blogs temàticament relacionables?

2.- La comunicació lliure. Quina classe de percepció mantenen els propietaris dels mitjans de comunicació en relació al poder dels blogs? I els periodistes? Com podria aprofitar el periodista els blogs per a la creació d‘un nou periodisme capaç de garantir al lector una major independència o, si més no, una certa sinceritat? Com els blogs poden influir amb més contundència en les decisions polítiques?

Catosfera 2008

3.- l‘edició 2.0. Per què els escriptors, sobretot els poetes (que tan difícil ho tenen per a publicar!), guarden encara tants recels en relació a la publicació digital (blogs, PDF, eBooks, etc)? ¿Quines són les qüestions econòmiques? ¿Quina és, en general, la impressió que els escriptors tenen dels drets d‘autor a Internet? Quines són les estratègies i les expectatives de les edicions 2.0? Quina és actualment la capacitat de les llibreries i editorials tradicionals?

4.- La sindicació. Estan realment preparats la majoria de servidors d‘internet per a l‘allotjament de webs 2.0? Superada l‘opció de subscripció unidireccional via RSS, quines són les possibilitats de subscripció múltiple que s‘obren gràcies als fitxers OPML? Quines eines disponibles a la xarxa permeten —als blogs— recollir, dirigir i indexar les seues pròpies fonts d‘informació?

RSS Mixer

RSS Mixer - Mescla de Sindicacions

Acabe de descobrir una eina molt útil i ràpida per a la gestió i generació de fonts de sindicació RSS. És RSS Mixer. Permet transformar les nostres sindicacions o feeds en una sola font RSS, de forma que ens mostra en els primers llocs del llistat d‘informacions les fonts més actualitzades. Introdueixes un nom en el camp “Title Your Mix” i després vas afegint fonts RSS en el camp “Enter a Feed”. Fet això, clic sobre el botó “Mix it” i ja està. És així com he pogut obtindre una sindicació comuna per a les informacions culturals dels mitjans de comunicació en català. A més, per si fora poc, a partir d‘aquest mateix feed comú, RSS Mixer ens aporta més eines: un Widget per al Mac Os X, un Web Widget, un format de lectura per a l’iPhone i, com no, la font RSS pura i dura, que podem integrar als nostres webs, tal com ja ho he fet al Blocs de Lletres, on ja hi funciona perfectament, en la secció de Mitjans. Solament trobe a faltar, o jo no ho vist, que RSS Mixer no ens dona l‘opció de pujar els nostres fitxers via format OPML, cosa que ens facilitaria fer un supermix de totes les nostres sindicacions en tres clics.

Paciència i una canya…

Demane paciència per la desconnexió patida durant els últims quatre dies. Resulta que va saltar l‘automàtic i Salms va superar el tràfic de dades que mensualment limita el servidor on s‘allotja el blog. És curiós, perquè, a casa, si consumisc massa llum, acabe pagant més electricitat, però no passa el mateix amb els allotjaments web… Així que és fàcil: si te passes, te la tallen. En fi, un contracte és un contracte. He comprovat, per tant, a les estadístiques del servidor, que la pàgina principal carrega molts enllaços vinculats via RSS i sembla que, al capdavall, això excedeix els bytes mensuals permesos. Com a solució provisional, migraré les notícies sobre poesia (de la columna de la dreta) a la secció de Blogs Literaris. Tot i això, he demanat l‘ampliació del servei als responsables de l‘allotjament.