El rastre de Clarisse

Un dia, mentre passeja, Montag troba Clarisse, una jove que pertany a una família mal vista, una jove que, contra el que determinen les normes oficials, no viu obnubilada per la televisió i que fins i tot es planteja d’anar més enllà del que les autoritats consideren convenient. La jove obre la ment del bomber, li parla de l’existència dels llibres i fa nàixer la inquietud a dins de la ment de Montag. A mesura que avance l’acció, anirem esbrinant que, en la perifèria del sistema, una organització de resistents lluita, a través de la memorització de textos, contra la destrucció del saber humà que propicien les autoritats. Cada resistent -i aquesta és una de les idees més originals de la novel·la- es converteix, per la via d’aprendre’l de memòria, en un llibre ambulant. Clarisse només apareix en la primera part de la novel·la i encarna no sols el detonant narratiu de la conversió de Montag, sinó sobretot el poder dels llibres com a generadors de reflexió i, per tant, de consciència, de capacitat crítica. De lucidesa.

Clarisse inspira el títol del nou blog de l’escriptor Vicent Usó: El rastre de Clarisse. Benvingut, company.

Rehab? No, no, no!

És molt difícil no entrar en campanya. No vols votar (ni votaràs) als Uns i menys encara als Altres, però els polítics van marcant una agenda de temes que et calfen la sang i tracten d‘obligar-te a pendre partit, a ser partidari de les qüestions que ells defensen o ataquen en el seu programa electoral. El seu marketing tendenciós i infraideològic. Si la setmana passada tocava parlar d‘economia o, millor dit, de la percepció econòmica, aquesta és la de la immigració i la seguretat ciutadana. De fet, ja resulta molt simptomàtica la connexió d‘aquests dos assumptes en l‘agenda electoral. Sempre juntets, no siga que donem per falses les (seues) veritats. És el seu joc falsament obert, això que en diuen natural bipartidisme. Els qui voten convençuts als Uns, o al Altres, abanderats com són de la (seua) llibertat, solen preguntar-te: Escolta tu, i quin és el problema? No es tracta d‘involucrar políticament a la societat? Això és la democràcia, no? I jo sempre els conteste: no. La democràcia no és fa un mes abans de les eleccions, no s‘ha inventat perquè necessiteu guanyar i seguir mamant de la mamella. És difícil resistir-se, ja ho veieu, però com diria l‘amy Winehouse: no, no, no! El meu blog, en campanya electoral, no parlarà de (la seua) política. Que s‘ho treballen ells.

eBook o simulador visual?

m‘assabente gràcies a Biblosfera de l‘existència d’Issu, una aplicació web que pretén transformar els PDF en una cosa molt pareguda a un ebook, si bé pense que, en realitat, el que fa és simular visualment un llibre. És una proposta interessant, però, tot i oferir la possibilitat de fer zoom, la nitidesa de la tipografia no m‘acaba de fer el paper. Ho aniran millorant, imagine. Com l’Anna, tampoc jo m‘hi he pogut resistir a la temptació de provar el funcionament i he comès la imprudència de penjar l‘inventari 2002-2005 de l’Oficina de Objetos Perdidos. Fes clic per a veure el resultat.

Blogs: paper jugat

En el futur potser s‘estudiarà en alguna e-càtedra de les universitats com els blogs han jugat el paper de ser un laboratori, un camp d‘experimentació per a la indústria dels llibres electrònics, els ebooks. En aquest sentit, els blogs han fet, una mica, de conillets d‘índies. Per moltes raons, però en destacaria dues: 1) mai abans, ni cap altra eina d‘internet, ens ha anat acostumant tant a llegir pantalles, trencant amb aquells vells prejudicis dels integristes de la cel·lulosa quan parlaven de la lectura digital com d‘una cosa incòmoda, poc saludable o, fins i tot, literàriament indecorosa; 2) La interactivitat, les opcions comunicatives del llenguatge XML, els dissenys i el plantejament de la interfície dels últims lectors d’ebooks recorden clarament als blogs. Potser, en el futur, totes les universitats disposaran d‘un gran servidor central de llibres electrònics, la Biblioteca Interuniversitària del Planeta Terra, i potser un estudiant llegirà aquest escrit somrient per la ingenuïtat del meu limitat cervellet segle XXI. Qui sap. Sigue com sigue, els blogs han jugat literalment un paper, el epaper, el paper electrònic.

Les pipes virtuals

Fumant la pipa

 

Yahoo Pipes és una aplicació web que permet generar i regenerar canals d‘informació segons els interessos comunicatius de l‘usuari. És una eina molt innovadora que garanteix l‘aplicació d‘alternatives de comunicació en webs 2.0 i que, actualment, podria qualificar-se de revolucionària si atenem a les extraordinàries capacitats informatives regalades a l‘usuari. Que jo sàpiga, en Internet, gratuït i amb aquestes possibilitats, no n‘hi ha cap altre instrument comparable. La complexitat de Pipes no és poca, això és cert, però el grau d‘usabilitat diria que és molt alt, ja que el disseny de la interfície aconsegueix que la intuïció del principiant sigue la protagonista. Per això, el millor manual d‘ús és registrar-se i manipular els canals (Pipes) de dades generades pels usuaris més avançats. Aquests canals poden copiar-se i modificar-se després des del nostre propi entorn d‘usuari, de manera que podrem així experimentar i jugar amb les fonts, els operadors i els filtres d‘informació.

+ videos

 

Per exemple, una de les moltes possibilitats que ofereix Yahoo Pipes és la fusió de diferents fonts de sindicació RSS, llistar-les per data de publicació de cada entrada, truncar un nombre determinat de resultats i generar una nova font RSS. Així podríem, per exemple, fabricar una sola font RSS a partir de les últimes actualitzacions de tots els nostres blogs preferits. Amb les pipes de Yahoo poden construir-se cercadors personalitzats a partir dels recerques via RSS efectuades pels buscadors més coneguts; extreure informació selectivament des de pàgines web mancades d‘opcions de sindicació (les tradicionals 1.0) per a regenerar-la d‘acord amb les preferències personals; elaborar fonts d‘indexació per a fotoblogs o videoblogs, etc. En definitiva, que Yahoo Pipes és d‘allò més recomanable per a tots aquells que volen iniciar-se en la creació dels seus propis espais de comunicació digital.

Reflexions de mitjanit…

O mitja nit de reflex… Acabe de veure el video (per què amb Real Media?) de la taula Blogs & Literatura que s‘ha celebrat durant les primeres Jornades de la Catosfera (també el podeu veure ací). He trobat molt interessants totes les reflexions, però en vull destacar una que m‘ha paregut especialment encertada, la de Laura Borràs distingint entre literatura digital i literatura digitalitzada. Pense que cal insistir en la qüestió. Com diu l‘experta, no és el mateix la transferència d‘una obra literària des d‘un suport a un altre que la concepció d‘una obra per a un suport determinat, perquè, evidentment, el suport també determinarà l‘obra. Caldria diferenciar, a més, entre el suport i el format. El suport és solament un, el digital (com ho és també el paper), però els formats poden ser molts, i també poden acabar determinant tant l‘escriptura com la lectura d‘una obra. m‘estic referint a les opcions del(-s) format(-s) blog, a les opcions cada dia més dinàmiques del programari de documents portables com el PDF, als nous sistemes de publicació que sens dubte desevoluparan els llibres digitals/eBooks… Podríem anar més enllà i preguntar-nos sí és o no literatura allò que no està escrit, és a dir, qüestionar per exemple si els versos recitats —no escrits— en un video són un fet literari… Jo ho tinc clar que sí, però ho deixe estar ací; demà treballe i haurè de dormir unes hores. Potser, de tot l‘enrenou, el més important no és —no és solament— reflexionar sobre tot això, sinó sobretot el fet d‘anar assumint la gran llibertat expressiva que s‘obri pas gràcies a l‘entusiasme dels qui han trobat en els nous formats de publicació digital una altra manera, potser més amable, de ser escriptor i de ser lector (i de ser les dues coses amb una simultaneïtat abans desconeguda), prescindint de la tradicional necessitat de, posem per cas, tallar arbres, reciclar paper, vendre llibres o guanyar premis.

+ Blogs que en parlen

Preguntes a la Catosfera

Com ja sabreu, demà comencen les Jornades de la Catosfera a Granollers. Qüestions personals m‘han impedit assistir-hi. Molts són els temes que m‘interessen i que, gràcies a Internet 2.0, tindré la possibilitat de seguir. Com no vull deixar de participar-hi, deixe ací mateix quatre blocs de preguntes (coincidents algunes amb les catosfèriques), a les quals fa temps que no trobe cap resposta tancada.

1.- La professionalització. Assistim ja, o bé assistirem aviat, a una professionalització dels blogs? Com i per què els blogs han començat a organitzar-se? Quin és el camí que recentment han obert els agregadors temàtics de blogs? I cap on van? Com superar l‘anorèxia interactiva del “ping” i aconseguir una participació molt més activa entre blogs temàticament relacionables?

2.- La comunicació lliure. Quina classe de percepció mantenen els propietaris dels mitjans de comunicació en relació al poder dels blogs? I els periodistes? Com podria aprofitar el periodista els blogs per a la creació d‘un nou periodisme capaç de garantir al lector una major independència o, si més no, una certa sinceritat? Com els blogs poden influir amb més contundència en les decisions polítiques?

Catosfera 2008

3.- l‘edició 2.0. Per què els escriptors, sobretot els poetes (que tan difícil ho tenen per a publicar!), guarden encara tants recels en relació a la publicació digital (blogs, PDF, eBooks, etc)? ¿Quines són les qüestions econòmiques? ¿Quina és, en general, la impressió que els escriptors tenen dels drets d‘autor a Internet? Quines són les estratègies i les expectatives de les edicions 2.0? Quina és actualment la capacitat de les llibreries i editorials tradicionals?

4.- La sindicació. Estan realment preparats la majoria de servidors d‘internet per a l‘allotjament de webs 2.0? Superada l‘opció de subscripció unidireccional via RSS, quines són les possibilitats de subscripció múltiple que s‘obren gràcies als fitxers OPML? Quines eines disponibles a la xarxa permeten —als blogs— recollir, dirigir i indexar les seues pròpies fonts d‘informació?