El rastre de Clarisse

Un dia, mentre passeja, Montag troba Clarisse, una jove que pertany a una família mal vista, una jove que, contra el que determinen les normes oficials, no viu obnubilada per la televisió i que fins i tot es planteja d’anar més enllà del que les autoritats consideren convenient. La jove obre la ment del bomber, li parla de l’existència dels llibres i fa nàixer la inquietud a dins de la ment de Montag. A mesura que avance l’acció, anirem esbrinant que, en la perifèria del sistema, una organització de resistents lluita, a través de la memorització de textos, contra la destrucció del saber humà que propicien les autoritats. Cada resistent -i aquesta és una de les idees més originals de la novel·la- es converteix, per la via d’aprendre’l de memòria, en un llibre ambulant. Clarisse només apareix en la primera part de la novel·la i encarna no sols el detonant narratiu de la conversió de Montag, sinó sobretot el poder dels llibres com a generadors de reflexió i, per tant, de consciència, de capacitat crítica. De lucidesa.

Clarisse inspira el títol del nou blog de l’escriptor Vicent Usó: El rastre de Clarisse. Benvingut, company.

Rehab? No, no, no!

És molt difícil no entrar en campanya. No vols votar (ni votaràs) als Uns i menys encara als Altres, però els polítics van marcant una agenda de temes que et calfen la sang i tracten d‘obligar-te a pendre partit, a ser partidari de les qüestions que ells defensen o ataquen en el seu programa electoral. El seu marketing tendenciós i infraideològic. Si la setmana passada tocava parlar d‘economia o, millor dit, de la percepció econòmica, aquesta és la de la immigració i la seguretat ciutadana. De fet, ja resulta molt simptomàtica la connexió d‘aquests dos assumptes en l‘agenda electoral. Sempre juntets, no siga que donem per falses les (seues) veritats. És el seu joc falsament obert, això que en diuen natural bipartidisme. Els qui voten convençuts als Uns, o al Altres, abanderats com són de la (seua) llibertat, solen preguntar-te: Escolta tu, i quin és el problema? No es tracta d‘involucrar políticament a la societat? Això és la democràcia, no? I jo sempre els conteste: no. La democràcia no és fa un mes abans de les eleccions, no s‘ha inventat perquè necessiteu guanyar i seguir mamant de la mamella. És difícil resistir-se, ja ho veieu, però com diria l‘amy Winehouse: no, no, no! El meu blog, en campanya electoral, no parlarà de (la seua) política. Que s‘ho treballen ells.

eBook o simulador visual?

m‘assabente gràcies a Biblosfera de l‘existència d’Issu, una aplicació web que pretén transformar els PDF en una cosa molt pareguda a un ebook, si bé pense que, en realitat, el que fa és simular visualment un llibre. És una proposta interessant, però, tot i oferir la possibilitat de fer zoom, la nitidesa de la tipografia no m‘acaba de fer el paper. Ho aniran millorant, imagine. Com l’Anna, tampoc jo m‘hi he pogut resistir a la temptació de provar el funcionament i he comès la imprudència de penjar l‘inventari 2002-2005 de l’Oficina de Objetos Perdidos. Fes clic per a veure el resultat.