L’art del tap

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

…i canten “Les Catalinetes”


Pintura moderna? La més moderna de totes, aquesta que ha fet un xiquet de La Classe de les Fruites. Els xiquets ens regalen aquestes obres d’art sense demanar-nos res més a canvi que una miqueta d’atenció. Hi ha alguns pintors que taquen llenços que pretenen ser tan bons com aquests, però sembla que no els importa l’atenció del públic i, a més, et cobren els dos ulls de la cara.

Atles de les primeres impremtes

La universitat d‘iowa ha publicat a la xarxa l’Atles de les primeres impremtes. Quin goig que fa. València i Barcelona comparteixen data de naixement dels primers obradors: 1473. Contractat per Jacobo Viztlán, de la família Ravensburg, va ser Lambert Palmart, un alemany de Colònia, l‘impressor encarregat de dirigir l‘obrador a València. A Barcelona van ser tres joves alemanys els qui van posar en marxa la nova tecnologia: Heinrich Botel, Georg von Holtz i Hans Plank.

Atles de les primeres impremtes

Passions tipogràfiques

Bodoni, Caslon, Perpetua, New Aster, Aldus, la clàssica Garamond 3… n‘hi ha tantes! És difícil encertar la tipografia més adient a les caraterístiques d‘un suport, un format, una disciplina o un gènere literari. La tipografia és un dels meus vicis. Vaig trigar dies en decidir les fonts que finalment he aplicat a versos i títols dels poemes del llibre Els estius. No solament la llegibilitat és important. També és bo que la lletra estigue en la memòria del lector. Una tipografia pot ser molt llegible i atractiva, però poc familiar per al lector. Personalment, hauria triat l‘aldus, o potser la Bodoni, que és l‘emprada en la versió digital del poemari. Per exemple, l‘aldus de la versió en català d’El Celler, de Noah Gordon, m‘agrada moltíssim. Però he triat la Garamond 3, una veritable obra d‘art, una de les més conegudes pels lectors i, potser també per això, és l‘escollida per la majoria d‘editorials. Fa temps que no faig servir el Fontographer, un programa magnífic per al disseny de tipografies de la venuda Macromedia i que el monopoli d‘adobe no ha reimpulsat. Se m‘ha passat l‘arròs d‘aprendre assossegadament aquest art. Em sembla que ho deixaré per a la jubilació, si encara tinc ulls.

Les fires de la política
Una notícia poc objectiva de la BBC explica que hi ha alguns països musulmans que han renunciat a participar en la Fira del Llibre de París perquè Israel és el convidat d‘honor. l‘organització Islàmica d‘educació, Ciència i Cultura ha demanat als seus socis (50) que “boicotegen l‘esdeveniment”, en paraules del redactor. La notícia de la BBC no explica que el president francés Sarkozy s‘acompanyarà del president israelià Shimon Perès per a inagurar la fira. Per tant, no s‘hi convida la literatura hebrea. S’hi convida la literatura israeliana. El convidat és, doncs, l‘estat d‘israel en el seu 60 aniversari. És natural l‘astorament de molts països musulmans. El poeta israelià Aharon Shabtaï és l‘únic que ha declinat l‘assistència a l‘esdeveniment, molt crític:

«El règim israelià els utilitza [els escriptors] com a relacions públiques, com ho feia la Unió Soviètica quan el règim mobilitzava els escriptors soviètics. Així, els escriptors israelians van ara a París com a col·laboradors d‘un règim horrible i per a formar-ne part.»

Tot i això, que el boicot es quede solament en això, en una renúncia a participar-hi.

Pedres, papers i pantalles

Quan, només fa uns anys, el poeta transcrivia els versos a la màquina d‘escriure, no pensava en paper? No pensaven en pedra els nostres avantpassats cavernícoles? I no determinava això el resultat final de l‘obra? Durant el seu procés creatiu, l‘escriptor cel·lulós, no ideava ja (i continua fent-ho) el resultat tipogràfic, el text sagnat, les llargàries d‘un vers, és a dir, tot l‘aspecte visual dels seus poemes? No completava així un significat latent que defineix el contingut de l‘obra? Em sembla que sí. Durant el procés creatiu, el poeta intenta anticipar-se a totes les percepcions que el lector obtindrà durant la lectura i l‘ús del paper, d‘una manera o una altra, és determinant. Per què això, per segons qui, no és assumible aplicat als nous suports virtuals?

La digitalitzada, la digital i la 2.0

Blogs: paper jugat

En el futur potser s‘estudiarà en alguna e-càtedra de les universitats com els blogs han jugat el paper de ser un laboratori, un camp d‘experimentació per a la indústria dels llibres electrònics, els ebooks. En aquest sentit, els blogs han fet, una mica, de conillets d‘índies. Per moltes raons, però en destacaria dues: 1) mai abans, ni cap altra eina d‘internet, ens ha anat acostumant tant a llegir pantalles, trencant amb aquells vells prejudicis dels integristes de la cel·lulosa quan parlaven de la lectura digital com d‘una cosa incòmoda, poc saludable o, fins i tot, literàriament indecorosa; 2) La interactivitat, les opcions comunicatives del llenguatge XML, els dissenys i el plantejament de la interfície dels últims lectors d’ebooks recorden clarament als blogs. Potser, en el futur, totes les universitats disposaran d‘un gran servidor central de llibres electrònics, la Biblioteca Interuniversitària del Planeta Terra, i potser un estudiant llegirà aquest escrit somrient per la ingenuïtat del meu limitat cervellet segle XXI. Qui sap. Sigue com sigue, els blogs han jugat literalment un paper, el epaper, el paper electrònic.

Les pipes virtuals

Fumant la pipa

 

Yahoo Pipes és una aplicació web que permet generar i regenerar canals d‘informació segons els interessos comunicatius de l‘usuari. És una eina molt innovadora que garanteix l‘aplicació d‘alternatives de comunicació en webs 2.0 i que, actualment, podria qualificar-se de revolucionària si atenem a les extraordinàries capacitats informatives regalades a l‘usuari. Que jo sàpiga, en Internet, gratuït i amb aquestes possibilitats, no n‘hi ha cap altre instrument comparable. La complexitat de Pipes no és poca, això és cert, però el grau d‘usabilitat diria que és molt alt, ja que el disseny de la interfície aconsegueix que la intuïció del principiant sigue la protagonista. Per això, el millor manual d‘ús és registrar-se i manipular els canals (Pipes) de dades generades pels usuaris més avançats. Aquests canals poden copiar-se i modificar-se després des del nostre propi entorn d‘usuari, de manera que podrem així experimentar i jugar amb les fonts, els operadors i els filtres d‘informació.

+ videos

 

Per exemple, una de les moltes possibilitats que ofereix Yahoo Pipes és la fusió de diferents fonts de sindicació RSS, llistar-les per data de publicació de cada entrada, truncar un nombre determinat de resultats i generar una nova font RSS. Així podríem, per exemple, fabricar una sola font RSS a partir de les últimes actualitzacions de tots els nostres blogs preferits. Amb les pipes de Yahoo poden construir-se cercadors personalitzats a partir dels recerques via RSS efectuades pels buscadors més coneguts; extreure informació selectivament des de pàgines web mancades d‘opcions de sindicació (les tradicionals 1.0) per a regenerar-la d‘acord amb les preferències personals; elaborar fonts d‘indexació per a fotoblogs o videoblogs, etc. En definitiva, que Yahoo Pipes és d‘allò més recomanable per a tots aquells que volen iniciar-se en la creació dels seus propis espais de comunicació digital.