Stay
http://www.vimeo.com/5795749
Aquest és el guany de la poesia, que ens recorda
com és de difícil romandre la mateixa persona,
perquè la nostra casa és oberta, a la porta no hi ha clau
i hostes invisibles hi entren i en surten.
C. Milosz. Ars poètica?, de «Travessant fronteres».
Antologia poètica 1945-2000. Traducció del polonès i introducció de Xavier Farré.
Si t'interessa aquest escrit pots deixar un comentari o bé subscriure't al blog i llegir els articles des del teu propi lector de blogs via RSS.
Vull romandre al mateix centre del moviment inquiet, ales mans de l’esperit. Vull cridar el foc universal de l’essència íntima que ens commou.
Vull ser una casa oberta, transformada en avinguda transitada pels pensaments i les paraules.
Vull ser una cambra a l’abast del teus ulls encuriosits i somiadors. Allà on el teu esguard s’atura, l’esperança creix i puc ser ànima que balla constel•lada al bell mig d’aquells que entren i surten de la mar assossegada de la meua pell.