Unitat de desmesura

floradelapell

«Peauésie», de Martin Dedron

Quanta memòria dura
una carícia,
quanta pell l’avenir,
quants anys la distància
d’una llum que ve
només de dins.

Quin desert
ple de flors
aquesta set.

 

 

Poema inèdit escrit a flor de pell que, en una nit de lluna plena, es va exiliar de Nectari, que es presenta aquest dimecres 6 de juny a La Murta de Benimaclet en companyia d’un altre Buc amb reminiscències botàniques, el Si són flors de Miquel Bezares, amb el saber fer de Francesc Calafat. Precisament de Nectari diré també algunes coses aquest dimecres en la secció La Firma del programa Plaerdemavida d’Àpunt.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *