Polvo de marfil

…se me ha perdido ayer, / se fue.
Silvio Rodríguez

No calen confessions
quan la mirada s’immola.
Que ja era una altra la nit
que en la teua penetrava,
ben a fons, Sacmis,
ho hauries d’haver capit,
per a no oblidar ara
que aquelles embranzides,
les últimes percussions,
foren més per despit
que per indult o per amor.
Com l’animal moribund
que ja no tem ser devorat
i amb l’esguard perdut
aixeca la pota i a l’herba
remarca el mapa aigualit
d’un indret que d’antuvi
endevina fitat, conquerit.
Plou sobre mullat. Pluja fina.
No cal que el tornes a inundar
de plors. L’unicorn és mort.
Os encarnat, vori en pols,
dins teu, nit cega en nit fonda,
me’l vaig serrar fins al cor.

Palmera

 

Cada palmera se disputa
la soledad suprema de los vientos.

MIGUEL HERNÁNDEZ

Platja del Gurugú, jp, agost, 2017

La palmera no para
de fer palmes al vent
que li canta i la balla.
Quan el porta de cap,
és tan poca la traça
que ni despentinant-se
el pentina amb cent pintes
per braç: com un polp llança
fuets amb tantes fintes
que el seu vent ja no sap
si, quan perd el compàs,
se l’espolsa o l’abraça.

jp, agost, 2017

Com un guant

Com un guant a la mà
en ple estiu em queda
el silenci d’uns dits.

Com un guant a la mà
una absència de seda
la carícia d’uns pits.

Com un guant a la mà
el peix foll que neda
dins dels teus crits.

Com un guant a la mà
en ple estiu em queda
un hivern infinit.

Com un guant a la mà
acotxar-se en un llit
que sempre refreda.

Amb un guant a la mà
espolsar-se les nits
d’insomni i gossera,
el temps de l’espera,
el record i l’oblit.

Nova creixent

llunadofi-m

Fotografia: J. Porcar, juliol 2017

Arc, diana, bumerang
de la llum la tornada
de la fosca a la sang.

cri-cri

Ungla al dit retallada.
Udolant corn al vent
d’un vedell rei i reu.

cri-cri

Coco llançat al cap.
Per l’esquerda la llet
de l’amor que libeu.

cri-cri

Cicatriu despertada.
Foll somriure d’amant
que en la nit no hi fa peu.

cri-cri

Blanc ullal d’elefant.
Sagnarà un blau al pit
perquè el vori no és teu.

cri-cri

Endolat beus la veu
del silenci amb la falç
del gripau i del grill.

cri-cri

Clos i alat, l’ull de Déu.
L’univers va saltant
–qui s’ho creu?– un dofí.

cri-cri-cri

 

Per al meu amic Alexandre Navarro, 28 de juliol de 2017