Lontano

«Perché nessuno possa dimenticare che non si è mai lontani abbastanza per trovarsi». Alessandro Baricco no insisteix tant en quanta exactament o quina ha ser de aquesta llunyania com en el fet que mai no és prou i, sobretot, que ningú puga oblidar-ho. No ho oblidava la preciosa Lontano de Luigi Tenco ni tampoc el llunyedar de Schopenhauer: «La llunyania que empetiteix els objectes als ulls, els engrandeix al pensament». Un bon dia d’aquest hivern s’acostaren les llunyanies d’Ana Perpiñán –que amb la seua recitació l’atansà a la Xarxa–, Marta Vilardaga i Cristina Maselli per mamprendre la traducció del poema «Lluny», del meu Nectari. Poc després, el poeta Federico Federici va tindre a bé enregistrar els versos amb la seua veu perquè servidor en fera un videopoema en la versió italiana i en l’original catalana. Perquè ningú puga oblidar que no s’és mai prou lluny per trobar-se, ací us el deixe, amb tot el meu agraïment i la meua estima a les persones que heu fet possible aquesta nova peça videogràfica de Veus mirades.

Aprofite l’avinentesa per anunciar-vos que aquest divendres (20h), Edicions del Buc porta aquest Nectari i també Els temps interromputs de Ramon Ramon a la llibreria La Costera de Xàtiva, amb la presentació, i és un honor, de l’escriptor i periodista Xavier Aliaga.
 

 
 

Narwhal

Entre els teus morts ens aculls, estel bru
de l’Óssa. Bavosa abismal, ningú
com tu lubrica, maltempsada a bord,
l’ull de Déu, l’ostra amb cresta, la pilosa

fenedura enlluernada de la nit.
Pou del quall, com anell al dit, al cor
de l’engonal ens trascolares buit
per ensumar-ne espectres al bassal

dels cadàvers. Ningú, ningú, ningú
com tu du timbrat, a foc, el gran niu
de cucs a l’insondable fons de l’ambre,

el marinat fossar d’unicorns bornis,
barrots úrics i flàccids dels captius
al cràter més histriònic del triangle.
 

«The auld triangle», per The Pogues