Extensió

Volen les branques,
arrels en l’aire.

Jaume SUBIRANA

 

Riu, riu el sender dels rebels.
Braçades de fang a l’espill
del matí, les branques del pi
neden com volen les arrels.

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Arrels», d’Humus (Damià Bonet)

2 comentaris a “Extensió

  • 11/9/2016 at 2:52 am
    Permalink

    En la imatge tardorenca d’un bassal enfangat assumisc les botes brutes i els camins incòmodes, però aquest poema riu, s’emporta les nostàlgies, i ens revela entre línies –rere l’espill– uns versos preciosos (“les branques del pi neden com volen les arrels.”) que em suggereixen aquells versos possibles d’Emily Dickinson en “I dwell in Possibility”:

    For Occupation – This –
    The spreading wide my narrow Hands
    To gather Paradise –

    Les branques del pi, com les arrels, també allarguen les seues mans per abraçar el paradís.

  • 11/12/2016 at 10:14 am
    Permalink

    Extensibles i expansives són les poalades d’Emily, pou de cel amb corda enrinxada a la litosfera:

    Impregnable of eye –
    And for an everlasting Roof
    The Gambrels of the Sky

    Salut, Carles.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*