Spätsommer

nothing but blackberries
Sylvia PLATH

Móres de Josep Porcar

Se’t moren famèlics de nit
silencis que pugen als arbres
com dolces formigues d’ahir.
Estels d’un estiu que se’n va
com brunzent una llengua
eixamora amb saliva els dits.
Multiplicant-se l’esguard,
rememores: dues nines pures.
De quina anyada aquells ulls?
Amb quin vol de mans llunes
al·literades a grapats?
De l’última tardor caigudes,
s’hi escauen ara les fulles,
embriagues de punts finals.
Sender infinit de forats,
t’enamores d’allò no dit…
Punts suspensius arraïmats:
móres avui, licor demà.
 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Les Mûres Sauvages», de Bïa