Enviar «Barra espaiadora» a un contacte

Enviar còpia de l’apunt titulat «Barra espaiadora» a un contacte

* Required Field






Separate multiple entries with a comma. Maximum 2 entries.



Separate multiple entries with a comma. Maximum 2 entries.


E-Mail Image Verification

Loading ... Loading ...

4 comentaris a “Barra espaiadora

  • 5/31/2016 at 12:08 pm
    Permalink

    Quin darrer vers més ben trobat! Encara que no puguem llegir els espais en blanc, els versos continuen envoltats de blanc.
    I això de “desfer l’infinitiu en vells gerundis” quina força que té.

    Si no et sap greu te’l manllevo per comentar-lo al meu blog.

    Fa poc he descobert Ludovico Einaudi, quina casualitat de trobar-lo aquí.

  • 5/31/2016 at 12:57 pm
    Permalink

    Hola, Helena. La música d’Einaudi, i més concretament aquesta peça, és leitmotiv del meu llibre «Preguntes». I aquest poema, no res més que una blanca al pentagrama, una darrera nota que cueja, despenjada, allargassant-se, en silenci suspesa, volàtil, deliqüescent. Res… I no em sap greu, ben al contrari, comenta el que vulgues. Potser aquest comentari coopere en el teu desxiframent. Sempre és estimulant llegir-ne les teues interpretacions. Salut.

  • 5/31/2016 at 1:17 pm
    Permalink

    Una síntesi curosa, Helena, que amb encert revela algunes costures. Molt ben cosida en el joc de llums i ombres, mudeses i al·literacions, forats i polsims, fils i filagarses, infinits i indefinits, temps i verbs. Moltíssimes gràcies. Només afegiria: sort que el món és molt més estrambòtic del que ens pensem.

Commentaris tancats.