[1]
~·~
A Dew sufficed itself
And satisfied a Leaf
Emily DICKINSON [2]
~·~
[3]
Neu avall bull
un somni com el dol
en blanc d’un full.
~·~
[4]
Despulla’t com
la branca que no acaba
de perdre fulla.
~·~
[5]
cor a la mà
la caragola creu
mars d’un batec
~·~
[6]
Hi ha somnis com fulles
als bancs: sense bitllets
de tornada.
~·~
[7]
Sota besllums
de penombra, la font
que no assedega.
~·~
[8]
Margalló, gatosa, bruc, ginebrera…
Cap desert, tot jardí de reravera!
~·~
[9]«Krawattennymphe», carta postal de Peter Weiss de l’any 1910
No saps amb quina mà
el meu nu et despulla.
No saps per quin coll
el meu nu es despulla.
~·~
[10]
Sigil·loses rebel·lions cal·ligrafien
il·legibles punts volats que desgeminen
constel·lades vel·leïtats de la il·lusió.
Desig d’aquarel·la mort per pol·lució.
~·~
[11]
Llum atònita. En flames.
Les ombres s’escorcollen.
On l’ull pigmenta ales
d’un sol llambreig sotsobren.
~·~
[12]
Només un sender
retorna guarit
al mateix verger
l’animal ferit.
Tremola d’absent
al rovell del dit.
~·~
Ser complicat és una percepció; ser complex és natural.
Tot conflicte on això s’ignora sembla
paradís artificial o infern inevitable.
~·~
No hi ha verd com el verd que dorm
al llit del riu [13] en setembre, jaspiat
de cel als bassals, flairant
com un rovelló acabat de collir.
~·~
[14]
Recòndites, abruptes, costerudes
herències indivises.
~·~
La lluna als queixals.
Tota la nit la boca oberta.
Mos de l’any llum, udol
del llop lluny, la granota
al bassal, estancada,
com brilla d’erta!
~·~
[15]
Quanta pols
d’estels, des de quins forats
de cuc, per veure néixer
una papallona.
~·~
[16]
El cor a la talaia [17] és fumeral;
per l’aire illes com somnis de sal.
~·~
[18]
Després del bes, ai, quin ensurt…
Que no era blau sinó pelut!
:-)
Escoltar [19]