Despentinar-se

Jornada Filcat 2015Aquest dijous diré, entre d’altres, alguns poemes de «Preguntes» en el recital de la IV Jornada FilCat UAB que organitza l’Assemblea d’Estudiants de Filologia Catalana i que se celebra a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, des de les 17.30 h. Ho faré en companyia del poeta Isidor Marí (les Balears) i dels prosistes Joan-Lluís Lluís (Catalunya Nord) i Jaïr Domínguez (el Principat). També podeu gaudir, pel matí, d’una conferència de Joan Veny i d’un interessant col·loqui sobre l’estat de l’edició; per la vesprada, abans del nostre, un recital de poesies de Montserrat Abelló, en homenatge a la poeta, a l’Auditori.

I aquest dissabte 9 de maig viatjaré a Vinaròs amb el poeta Antoni Albalat, a qui agraïsc que haja acceptat presentar el meu nou llibre. Ens acollirà l’Espai Mariola Nos, que de bon principi es va interessar per «Preguntes» i va fer tot el possible perquè el públic lector del nord i del sud del Sénia pogués conèixer l’obra de primera mà. I així serà. Amb aquest motiu, estrene avui en xarxa la «Tretzena pregunta» del llibre, el tercer dels videopoemes creats per a oferir una lectura més visual entre d’altres possibles, després de la seua projecció durant la diada de Sant Jordi a la Casa de la Cultura de Castelló. Com sempre, podeu anar a Vimeo per veure’l amb més alta definició.

Portem sal

Mans, cargols i salEn la meva mà la mà de la meva filla.
Així busquem cabres
i trobem closques de cargols abandonades.
En veus cap?
Encara no.
N’hi ha, per aquí?
A vegades.
N’escoltem la dringadissa al ribàs: aquí o allà.
Ens agraden les cabres.
Col·leccionem closques de cargols.
En altres temps vam ser cabres.
Som curiosos i espantadissos.
La mà de la meva filla en la meva mà.
Així ens sentim segurs.
Portem sal.

 

Günter Grass (DEP)
«Del diari d’un cargol», 1972 / Trad. Josep Porcar*

 

In meiner Hand die Hand meiner Tochter.
So suchen wir Ziegen
und finden verlassene Schneckengehäuse.
Siehst du schon welche?
Noch nicht.
Gibt es hier welche?
Manchmal.
Wir hören sie auf dem Hang scheppern: dort und dort.
Wir mögen Ziegen.
Schneckengehäuser sammeln wir nur.
Wir waren mal Ziegen.
Neugierig sind wir und schreckhaft.
Die Hand meiner Tochter in meiner Hand.
So sind wir uns sicher.
Wir haben Salz bei uns.

Günter Grass
«Aus dem Tagebuch einer Schnecke» (1972)

* Poema original sense títol. Versió catalana traginada des de traduccions pont: anglès, castellà i francès.

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Time on my hands», de Vincent Youmans, interpretada per Chet Baker i Bill Evans

Poeta i mussol, piulades al vol (XIV)

«Owl on a maple branch in the full moon». Hiroshige, 1832-33.

«Owl on a maple branch in the full moon». Hiroshige, 1832-33.

~·~

Quina tremolor antiga
oir “ginjoler”, i sentir
la lluminosa distància
entre el color d’una branca
i el seu nom que en mi sona!

Blai Bonet

~·~

 

Pàgina inversa, la nit, mà
de sal als ulls espolsada, blancs
d’un tir que no fa diana.
Nota al peu, asterisc: silenci.
Saliva al dit.

 

~·~

 

En formació i cap al nord,
en l’aire es dibuixa un somriure
d’oques.

 

~·~

 

A la branca més alta
el teu nom s’ha envolat.
Quin niu al cor l’esguard
dels teus ulls sense gàbia!

 

~·~

 

El do de l’aparició
infreqüent, el mur de sobte
travessat, el pes d’un rastre
ingràvid, l’halo dens, inconsútil,
l’autodelació de l’espectre.

 

~·~

 

Il dit non avec la tête, mais il dit oui avec le coeur.

#preguntes

 

~·~

 

Perquè un ocell no pot viure
amb menys branques que ales.

 

~·~

 

lo millor del vent de febrer
són les estrelles que no s’emporta

 

~·~

 

I encara diran
que l’aigua és vida.
Però la vida és set.

 

~·~

 

comissures
del cel als solcs
de la set, la llum
riu

 

~·~

 

A set de gat t’acompararé.
Buit a la vuit, aquesta emplenes.

 

~·~

 

ni pugen ni baixen, els rius corren
al fons

 

~·~

 

tants ocells amunt,
tants peixos avall
i tan poques mans
al fons

 

~·~

 

resposta la fera,
les preguntes que punxen
d’esbarzers desembullen
les flors de la sendera

 

~·~

 

Remors trements
de mar d’hivern.
Plor al·literat.

 

~·~

 

aquell somni al fons
del mirall del corredor,
giravoltant, giragonsant,
espiral blanca de pell
fina estesa, record

#video

 

~·~

 

Música alè color de vi.
L’absent que no presenta al·legacions
rima grinyols de violí.

 

~·~

 

moments clau, busques
sense pany

 

~·~

 

No era poma sinó casa, i cucs
deshabitats, letals, i calçotets
de vidre, i un únic déu
imperdonable.

#vídeo

 

~·~

 

Despullar la veritat és un infinitiu.
Despullada, un participi.

 

~·~

 

I amb aquest vent arrelar
pètals.

 

~·~

 

Corrua, zumzum, trau de verms a la cleda,
giragonses dels dits amb besllum de seda.

 

~·~

 

A mos d’hivern, llum d’ombra als ulls,
el mussol va velant-se com un verm
dins la casa que se li esmuny.

 

~·~

 

Preferisc un llamp ressagant-se a un tro a deshora.

 

~·~

 

La línia de vol del poema. Hauria de ser ‘sensible’ per a tothom.

René Char

 
 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Owl», de She Keeps Bees

Abril i el silenci

La primavera jeu deserta.
Vellut obac, el fossat
serpeja vora meu
sense cap llambreig.

L’únic que brilla
són flors grogues.

La meva ombra em porta
com un violí
en la seva caixa negra.

L’únic que vull dir
resplendeix fora d’abast
com l’argenteria
a la casa de l’usurer.

 

Tomas Tranströmer
«La gòndola trista», 1996 / Trad. Josep Porcar*

 
 

APRIL OCH TYSTNAD

Våren ligger öde.
Det sammetsmörka diket
krälar vid min sida
utan spegelbilder.

Det enda som lyser
är gula blommor.

Jag bärs i min skugga
som en fiol
i sin svarta låda.

Det enda jag vill säga
glimmar utom räckhåll
som silvret
hos pantlånaren.

 
Tomas Tranströmer
«Sorgegondolen», 1996

* Versió catalana transportada des de traduccions pont: alemany, anglès, castellà, francès, italià i portuguès.

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Peça de concert per a violí i orquestra Op. 7: II Cadenza- A tempo», de Tor Aulin

Neu

Fotografia de Chauncey Davis.

Fotografia de Chauncey Davis

L’estança de cop s’engalanava i el finestral voladís
Anava engendrant neu i roses albes contra ell
Insonorament col·laterals i incompatibles:
El món és més sobtat del que imaginem.

El món és molt més estrambòtic del que ens pensem,
Incorregiblement plural. Pelo a gallons
Una tangerina i escupo els pinyols i sento
L’embriaguesa de les coses que són diverses.

I el foc flameja amb un so borbollant pel món,
Més entremaliat i joiós del que hom suposa –
A la llengua als ulls a les oïdes als palmells de les mans –
Hi ha més que vidre entre la neu i les magnífiques roses.

Louis MacNeice
(Trad. Josep Porcar)

 

SNOW

The room was suddenly rich and the great bay-window was
Spawning snow and pink roses against it
Soundlessly collateral and incompatible:
World is suddener than we fancy it.

World is crazier and more of it than we think,
Incorrigibly plural. I peel and portion
A tangerine and spit the pips and feel
The drunkenness of things being various.

And the fire flames with a bubbling sound for world
Is more spiteful and gay than one supposes –
On the tongue on the eyes on the ears in the palms of one’s hands –
There is more than glass between the snow and the huge roses.

Louis MacNeice

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Pink roses», de Shanae Butterworth

Dies de març

llagrimes desafinades

«Llàgrimes desafinades», J.P., 2015

La superlluna, l’eclipsi, la marea
del segle, la pluja tenaç, les riuades…
N’hi ha, en l’aire, una mena de discurs.
Potser la resposta a alguna pregunta.
O una pregunta que encara no hem fet.
Alguna cosa més que un cop de puny
o una rauxa insolent de l’oratge.
Hi podríem llegir gairebé un poema.

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Water may walk», de Devendra Banhart

«Preguntes» veu la llum

Preguntes, ideograma, infinit, interrogant

Infinit interrogant, ideograma.

Com havia previst al colofó del llibre, la impremta m’ha lliurat avui dia 3 de març, aniversari del traspàs del poeta Ausiàs March, una caixa amb els cent exemplars de «Preguntes». Dimarts i tres, que per a mi és una xifra plena de significat i significant, reveladora, nominal. El 3, forma i fons, que tipogràficament és la meitat del 8. Gràficament, aquest 8 és idèntic al símbol de l’infinit, que es dreça i dibuixa, filagarsat, incomplet, un interrogant, l’ideograma de la coberta del llibre. Com ja va passar amb «Els estius», potser aquesta és per mi la fase més bonica, aquest goig d’agafar d’un en un cada exemplar amb les meues mans, com si d’un fill es tractara, i numerar-lo, signar-lo i fer-ne amb molta cura les dedicatòries a tots els que me l’heu demanat. Dedicatòries que en molts casos tornen a ser preguntes, segons el destinatari o la destinatària, qui sap si amb resposta. «Preguntes» és un substantiu en plural, però també la forma verbal del present d’indicatiu de la segona persona del singular: tu preguntes. Que, per cert, si preguntes, encara estàs a temps d’aconseguir-ne un exemplar numerat.

 

preguntes_001_caixa preguntes_002_numeracio preguntes_003_contracoberta preguntes_004_notes

preguntes_005_proleg preguntes_006_frontispici preguntes_007_dedicatoria preguntes_008_tramesa

Coda

Coda

Manuscrit d’un poema retrobat.

si no ara, quan? fa massa temps
que no hem somiat llunes i sols

quin taüt de miralls i vents
a l’astronomia del cor!

quin fosc vellut recordar vespres
amb campanades de corall!

i si no ara, quan? tots els colors
cantaran sempre, sempre, sempre

mai

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Some saturday», de Duke Ellington