Novembre (o Pensament silvestre)

El pensament pur
de no dir té grocs
de novembre:

no bulb, no verm,
no vent, no ventre
no verbal.

També té pètals
d’anar-se’n la flor
de no tornar:

i no ve, i no ve,
i novembre no
tremola.

No mes! No més
només! No res més
que una viola.
 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Viola da Gamba, Sonata in G Minor, BWV 1029», de Johann Sebastian Bach (Per Jordi Savall i Ton Koopman)

3 comentaris a “Novembre (o Pensament silvestre)

  • 11/4/2015 at 5:56 pm
    Permalink

    Preciós poema. Allà va un petit joc a tall de resposta. Salut!

    El cansament dur
    d’emmudir és joc
    de sempre:

    no veu, no rem,
    no vol, no ona
    de no crol.

    Ensems és lleial
    el dos del dau
    de fons cavar:

    se[i]m* pregons,
    se[i]m* segons,
    d’una arruga.

    En vers envers
    l’anvers
    de l’eruga.

    * balear

  • 11/4/2015 at 7:41 pm
    Permalink

    Un ventet fresc, de novembre, m’ha arribat amb el teu poema i també amb la resposta de M. Dalmau. M’encanta i em fa reviscolar.
    Salut.

  • 11/4/2015 at 9:08 pm
    Permalink

    Bonica joguina, Mònica, aquesta mutació en unes altres cinc estrofes de tres anversos, de bulb-verm a veu-rem, de tremor a arruga, de pètal a dau, de viola a eruga. I a la flor de Novesflors s’insinua una falena. Gràcies, molt amables deixant ací els vostres versos i comentaris. Salut i poesia.

Commentaris tancats.