Molsa

Until the moss had reached our lips,
And covered up our names.
Emily DICKINSON
Molsa amb formiga

Fotografia: Peter Pauly

Costerut, el camí menava a verds
senders, i no en vam triar cap ni un.
No triar-ne cap fou la fosca i la cega
drecera al riu que mai vam travessar,
un mot viu, de peixos cafit, baixant
al mar que, només tu, vas escandir.

Tu! Jo no n’he conegut port ni dic
i, ara, gitat boca avall a la roca
del camí, ran de molsa calle i calle
per poder escoltar, d’un bufit, rastres
que interroguen el verd eco emmudit
amb la sorda mordassa del silenci.

Besa l’aire un seguici de maragdes.
Ran de molsa, llum de dol esfullada
al fons de l’ambre, l’estiu mor i put
i passa, de llarg, l’última formiga.
Collida al fang, com una calavera,
per ell rodola, badant-se, una figa.
 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Emeralds», de Julie Byrne

Naturalesa viva

No era poma aquell codony
amb bells llavis de magrana.
A més aspre, més dolçor
quan al cor se m’enfornava.

Expulsat d’un altre estiu,
esberlat com un meló,
vaig anar fent la viu-viu
per no morir-me del tot.

I què si el cap és ple de bonys,
quants poemes a la panera!
Quin paradís la tardor, cony!
amb un bodegó per bandera.
 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Tardor», de V. O. Quartet

Equinocci

Gabriel Ferrater i Narcís Comadira
Camp de carabasses (m)

Fotografia de Roger S. Hart

 

Tardor, sinestèsia quasi axioma,
si no hi volies sabor, tres tasses:
de cor de síndria, d’olor de poma
i color remor de carabasses.

«Autumn nocturne», per Lou Donaldson

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Desire of oblivion runs

 

Wants

Beyond all this, the wish to be alone
However the sky grows dark with invitation cards
However we follow the printed directions of sex
However the family is photographed under the flagstaff
Beyond all this, the wish to be alone.

Beneath it all, desire of oblivion runs:
Despite the artful tensions of the calendar,
The life insurance, the tabled fertility rites
The costly aversion of the eyes from death—
Beneath it all, desire of oblivion runs.

Philip Larkin (1950) / «The Less Deceived» (1953)

 

Afanys

Més enllà de tot açò, les ganes d’estar sol
Per més que el cel s’encapoti amb targetes d’invitació
Per més que seguim els traçats designis del sexe
Per més que la família es retrati al peu de la bandera
Més enllà de tot açò, les ganes d’estar sol.

En el fons de tot, un desig d’oblit corre:
Malgrat les arteroses tibantors del calendari,
L’assegurança de vida, els planificats ritus de fertilitat,
La costeruda aversió dels ulls a la mort—
En el fons de tot, un desig d’oblit corre.

Philip Larkin

(versió de J. Porcar)

Nectari

To comprehend a nectar / requires sorest need.
Emily DICKINSON

No és dolç,
ni lluu, el rost
record de la llum.

Exhuma libats
nèctars de l’arna
suspesa al túmul.

Dolç? Ni en flor—
card en gerundi,
en rou enlluernat.

Tenia i no té pell.
Sabia i no sap mots.
Bevia i no beu mel.

Pel magma brunzia
un vent desfent-se
el cos amb préssecs.

Ara resina, apegalosa
llar a l’ham de l’ambre,
fon fòsfor d’astres.

Sol al cràter, salta
el foc guarint-se l’or
dins l’erm crepuscle.

No lluu, espolsa.
Pol·linitza, pur,
l’oblit de l’ombra.
 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Nektar», de Cosmo Cosmolino