Enviar «Símils» a un contacte

Enviar còpia de l’apunt titulat «Símils» a un contacte

* Required Field






Separate multiple entries with a comma. Maximum 2 entries.



Separate multiple entries with a comma. Maximum 2 entries.


E-Mail Image Verification

Loading ... Loading ...

2 comentaris a “Símils

  • 7/11/2015 at 12:21 pm
    Permalink

    Indiferent com el que es projecta en l’infinit davant el que només toca de peus a terra. Com un amor etern davant relacions passatgeres. Només cada persona en particular sap de la importància que tenen per a ella d’altres persones. Encara que només es tracti com de gotes d’aigua que s’evaporen ràpid en una estufa, per a aquesta persona són molt importants.

  • 7/12/2015 at 12:50 pm
    Permalink

    Gràcies, Helena, per la teua sempre atenta lectura. És una de les intepretacions, ben plausible: un dibuix de com són, sovint, les relacions emotives entre les persones, com tu bé has resumit. N’hi ha almeny una altra, en la meua opinió, més enllà dels afectes i més metapoètica. Les paraules clau: indiferència (primera estrofa), distància (segona), oblit (tercera), paraules (última), que tanca el poema. Sospite que Reznikoff manifesta, sobretot, el seu desconsol de poeta, és a dir, d’ésser que contempla i diu el món, però un món que alhora gira impassible envers les paraules del poeta, “gotes d’aigua en una estufa”: l’estàtua (temps humà fet pedra), el tren (la fugacitat de l’ara), el quadern oblidat al seient del bus (la pèrdua). I tot això: a hiss and gone. Diuen els entesos que no hi ha poesia que no siga metapoesia. Més clarament encara en aquest poema, doncs, si recordem el títol: símils.

Commentaris tancats.