El mussol

Fotografia de Dan Behm

Fotografia de Dan Behm

Què va passar, tant de temps fa
que els mateixos arbres han oblidat?
En la foscor, en la solitud,
escodrinyant com un ancià
entre antics manuscrits,
alguna cosa que anheles saber
t’esquiva, i formules
una pregunta que ningú respon, i ningú pot.

Si no fos per tu i el teu llarg esgarip,
podria oblidar
com de vell és el món, i quant de temps,
cant rere cant,
s’ha esvanit com una fletxa d’argent cap a la llum,
de rosa i de porpra tenyit al trenc
del dia i de la nit.

Louise Driscoll
(trad. J. P.)

 

The owl

What happened, so long ago
The very trees have forgotten?
In darkness, in loneliness,
Searching like some old man
Among old manuscripts,
Something you wish to know
Eludes you, and you ask
A question no one answers, for none can.

If it were not for you and your long cry
I might forget
How very old the world is, and how long
Song after song
Has gone like a silver arrow toward the light
Tinted with rose and purple at the breaking
Of the day and night.

Louise Driscoll

La biografia de Louise Driscoll no apareix al Google, o jo no l’he sabuda trobar. Qui és Louise Driscoll? És potser agosarat qualificar-la de “poeta oblidada”, però sembla que un oblit la ronda. Si teniu ganes, en aquest enllaç se’n parla una mica. Si no pots oblidar un jardí, podries oblidar un poeta? Ulls de mussol de dia i de nit: tenim tot l’oblit ple d’esgarips.

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Owl waltz», de Seabear

Xarxes per a ocells

Foto de Dimitris Iliopoulos

Fotografia de Dimitris Iliopoulos

D’ocells capturats amb xarxa,
gairebé notes al pentagrama,
n’he esbossat i no pocs
amb carbonet
i no n’he tret mai conclusions
subliminals.
La xarxa és constitutiva,
no és submarina, ni abissal ni
pot revelar-nos res de substancial.
La xarxa la portem a sobre
com un guardapols. És invisible
i no en cal sargit perquè no es descús.
El problema de sortir-ne no es planteja,
que hem de restar a dins fou decisió d’uns altres.

Eugenio Montale
(trad. J. P.)

 

Reti per uccelli

Di uccelli presi dal ròccolo
quasi note su pentagramma
ne ho tratteggiati non pochi
col carboncino
e non ne ho mai dedotte conclusioni
subliminari.
Il paretaio è costituzionale,
non è subacqueo, né abissale né
può svelare alcunché di sostanziale.
Il paretaio ce lo portiamo addosso
come una spolverina. È invisibile
e non mai rammendabile perché non si scuce.
Il problema di uscirne non si pone,
che dobbiamo restarci fu deciso da altri.

Eugenio Montale

El ròccolo i el paretaio són dues tècniques italianes de captura d’ocells amb xarxa, sense traducció al català. Als Països Catalans, dues tècniques similars són el parany (o caça amb vesc) i el filat balear (gairebé prohibides), però no són homologables a les italianes.

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Ornithology», per Charlie Parker

Himne des d’un tendal de síndria

tendal de síndriaTu que habites la cabana obscura,
Per qui la síndria és sempre porpra,
D’on el jardí és vent i lluna,

Dels dos somnis, nit i dia,
¿Quin amant, quin somiador triaria
L’enfosquit pel son?

Heus aquí el plàtan a la teva porta
I el millor paó de ploma vermella
Que bramava dellà els rellotges.

Vindrà una dona, fulla verda,
La seva arribada atiarà el goig
Amb molta més joia que el son,

Sí, i la merla desplegarà la cua
Perquè el sol caigui a clapes
Mentre cruix la pedregada.

Tu que habites la cabana obscura,
Alca’t, car res no s’alçarà sinó despert,
I aclama, victoreja, victoreja.

Wallace Stevens
(trad. J. P.)

 

Hymn From A Watermelon Pavilion

You dweller in the dark cabin,
To whom the watermelon is always purple,
Whose garden is wind and moon,

Of the two dreams, night and day,
What lover, what dreamer, would choose
The one obscured by sleep?

Here is the plantain by your door
And the best cock of red feather
That crew before the clocks.

A feme may come, leaf-green,
Whose coming may give revel
Beyond revelries of sleep,

Yes, and the blackbird spread its tail,
So that the sun may speckle,
While it creaks hail.

You dweller in the dark cabin,
Rise, since rising will not waken,
And hail, cry hail, cry hail.

Wallace Stevens

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Un tall de síndria», d’Els Pets

Un vaixell de marbre

Pal de vaixell sense velaGeorge Gray

He examinat moltes vegades
el marbre que van cisellar per a mi:
un vaixell amb veles calades, descansant a port.
Realment, això no retrata el meu destí
sinó la meva vida.
Car se’m donava l’amor i jo em resguardava dels desenganys;
la tristesa trucava a la meva porta, però jo restava espantat;
l’ambició m’esperonava, però m’aterrien els riscos.
Així i tot, tenia la fam de donar sentit a la meva vida.
I ara reconec que hem d’hissar la vela
i aprofitar els vents del destí
onsevulga que menin el vaixell.
Donar un sentit a la vida pot portar a la follia,
però una vida sense sentit és la tortura
del desassossec i del desig errant:
un vaixell delint-se pel mar, sempre espantat.

Edgar Lee Masters
(trad. J. P.)

 

George Gray

I have studied many times
The marble which was chiseled for me—
A boat with a furled sail at rest in a harbor.
In truth it pictures not my destination
But my life.
For love was offered me and I shrank from its disillusionment;
Sorrow knocked at my door, but I was afraid;
Ambition called to me, but I dreaded the chances.
Yet all the while I hungered for meaning in my life.
And now I know that we must lift the sail
And catch the winds of destiny
Wherever they drive the boat.
To put meaning in one’s life may end in madness,
But life without meaning is the torture
Of restlessness and vague desire—
It is a boat longing for the sea and yet afraid.

Edgar Lee Masters

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«A sailboat in the moonlights», per Duke llington

Símils

Fotografia de Betsy

Fotografia de Betsy

Indiferent com una estàtua
a la inscripció
gargotejada al seu pedestal.

La manera amb què un tren de llarga distància
ignora els passatgers d’una estació de rodalies.

Com un quadern oblidat al seient d’un autobús,
ple de noms, adreces i números de telèfon:
important, sens dubte, per al seu propietari—
i sense cap interès
per ningú més.

Paraules com gotes d’aigua en una estufa—
un xiuxiueig i adéu.

Charles Reznikoff
(trad. J. P.)

 

SIMILES

Indifferent as a statue
to the slogan
scribbled on its pedestal.

The way an express train
snubs the passengers at a local station.

Like a notebook forgotten on the seat in the bus,
full of names, addresses and telephone numbers:
important no doubt, to the owner—
and of no interest whatever
to anyone else

Words like drops of water on a stove—
a hiss and gone.

Charles Reznikoff

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Light years», de Pearl Jam

Poeta i mussol, piulades al vol (XV)

Devant l’eau profonde, tu choisis ta vision; tu peux voir à ton gré le fond immobile ou le courant, la rive ou l’infini; tu as le droit ambigu de voir et de ne pas voir; tu as le droit de vivre avec le batelier ou de vivre avec «une race nouvelle de fées laborieuses, douées d’un goût parfait, magnifiques et minutieuses». La fée des eaux, gardienne du mirage, tient tous les oiseaux du ciel dans sa main. Une flaque contient un univers. Un instant de rêve contient une âme entière. [traducció]
Gaston BACHELARD
«L’Eau et les rêves. Essai sur l’imagination de la matière» (1942)
Ed. Le Livre de Poche, col. Biblio Essais, 1993, p. 63

 

~·~

 

L’amor es mesura en cireres.*
L’enyor, en flors de cirerer.
En pinyols, totes les fal·leres.
I el voler, en melons d’Alger.

El primer vers és d’Alba Camarasa

Melons d'Alger

 

~·~

 

L’eco d’una llum anellant-se, vòrtex
d’un llambreig que s’atarda, vers-
semblança de l’univers.

big-bang-expansion-2-wave

 

~·~

 

Juny i lluny com cendra al vent.
El desig crema en estel:
el vers, el bes, l’aiguardent.
Tot cau guspira al fons del cel.

001_sant_joan_2015

#SantJoan

 

~·~

 

Trona. Miols de vent, gats
per l’aire. Tot urpeja.
La nit roda per terra:
l’espurna del fre, si calles,
no porta el fred que fa covar ales.

 

~·~

 

Com a l’arbre llampat, la llum
forja el motlle dels queviures:
algunes branques s’esberlen,
d’altres s’especien.

002_branca_llamp

~·~

 

El silenci abans del llamp,
el silenci després del tro,
el silenci on no saps dir
si només vol ploure.

 

~·~

 

Entre pluges i animals
no guanye per a bancals.

003_bancals

~·~

 

Finestres dins i ulls després, pura
besllum de nuesa, no pregunta els perquès.
El vent d’ara, respon, la vida comesa.

004_duna_platja_mar

~·~

 

#afinitats
005_simic_strand

The poem I want to write is impossible. A stone that floats.
Charles Simic

afinitat

The moon is a stone that floats.
Mark Strand

afinitat

¿o era de piedra pómez? ¿quién se acuerda?
Mario Benedetti

 

~·~

 

El somni de la passió produeix ostres.

006_odilon_redon_naixement_venus

[«El naixement de Venus», d’Odilon Redon, 1912]

 

~·~

 

La fricció supura la realitat.

007_friccio

~·~

 

Sovint està per damunt del bé i del mal
aquell qui no els ha conegut per sota.

008_sota_de_bastos

~·~

 

#afinitats

Poetry is an echo, asking a shadow to dance.
Carl Sandburg

afinitat

If we’re not supposed to dance,
Why all this music?
Gregory Orr

afinitat

How can we know the dancer from the dance?
William Butler Yeats

afinitat

Almost nobody dances sober, unless they happen to be insane.
H.P. Lovecraft

afinitat

And those who were seen dancing were thought
to be insane by those who could not hear the music.
Friedrich Nietzsche

 

~·~

 

Del mos me’n queda el cuc.
Dels seus ulls, tot l’almesc.
Del desig, la bromera.
Pel ròssec de la serp,
la fulla que ha caigut
com un plor de pomera.

011_fulla_de_pomera

 

~·~

 

sobren sants i ens falten llibres
i, de les roses, n’adorem la sang
i no les espines

012_sant_jordi_2015
#SantJordi

 

~·~

 

L’image de la liberté serait le vent.
Edmond Jabès