Abril i el silenci

La primavera jeu deserta.
Vellut obac, el fossat
serpeja vora meu
sense cap llambreig.

L’únic que brilla
són flors grogues.

La meva ombra em porta
com un violí
en la seva caixa negra.

L’únic que vull dir
resplendeix fora d’abast
com l’argenteria
a la casa de l’usurer.

 

Tomas Tranströmer
«La gòndola trista», 1996 / Trad. Josep Porcar*

 
 

APRIL OCH TYSTNAD

Våren ligger öde.
Det sammetsmörka diket
krälar vid min sida
utan spegelbilder.

Det enda som lyser
är gula blommor.

Jag bärs i min skugga
som en fiol
i sin svarta låda.

Det enda jag vill säga
glimmar utom räckhåll
som silvret
hos pantlånaren.

 
Tomas Tranströmer
«Sorgegondolen», 1996

* Versió catalana transportada des de traduccions pont: alemany, anglès, castellà, francès, italià i portuguès.

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Peça de concert per a violí i orquestra Op. 7: II Cadenza- A tempo», de Tor Aulin

2 comentaris a “Abril i el silenci

  • 4/9/2015 at 12:58 am
    Permalink

    Enhorabona per la traducció, Josep. Em sembla excel·lent! Aconsegueixes el més difícil: que totes les peces encaixen perquè el poema transmeta la força de les metàfores.

  • 4/9/2015 at 9:18 am
    Permalink

    Gràcies, Carles. No sé si és possible penetrar en l’ànima d’un poema en suec des de l’ànima de traductors pont, però pense que potser almenys podem sentir-ne el perfum. L’expressió «utan spegelbilder», per exemple, que literalment diu «sense que l’espill retorne cap reflex», ha estat un bon trencaclosques semàntic en català. «Sin espejeos», tradueixen en castellà. «Senza riflessi» i «without reflections», diuen en italià i anglès. Massa «emmirallament», segons el meu criteri. Perquè és més aviat un joc de lluïssors (spegelbilder / som lyser / glimmar utom) allò que vertebra el poema (i que oposa a la foscor: sammetsmörka, skugga), i això m’ha fet optar pel «llambreig», que ja conec bé i combina millor aquesta idea de llum i reflex. Tampoc ha estat fàcil triar una opció per a hos pantlånaren, ja que, en català, «casa d’empenyorament» no m’acabava de fer el pes en el sentit que crec l’autor volia donar al poema. Salut i poesia, Carles!

Commentaris tancats.