Dies de març

llagrimes desafinades

«Llàgrimes desafinades», J.P., 2015

La superlluna, l’eclipsi, la marea
del segle, la pluja tenaç, les riuades…
N’hi ha, en l’aire, una mena de discurs.
Potser la resposta a alguna pregunta.
O una pregunta que encara no hem fet.
Alguna cosa més que un cop de puny
o una rauxa insolent de l’oratge.
Hi podríem llegir gairebé un poema.

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Water may walk», de Devendra Banhart

«Preguntes» veu la llum

Preguntes, ideograma, infinit, interrogant

Infinit interrogant, ideograma.

Com havia previst al colofó del llibre, la impremta m’ha lliurat avui dia 3 de març, aniversari del traspàs del poeta Ausiàs March, una caixa amb els cent exemplars de «Preguntes». Dimarts i tres, que per a mi és una xifra plena de significat i significant, reveladora, nominal. El 3, forma i fons, que tipogràficament és la meitat del 8. Gràficament, aquest 8 és idèntic al símbol de l’infinit, que es dreça i dibuixa, filagarsat, incomplet, un interrogant, l’ideograma de la coberta del llibre. Com ja va passar amb «Els estius», potser aquesta és per mi la fase més bonica, aquest goig d’agafar d’un en un cada exemplar amb les meues mans, com si d’un fill es tractara, i numerar-lo, signar-lo i fer-ne amb molta cura les dedicatòries a tots els que me l’heu demanat. Dedicatòries que en molts casos tornen a ser preguntes, segons el destinatari o la destinatària, qui sap si amb resposta. «Preguntes» és un substantiu en plural, però també la forma verbal del present d’indicatiu de la segona persona del singular: tu preguntes. Que, per cert, si preguntes, encara estàs a temps d’aconseguir-ne un exemplar numerat.

 

preguntes_001_caixa preguntes_002_numeracio preguntes_003_contracoberta preguntes_004_notes

preguntes_005_proleg preguntes_006_frontispici preguntes_007_dedicatoria preguntes_008_tramesa

Coda

Coda

Manuscrit d’un poema retrobat.

si no ara, quan? fa massa temps
que no hem somiat llunes i sols

quin taüt de miralls i vents
a l’astronomia del cor!

quin fosc vellut recordar vespres
amb campanades de corall!

i si no ara, quan? tots els colors
cantaran sempre, sempre, sempre

mai

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Some saturday», de Duke Ellington