«Preguntes» ja es pot reservar

Impresos i relligats, està previst que els exemplars de Preguntes, el meu nou llibre de poemes, em siguen entregats a primers de març. Ja podeu visitar-ne el web i, si així ho voleu, reservar-ne un exemplar. Aquesta primera edició té un tiratge de cent exemplars numerats i signats, ha estat prologat per la poeta Dolors Miquel i il·lustrat pel pintor Porcar Queral, mon pare. Un poemari peculiar –dins de la meua trajectòria–, escrit d’una revolada durant les nits de l’agost de l’any passat i en revisió constant fins a gener. Com explique a les notes finals, per bé que tota creació literària és sempre un nou pont, o la reconstrucció d’un pont, aquesta té per mi la particularitat de ser-ho pel seu simbolisme i intimisme, pel delicat i honest treball ètic i estètic que m’implorava i, sobretot, per les circums­tàncies vitals que l’originaren. Us en deixe un tast amb un videolit de 2 minuts del poema que obri el llibre. Podeu anar a Vimeo per a veure’l en alta definició.

 

 

simulacio-llibre-1PRIMERA PREGUNTA

De l’estam al pulmó, si pura
i definitiva la mel serà en flor
la reina, per què fer pols
del pol·len, per què d’un fibló
d’or tot l’eixam dins la boca:
per quin cor brescat ales bat
l’abella entre geniva i llavi?

El càntir verd

«La secreta / set intacta / al fons de la saliva», va escriure José Gomes Ferreira (Porto, 1900-1985), poeta destacat del Neorealismo portuguès. El poeta Ramon Guillem (Catarroja, 1959) comparteix l’enunciat líric que dóna títol a l’obra: «el desig de l’aigua / en la terra eixorca, / sempre a l’espera / del prodigi del cor i la paraula, / tan àvids de viure, / amb tota la set intacta». Amb aquesta noció de set, una set que s’anuncia indemne –preservada, inalterada–, Gomes Ferreira i Ramon Guillem ens regalen una imatge precisa d’un dilema aparentment fútil: l’assedegament que no s’acaba, que sempre torna, l’apressament que els humans experimentem en el moment de beure i la imperiosa necessitat de satisfacció immediata. L’acte de beure, d’assaciar la fretura, és bàsicament un carpe diem, una propensió natural a gaudir del moment. El gran tema, doncs, el cabalós i llarguíssim riu de tinta de la poesia occidental: la fugacitat del present, el glop que no assedega, les líquides baules dels instints amb els instants. Amb aquest llibre, però, Guillem fa un salt més enllà del clàssic carpe diem i ens abeura d’alguna cosa més: viure és beure l’instant, però també, alhora, romandre assedegat quan ja has begut moltes vegades. Viure és beure amb set i aquest fet, tan simple a primera vista, o al primer glop, transcendeix l’acte purament corporal i esdevé un dels reptes del poeta.

Extracte de la presentació del llibre de poemes «La set intacta», de Ramon Guillem, ahir a la llibreria Argot de Castelló de la Plana.

Set tota la vida

Dijous acompanyaré Ramon Guillem en la presentació a Castelló del seu nou llibre de poemes, «La set intacta» (Lleida, Pagès Editors, 2014), que va ser guardonat amb el XVI Premi de Poesia Maria Mercè Marçal. Hi esteu convidats! L’acte se celebrarà a la llibreria Argot (Sant Vicent, 16) a les 19h. Guillem tanca «Exordi», primer poema del llibre, així: «[…] el desig de l’aigua / en la terra eixorca, / sempre a l’espera / del prodigi del cor i la paraula, / tan àvids de viure, / amb tota la set intacta». Seduït per la sinestèsia del títol, vaig arribar a aquest altre poema del portuguès José Gomes Ferreira (Porto 1900-1985). Us regale algunes gotes de set per anar fent boca:
 

CàntirCédula de nascimento poético

Enquanto me ensinavam
a exactidão de desenhar a bilha verde
para a minha boca
de não ter sede…
…no papel que via?

Uma bilha torta
onde apodrecia
a água para a outra boca, a secreta
de sede intacta
no fundo da saliva

E foi assim que me fiz poeta.

Com esta exactidão inexacta.

José GOMES FERREIRA

 

Partida de naixement poètic

Mentre m’ensenyaven
la precisió del traç del càntir verd
sobre la meua boca
per no passar set…
…al paper, què hi veia?

Un càntir tort
on s’hi podria
l’aigua sobre una altra boca, la secreta
set intacta
al fons de la saliva

I fou així que em vaig fer poeta.

Amb aquesta precisió imprecisa.

José GOMES FERREIRA
Trad. Josep Porcar

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Qui n’ha begut», de Mishima

Alonso Cano

«Studies for a crucifixion», de Federico Barocci (1535–1612)

«Studies for a crucifixion», de Federico Barocci (1535–1612)

no solament més amunt
també en la profunditat
hi ha l’empremta del cerç
cargolat i mut com als ulls
l’úter ple de vitralls i solcs
per un últim i secret desig

si la llum s’hi enlaira
o al fons el travessa
no és per un nom absent
o un corc improbable
on cap eco hi explica ja
quina osca l’exhuma
entre pols i ambre

a la sang hi ha la xifra
i a la vitrina l’únic baf
d’un alè que el supura
en el darrer do esculpit
per l’abella de cera
on reconèixer els ous
despenjats del crist

a la punta del peu
des del gros al petit
sura en fe la llegenda
a tall de bes i oblit
–rictus de pànic, corbs–
de qui passa pàgina
amb regust de ferralla
i un excés de saliva

no solament més amunt
també en la profunditat del crit
el silenci cau a terra
sense fer soroll

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Jesucristo García», d’Extremoduro

De retorns i llunyanies

Petit recull de citacions de poesia catalana al voltant dels conceptes de retorn i llunyania.

~.~

retornsillunyanies1

~.~

Llir entre cards fins a veure la porta
de mos delits sobirans son vengut:
no hi he tocat, ans me’n torn com a mut,
e per tornar ja trob la via torta.

Ausiàs MARCH
(Cant XLI ~ Tornada (9), 1430-40?)

 

~.~

 

I si ta poesia no pot tant,
si no em pots tornar al món, calla i acaba.

Joan MARAGALL
(«Enllà», Barcelona: L’Avenç, 1906)

 

~.~

 

Perquè has vingut ara torno a estimar:
diré el teu nom
i el cantarà l’alosa.

Joan SALVAT PAPASSEIT
(«El poema de la rosa als llavis», Barcelona: Llibreria Nacional Catalana, 1923)

 

~.~

 

Torno a sentir els teus passos allà lluny, en la llum.
En mesuro, amb el to i el ritme, la distància.

Màrius TORRES
(«Presència», Barcelona, 1938)

 

~.~

 

¿On tornem, que no fos naixença?
Vivim de mort, i no ens és grat;
morim d’amor, i no s’hi pensa.

Carles RIBA
(«Salvatge cor», Barcelona: Óssa Menor, 1952)

 

~.~

 

Però qui lluny del tros nadiu s’enllara,
com pervindria a un absolut retorn?
Poc toparà sa jovenesa encara,
tota dringant, bornejadora al born.

Josep CARNER
(«Llunyania», Santiago de Xile: El Pi de les tres branques, 1952)

 

~.~

 

Et perdràs pel camí
que no té mai tornada.

Salvador ESPRIU
(«El caminant i el mur», Barcelona: Óssa Menor, 1954)

 

~.~

 

Cercaràs a la terra no sabràs què, la vida,
això tan senzill que ens hem trobat als braços,
aqueixa cosa vaga de la qual només sabem el nom,
i que ens duu cap a tot sense retorn possible

Marià VILLANGÓMEZ
(«Els béns incompartibles», Reus: Torrell de Reus, 1954)

 

~.~

 

Sóc més lluny que estimar-te.

Gabriel FERRATER
(«Les dones i els dies», Barcelona: Edicions 62, 1968)

 

~.~

 

Si hi ha camí per anar-hi,
no en trobaràs per tornar.

Jaume VIDAL ALCOVER
(«L’amor de les tres taronges», Rondalles mallorquines, Mallorca: Moll, 1975)

 

~.~

retornsillunyanies2

~.~

 

Tornar: remor d’espills, aspre desert.
No vull, temps clivellat, brut de records.

Josep PIERA
(«Renou: la pluja ascla els estels. Renou», València: Tres i Quatre, 1976)

 

~.~

 

Com un sac ple de pedres i de pluja
camine, vaig i vinc, i mai no torne:
em perd enlloc i després no m’hi trobe.

Vicent Andrés ESTELLÉS
(«Quaderns de la derrota», València: 3i4, 1980)

 

~.~

 

Feliç qui sap
anar a la mar i tornar
per dir-te, tan sols, que t’estima.

Marta PESSARRODONA
(«A favor meu, nostre», Barcelona: Lasal Edicions de les Dones, 1981)

 

~.~

 

Si vols ser un home,
no tens permís per a pensar que hi vas néixer.
No vas néixer home, però hi has de tornar.

Blai BONET
(«El poder i la verdor», Mallorca: Guaret, 1981)

 

~.~

 

Ma quietud per sempre més fugint-te
m’allunyaré de mi fins al retorn.

Eduard J. VERGER
(«Com si morís», València: Gregal Llibres, 1986)

 

~.~

 

Però mai, ho sents?, mai de la vida
que dónes a tornar,
no podràs saber, ni que poguessis,
què serà de Tu si jo no torno!

Màrius SAMPERE
(«Llibre de les inauguracions», Barcelona: Columna, 1986)

 

~.~

 

T’he estimat
amb massa
paraules.
Voldria
poder tornar
a estimar-te
amb una
sola paraula.

Montserrat ABELLÓ
(«El blat del temps», Barcelona: Columna, 1986)

 

~.~

 

Que amunt s’estira
la teva llunyania.
Tenia gotes
i espurnes per pujar-te.
Descalç, el cor se’m cansa.

Felícia FUSTER
(«Aquelles cordes del vent», Barcelona: Proa, 1987)

 

~.~

I és difícil tornar
quan el punt de partença
el sabem sols un trau
voraç i lluny
que, perenne, interroga.

Marc GRANELL
(«Fira desolada», Barcelona: Columna, 1991)

~.~

 

Un nom més incert tindria aquest desig,
joc, claredat, no dubte en lletra d’arbres,
enigma als quatre vents sense repós
si per res sospirava mentre torna.

Isidre MARTÍNEZ I MARZO
(«Camí de tornada», València: Bromera, 1992)

 

~.~

 

I aquest intens
fred dolcíssim que desvetlla
la vella ànima de l’os,
d’on ve, per quin camí
descert s’allunya i no retorna?

Andreu VIDAL
(«L’animal que no existei», Barcelona: Proa, 1993)

 

~.~

retornsillunyanies3

~.~

 

res no és etern ni res no torna
a ser el que fou quan l’estiu ho era

Marc GRANELL
(«Matèria d’ombra», Barcelona: Café Central, Poètiques núm. 13, 1999)

 

~.~

 

Espai i temps: miratges.
Igual camí t’espera
també quan tornes.

Enric SÒRIA
(«L’instant etern», Barcelona: Proa, 1999)

 

~.~

 

La mira i veu tot allò que ha tingut,
que pot tornar a tenir, i ara no té.
I aquest “ara” és l’espai
on el goig i el dolor són a l’aguait.

Feliu FORMOSA
(«Cap claredat no dorm», Lleida: Pagès, 2001)

 

~.~

 

La foscor dóna cobri a l’averany més fosc.
Camí d’enlloc, de tornada d’enlloc
t’estimo, exiliada al perquè dels poetes.

Maria-Mercè MARÇAL
(«El meu amor sense casa», Barcelona: Proa, 2003)

 

~.~

 

per sempre no és pas lluny.
per sempre és ara.
el que és lluny és tornar.

Francesc GARRIGA
(«Tornar és lluny», Barcelona: Proa, 2013)

 

~.~

 

S’han fet tan grans els arbres del jardí
que ens donen la mesura del passat.
De com ja no el comprenc, des de tan lluny.
De com és tan bonic en la distància
esperar algú que no ha de tornar mai.

Joan MARGARIT
(«Des d’on tornar a estimar», Barcelona: Proa, 2015)