After the feet of beauty fly my own

 

Oh, think not I am faithful to a vow!
Faithless am I save to love’s self alone.
Were you not lovely I would leave you now:
After the feet of beauty fly my own.

Were you not still my hunger’s rarest food,
And water ever to my wildest thirst,
I would desert you — think not but I would! —
And seek another as I sought you first.

But you are mobile as the veering air,
And all your charms more changeful than the tide,
Wherefore to be inconstant is no care:

I have but to continue at your side.
So wanton, light and false, my love, are you,
I am most faithless when I most am true.

Edna St. Vincent Millay

Del llibre: «A Few Figs from Thistles. Poems and sonnets»

Llegir-ne més

Lluna o ala

 

Others taunt me with having knelt at well-curbs
Always wrong to the light…

Robert FROST

camelia_blanca

mussol, escolta
teu i sol
el brogit d’ales
que t’acuita
que no s’adorm

i si no pots
perquè pots
dir amb pol·len
la camèlia primitiva
que al teu cor glaçà
d’absències tendres
espines

des del fons lívid
tampoc no digues llast
tampoc no en digues pou
tampoc no hi digues mel
negra de llunes

sinó quin vol
digues només quin vol
quin l’abella inhòspita
quin la nit llepassa
quin vol la blava
indòmita que se’n va

aquella sagna
la infinita
la blanca

Moltes nits

balcodecasa

moltes nits he sortit així al balcó
i hi he sentit aquest mateix aire
i aquestes mateixes paraules sordmudes,
i a la punta dels dits he sostingut
la mateixa i impronunciable besllum
de tot allò que en mi no arribava
a fer-se encara gest i comissura

una altra nit al balcó s’abat
i jo he sortit així, com tantes nits,
a deixar-la caure sense cap discussió
que malmeta l’aire que en altres llunes
regnava i no regna i no són

així he sortit moltes nits al balcó,
i ja no sé si tantes n’han sigut prou
per a alguna cosa adorable o probable,
ni si un dia sabran dir que allò era
per esperar un alè o per buscar-lo
—i així és, això: música pretesa, de guitarra
o de violí, amb més vi fora que dins
del cos que implora, que dins del món
que es guareix, com un darrer llambreig,
de tanta llum evanescent i impertèrrita.

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Vida perra», de Motel

A Dream Within A Dream

 

A Dream Within A Dream

Take this kiss upon the brow!
And, in parting from you now,
Thus much let me avow–
You are not wrong, who deem
That my days have been a dream;
Yet if hope has flown away
In a night, or in a day,
In a vision, or in none,
Is it therefore the less gone?
All that we see or seem
Is but a dream within a dream.

I stand amid the roar
Of a surf-tormented shore,
And I hold within my hand
Grains of the golden sand–
How few! yet how they creep
Through my fingers to the deep,
While I weep- while I weep!
O God! can I not grasp
Them with a tighter clasp?
O God! can I not save
One from the pitiless wave?
Is all that we see or seem
But a dream within a dream?

Edgar Allan Poe

Llegir-ne més

Percussió

PERCUSSIÓ

Estri i arma, fèmur
percussor, l’os devorat
d’un esquelet de simi,
brandat per un simi
contra un altre simi.
A les andanes, a l’oficina,
a l’evanescent fons
de l’hipotàlem, l’odissea
recomença eternament
dins la gàbia de l’el·lipsi:
no ha tornat a caure,
l’os llençat, ni a percudir
la superfície de la Terra;
desorbitat, solca
encara eons efímers
de galàxies florescents
entre estels i quàsars
d’humans nonats.
Tronen les timbales.
Estelles i ascles salten.
Víctima i botxí, oblida
el simi, a cada instant,
que l’os canvia sovint
de cos, de mans i de cap.

PERCUSSION

Tool and weapon, the striking
femur, the devoured bone
of an ape skeleton,
wielded by an ape
against another ape.
At the platforms, at the office,
at the vanishing heart
of hypothalamus, the odissey
recommences once and again
inside the ellipse cage:
it has not fallen down again,
the thrown bone, nor has it striken
the Earth’s surface;
out of orbit, it still flies
through ephemeral eons
of blooming galaxies
among stars and quasars
of unborn humans.
Timbales thunder.
Splinters and chips snap.
Victim and executioner, the ape
forgets, at every instant,
that the bone often changes
body, hands and head.

[trad. Isabel Prieto]

«Percussió», de Josep Porcar, del llibre de poemes «Llambreig», Tria Llibres, Barcelona 2013.
> Més vídeo-poemes de «Llambreig»

Tot el vent

dalia blanca m

és l’hora d’açò
i és l’hora d’allò
i és l’hora d’entendre
i és l’hora del toll
i és l’hora del tubercle

el lleó alena
es fon en fang
els ullals cauen
les urpes cauen
una pupil·la cau
dins de dues llàgrimes

un agró
blanc pica gel
un roure alt
obri el sender
la crinera
torna al bres
com saba d’heura
a la rel

n’escolte la música
l’orquestra de dàlies
els seus dits finíssims

neixen

tot el vent
jeu ara als meus peus

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«May», en «Sketches», de Library Tapes

“Ascesi”

En el seu fervor d’ascesi artística, Rilke, a moments, sembla deshumanitzar-se. No ens escandalitzaria gaire veure’l observar amb complaença que en l’esperit de Rodin les “remors de la llar” ocupaven un lloc secundari i que la seva vida quotidiana i els éssers que la constituïen eren “una vall abandonada”; ni l’entusiasme amb què admirava el renunciament de Van Gogh, “aquest car apassionat en qui reviu alguna cosa de sant Francesc”, abandonant-ho tot per la pintura; però és una mica dur de veure’l exalçar Cézanne quan, no volent distreure ni un dia a l’art, delerós de romandre sempre “sur le motif”, com deia ell, es negà a assistir al sepeli de la seva pròpia mare. Rilke és, en aquest punt, un exemple típic d’aquell capgirament de valors que atorga a l’art una categoria religiosa. Els darrers anys de la seva vida, sembla, s’ajustaren a l’ascesi idolàtrica i deshumanitzada que ell admirava en el pintor francès.

Marià Manent, «Lettres (1900-1911), de Rainer Maria Rilke», Quaderns de Poesia, 2, juliol de 1935, p. 27-28.