Onze d’octubre

nitnit
de fre
de fretura
de freds

nit
frèvola
fressada
fricativa

nit
de frac
a frec
en franquícia

nit fràgil
nit fragant
nit fremida

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Honey and the moon», de Joseph Arthur

Flor del món

A ma uela

amb-ma-muela-fent-la-paella_q

He recordat la llum als geranis
de la villa, la teua mà agafant
la meua mà sobre el pedrís
de la vella casa de Tosquella,
la mà forta que treia els conills
de la gàbia, la mà que em gratava
l’esquena en llargues nits d’estiu,
la teua mà flor que ha parit
i ha patit tantes coses que no sé
ni sabré mentre et contemple
dormir ara aquesta pau estranya.

Tu ets d’aquest, i no d’un altre, flor
d’un món que fou puny i empenta,
en tu senda i fonda pertinença,
i perfum encara de primaveres
que vindran a dir-me el teu nom.
De quina terra no ets, ho sabem,
davall d’un cel de frontera eterna
on t’ha de batejar de nou qui et plora
des de l’arrel, com un desheretat,
amb el cap entre els genolls.

No has esperat en va, muda,
l’esperança de l’espina al pètal.
Flor com un mirar immarcesible
de llamp i núvol, no t’ha arrancar
d’aquesta sang ja cap xiquet
que t’ha sentit missatgera, uela,
a l’ànima mirada meua, meua,
paraula sempre a la llengua
com un pastís de codonyat.

Filagarsa

lo sin cesar aguijoneándome
Saúl YURKIEVICH

teranyina mullada

entrant a l’espill a mà
esquerra dins del fibló
dins del baf dins dels orbs
records sentinelles ronquen
somnis d’ombra fulguren
tendres turgències de la neu
soterrades porositats del llim
hortes closes grises foses
hortes de rotunda cendra
un hàlit de llamp ennegrit
un aire de tren mitjanit
travessa el son d’un xiquet
ovelles cruixents d’esperança
sotragueig d’ossos i cranis
figues al sol rebentant-se
granotes de llargues anques
sucs de cranc entre els llavis
budells sembrats de melons
gota a gota desfilen aranyes
cuc a cuc licors de cirera
frec a frec va fugint la certesa
mirar per exemple un codony
mirar per exemple una garsa
llepar per exemple uns mugrons
trencs del crepuscle als nyesplos
braços espectrals del salze
córrer l’aigua als reguers
córrer la vesprada en bici
furtar una pera al veí
ser llegó xarcullera carabassí
córrer més sempre córrer
cruïlles vehements d’infantesa
pòrtics de magraners i caquis
llambordes carnals als peus
arrels que foraden pedres
cuegen estius sargantanes
vacil·len encara els freds
la tardor va guanyant pes
la tardor va brescant mel
la tardor desflaira els morts
penetra l’espill de mà
fa la rateta als adéus
dins del baf dins dels corcs
rostos records ronquen
un rou infinit d’albes
desperta primerenc de nou
perfums fulgents de mandarina

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Le conseguenze dell’amore», de Pasquale Catalano

Something

 

For Once, Then, Something

Others taunt me with having knelt at well-curbs
Always wrong to the light, so never seeing
Deeper down in the well than where the water
Gives me back in a shining surface picture
Me myself in the summer heaven godlike
Looking out of a wreath of fern and cloud puffs.
Once, when trying with chin against a well-curb,
I discerned, as I thought, beyond the picture,
Through the picture, a something white, uncertain,
Something more of the depths—and then I lost it.
Water came to rebuke the too clear water.
One drop fell from a fern, and lo, a ripple
Shook whatever it was lay there at bottom,
Blurred it, blotted it out. What was that whiteness?
Truth? A pebble of quartz? For once, then, something.

Robert Frost

Per una vegada, doncs, alguna cosa*

Els altres se’n burlen quan m’agenollo als brocals,
sempre ullprès per la llum, sense veure res més
en la profunditat del pou que allà on l’aigua
em retorna el llenç brillant de la superfície
m’hi emmirallo sota un cel d’estiu com un déu
coronat amb falgueres i núvols esbufegats.
Una vegada, amb la barbeta sobre la barana,
vaig clissar, com jo pensava, més enllà del llenç,
o a través del llenç, una cosa blanquinosa, difusa,
alguna cosa més, en la fondària, que vaig perdre de cop.
L’aigua va esvair aquella aigua massa clara.
Una gota caigué de la falguera, i vet aquí, una ona
que va sacsejar tot allò que a sota reposava,
ho va esborrar, ho enfonyà. Què era aquella blancor?
La veritat? Un còdol de quars? Per una vegada, doncs, alguna cosa.

* Tot i que Frost empra amb mestria l’hendecasíl·lab, en la versió catalana he optat per la mètrica lliure. Em permetia acostar-me més al sentit i al sentiment del poema sense encongir-lo amb la faixa de la literalitat ni tampoc, sobretot, haver de forçar el ritme i les costures del vers amb mots d’una semàntica menys precisa. Ja ho deia Frost, que també  «poetry is what gets lost in translation», o també aquell epigrama de Borges: «El original es infiel a la traducción».

Tourbillon

alhora es mou i no es mou
René DESCARTES

formigaaldit_500x500

exacte? mai
no hi compta
al vent somiat
un núvol d’or
davall de dits tous
el cranc càlcul d’aigua
a les busques lentes
formigues creuen
córrer a contrallum de tot
com un riu de dents cuquen
fondes pel verd
plor d’un nen la xifra
improbable sempre
el rastre fòssil de l’última
pota de formiga al remolí

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«The apple of my eye», d’Ólafur Arnalds