Percussió

PERCUSSIÓ

Estri i arma, fèmur
percussor, l’os devorat
d’un esquelet de simi,
brandat per un simi
contra un altre simi.
A les andanes, a l’oficina,
a l’evanescent fons
de l’hipotàlem, l’odissea
recomença eternament
dins la gàbia de l’el·lipsi:
no ha tornat a caure,
l’os llençat, ni a percudir
la superfície de la Terra;
desorbitat, solca
encara eons efímers
de galàxies florescents
entre estels i quàsars
d’humans nonats.
Tronen les timbales.
Estelles i ascles salten.
Víctima i botxí, oblida
el simi, a cada instant,
que l’os canvia sovint
de cos, de mans i de cap.

PERCUSSION

Tool and weapon, the striking
femur, the devoured bone
of an ape skeleton,
wielded by an ape
against another ape.
At the platforms, at the office,
at the vanishing heart
of hypothalamus, the odissey
recommences once and again
inside the ellipse cage:
it has not fallen down again,
the thrown bone, nor has it striken
the Earth’s surface;
out of orbit, it still flies
through ephemeral eons
of blooming galaxies
among stars and quasars
of unborn humans.
Timbales thunder.
Splinters and chips snap.
Victim and executioner, the ape
forgets, at every instant,
that the bone often changes
body, hands and head.

[trad. Isabel Prieto]

«Percussió», de Josep Porcar, del llibre de poemes «Llambreig», Tria Llibres, Barcelona 2013.
> Més vídeo-poemes de «Llambreig»

2 comentaris a “Percussió

  • 4/23/2014 at 9:52 am
    Permalink

    Enhorabona, Isabel Prieto! Em sembla una traducció boníssima d’un poema molt bo. A tots aquells (com Valentí Puig) que veuen “nacionalisme” pertot arreu de la literatura catalana, els recomane traduccions com aquesta: potser s’adonaran que alguns dels nostres poetes són tan cosmopolites com els de Nova York i, per descomptat, més cosmopolites que els saragüells infumables que viuen i pontifiquen des d’un Madrid ranci.

  • 4/24/2014 at 9:40 am
    Permalink

    Gràcies, Ramon, per les teues paraules. Segur que la traductora les agraeix, perquè al darrere hi ha un delicat treball d’interpretació i traducció que, em consta, no va ser fàcil. És el cas, per exemple, de “galàxies florescents”: flourishing? flowering? blooming galaxies? Presentava dubtes, igualment, la sensible variació de significat entre l’estructura sintàctica del català i la presumpta equivalent de l’anglès. En tot cas, Ramon, també pense que Isabel Prieto ha resolt la versió amb gràcia i eficàcia. Ara bé, de capitals i altres melics de gent curta de mires millor no dic res, que no s’ho mereixen. Avant, sempre avant.

    Salut i poesia.

Commentaris tancats.