- Salms - http://www.porcar.net -

Poeta i mussol, piulades al vol (XII)

That Light whose smile kindles the Univers
Shelley [1]

llambreig amb mussol 2 [2]

~·~

Al mar o al desert, per trobar aigua dolça
cal mirar el cel, lligar astres.
Cap cec de set per un rumb a l’horitzó.

001 [3]

~·~

També podem mirar cap enfora,
desdenyar bucles, capir l’ensordidora
nit cobaltissa i llarga,
d’estels marinada.

002 [4]

~·~

De la mar més vella, solpostada
o solixent, escolta’n la remor del secret
que en la llum birba i a l’ombra ventrella.

003 [5]

~·~

Encara que no ho cregues
–i potser ho amagues o t’hi ofegues–
repta al fat:
no segues esperances cegues.

004 [6]

~·~

La llum cou, al fanal,
com una dent de llet
que no vol caure mai.
Però la nit, al canal,
s’hi esmola l’ullal.

reflections Venezia [7]

~·~

Aigualides filagarses d’un instant:
del desfer-se sempre en resta l’esborrany.

 005 [8]

Caroline Deane [9]

~·~

Serpeges.
Cal·ligrafies rieres negres.
Tinta despentinada.

006 [10]

~·~

L’algorisme [11]
dels camins
de les formigues.

007 [12]

#afinitats [13]

~·~

BgYQdOgIMAAfkEy [14]

[ Neix el món dintre l’ull > Mishima [15] ]

#afinitats [13]

~·~

Memòria d’elefant, fam de lleó, camí
de formiga: quin animal és guarir, quin
formigueig de vori un ullal per l’aire?

008 [16]

~·~

En la claror o en la tempesta, la llum és
aprendre a veure la llum.

009 [17]

~·~

Escoltar i poca cosa més, que és una manera
d’escriure, de circumdar la llum, de pressentir
en penombra la imminència d’un desxiframent.

010ungaretti [18]

[ M’illumino / d’immenso. > Ungaretti [19] ]

~·~

La llum s’espiga on la llum cou.

011 [20]

~·~

Llunes, campanes, estels sense baranes.
La memòria serà demà un cel.
Nosaltres cometrem ales.

012 [21]

~·~

Estimar és l’art
de vetllar l’espurna
i no morir de fred.

000_vinyoli [22]

[ Et correspon ser un fosc ocell de l’alba./ No perdis mai la teva dura força > Vinyoli [23]]

~·~

L’esperança és l’última rosa que es perd.

013 [24]

~·~

000_poma_frost [25]

[ Havia de semblar que no tenia sentit per tenir-ne. > Robert Frost ]

~·~

Tancada com un puny,
la nit encara hi diu
que aquest estel desprén,
somiat dins de la mà,
el teu darrer caliu.

014 [26]

~·~

dos rems
una brisa constant
una pell navegable
uns dits vorers
un cor habitable
una illa possible

[ Carta al Rei [27] ]

~·~

015 [28]

[ …i un poema és menys una cosa que qualsevol altra obra d’art. > Arendt [29] ]

~·~

Capgirat instant, paladejada mà
o pàmpol, aquesta serà la penúltima
–ho promet, serà la penúltima
nit vessada.

016 [30]

~·~

Desllace un vers i la nit es desbotona.

017 [31]

~·~

en les nits més llargues, lents
als somnis,  lents els dits,
com cicatrius obrint-se
al comptafils: la llum més
fonda, la veu més
fam, els ulls més
crit

BfflTN5CEAA-IPE [32]

[ So long as men can breathe or eyes can see
So long lives this, and this gives life to thee
> Shakespeare ]

~·~

La nit cau.
La lluna puja.

018 [33]

~·~

De no retorn, de continuïtat, cada punt cus
l’instant, fila un camí mentre el sutura.
Cap lluna és l’última gota.

~·~

La façana encesa dels meus veïns
és un electrocardiograma al cor
del gueto. Nadal és un infart.

019 [34]

~·~

És de fred o és de por, però no de llum,
l’epilèptic coit del temps en la llàgrima
furtiva [35] que fou gota de suor.

~·~

Basta un llambreig [36] per discernir
la tremolor impassible de les ombres.

~·~

020 [37]

[ quan s’esquinça el mur de boira / i torna a #llambrejar el somni blanc > Blai Bonet [38] ]

~·~

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here [39]. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Milonga del poeta» (L. E. Bacalov [40]), per Astor Piazzolla [41]