Poeta i mussol, piulades al vol (XII)

That Light whose smile kindles the Univers
Shelley

llambreig amb mussol 2

~·~

Al mar o al desert, per trobar aigua dolça
cal mirar el cel, lligar astres.
Cap cec de set per un rumb a l’horitzó.

001

~·~

També podem mirar cap enfora,
desdenyar bucles, capir l’ensordidora
nit cobaltissa i llarga,
d’estels marinada.

002

~·~

De la mar més vella, solpostada
o solixent, escolta’n la remor del secret
que en la llum birba i a l’ombra ventrella.

003

~·~

Encara que no ho cregues
–i potser ho amagues o t’hi ofegues–
repta al fat:
no segues esperances cegues.

004

~·~

La llum cou, al fanal,
com una dent de llet
que no vol caure mai.
Però la nit, al canal,
s’hi esmola l’ullal.

reflections Venezia

~·~

Aigualides filagarses d’un instant:
del desfer-se sempre en resta l’esborrany.

 005

Caroline Deane

~·~

Serpeges.
Cal·ligrafies rieres negres.
Tinta despentinada.

006

~·~

L’algorisme
dels camins
de les formigues.

007

#afinitats

~·~

BgYQdOgIMAAfkEy

[ Neix el món dintre l’ull > Mishima ]

#afinitats

~·~

Memòria d’elefant, fam de lleó, camí
de formiga: quin animal és guarir, quin
formigueig de vori un ullal per l’aire?

008

~·~

En la claror o en la tempesta, la llum és
aprendre a veure la llum.

009

~·~

Escoltar i poca cosa més, que és una manera
d’escriure, de circumdar la llum, de pressentir
en penombra la imminència d’un desxiframent.

010ungaretti

[ M’illumino / d’immenso. > Ungaretti ]

~·~

La llum s’espiga on la llum cou.

011

~·~

Llunes, campanes, estels sense baranes.
La memòria serà demà un cel.
Nosaltres cometrem ales.

012

~·~

Estimar és l’art
de vetllar l’espurna
i no morir de fred.

000_vinyoli

[ Et correspon ser un fosc ocell de l’alba./ No perdis mai la teva dura força > Vinyoli ]

~·~

L’esperança és l’última rosa que es perd.

013

~·~

000_poma_frost

[ Havia de semblar que no tenia sentit per tenir-ne. > Robert Frost ]

~·~

Tancada com un puny,
la nit encara hi diu
que aquest estel desprén,
somiat dins de la mà,
el teu darrer caliu.

014

~·~

dos rems
una brisa constant
una pell navegable
uns dits vorers
un cor habitable
una illa possible

[ Carta al Rei ]

~·~

015

[ …i un poema és menys una cosa que qualsevol altra obra d’art. > Arendt ]

~·~

Capgirat instant, paladejada mà
o pàmpol, aquesta serà la penúltima
–ho promet, serà la penúltima
nit vessada.

016

~·~

Desllace un vers i la nit es desbotona.

017

~·~

en les nits més llargues, lents
als somnis,  lents els dits,
com cicatrius obrint-se
al comptafils: la llum més
fonda, la veu més
fam, els ulls més
crit

BfflTN5CEAA-IPE

[ So long as men can breathe or eyes can see
So long lives this, and this gives life to thee
> Shakespeare ]

~·~

La nit cau.
La lluna puja.

018

~·~

De no retorn, de continuïtat, cada punt cus
l’instant, fila un camí mentre el sutura.
Cap lluna és l’última gota.

~·~

La façana encesa dels meus veïns
és un electrocardiograma al cor
del gueto. Nadal és un infart.

019

~·~

És de fred o és de por, però no de llum,
l’epilèptic coit del temps en la llàgrima
furtiva que fou gota de suor.

~·~

Basta un llambreig per discernir
la tremolor impassible de les ombres.

~·~

020

[ quan s’esquinça el mur de boira / i torna a #llambrejar el somni blanc > Blai Bonet ]

~·~

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Milonga del poeta» (L. E. Bacalov), per Astor Piazzolla