Empelt

a

Que un poema és faça cançó potser és una de les coses més gratificants per a un poeta. La traducció de versos a notes musicals, l’art de la paraula/imatge feta música, té un poder suggeridor extraordinari. Aquest escrit, així com la recreació visual que en fa el videoclip següent, vol expressar el meu sentit agraïment al cantautor Artur Álvarez, que va voler musicar «Empelt (Cançó de reviscolament)», poema que tanca la segona part de «Llambreig». La peça forma part del CD presentat la setmana passada, «Entre versos i pinzells contemporanis», on el cantautor posa música als versos de catorze poetes de les comarques castellonenques, acompanyats visualment amb sengles obres pictòriques d’artistes d’aquestes terres. Tot i la col·laboració desinteressada d’El Pont Cooperativa de Lletres, l’esforç d’Artur, com podeu imaginar, ha estat enorme. El resultat: un mural exuberant i polifònic que dóna compte del vigor i el rigor dels nostres creadors, i dels seus combats individuals i col·lectius al nord del País Valencià. El poema «Empelt» va ser escrit en uns peculiars instants de canvi i reflexió (2007), durant els inicis d’allò que en vam dir crisi. Els versos examinen el temps que hem estat arrossegant una rajola descomunal  –una làpida, en podríem dir, un llast personal i social absolutament funest–, i recorda allò que el meu avi practicava als arbres dels horts exhaustos: l’empelt.