Aquest no és el món i és l’únic. * [1]
Marc Granell [2]
[3]
~.~
La llum erma de setembre s’obre mentre tanca
amb una estranya precisió de bisturí
la frontera entre els cossos i l’espai
que els circumda.
~.~
Tot allò que vola
no té l’ombra cosida
als peus.
[4]
~.~
Les fulles creixen a les arrels.
[5]
~.~
A les seixanta cúpules d’argent de Diomira preguntarem
quin daurat instant recordarem haver viscut avui.
[6]
#invisibili #ItaloCalvino
~.~
Dits amb mots, els silencis són
les últimes carícies que perden
els dits.
[7]
~.~
Io sono il cammeliere e l’astrolabio, la duna
che cullano l’orizzonte e porta a Dorotea.
[8]
#invisibili #ItaloCalvino
~.~
De cràter a cràter, neva.
De peu a peu, rius d’orxata.
Com el somriure d’un infant,
l’infern de les formigues cau
del cel.
#cursetdenatació [9]
~.~
Als ulls tenim la crueltat del xiquet que posa a nedar formigues.
A les mans, que es transforme en creativitat.
~.~
L’esperança és foc. Agafa torxes.
~.~
A vegades, de memòria, algú
sent el tacte abandonat
als passamans de la ciutat.
[10]
#Zaira #invisibili #ItaloCalvino
~.~
A vegades em pregunte
des de quins instants
vaig deixar de venir als llocs
on ara mateix no estic.
~.~
Luini es banyà a l’estany
d’Anastàsia: l’afany
que el desig afaiçona,
del desig pren la seua forma.
[11]
#invisibili #ItaloCalvino
~.~
A la plaça Major, un home plora
desconsoladament davant d’un mòbil.
[12]
~.~
A Tamara, des del pont,
cada canya escriu al cel
els designis del riu, la muda
revolta dels pescadors.
[13]
#invisibili #ItaloCalvino
~.~
Camine per una partitura de portes
i finestres, de figuracions
successives, de fondes afinitats.
[14]
#Zora #invisibili #ItaloCalvino
~.~
A la cruïlla entre desert i mar, cameller i mariner
porten als ulls confins del mateix miratge: Despina.
[15]
#invisibili #ItaloCalvino
~.~
Redundant, com nínxols, com làpides, la memòria
dels bojos cecs empedra el cel de Zirma.
[16]
#invisibili #ItaloCalvino #Lorca
~.~
A les ciutats invisibles,
els poetes aprenen, com saurins,
a cercar l’ona que bat soterrada.
[17]
#Isaura #invisibili #ItaloCalvino
~.~
Pou, lluna, ull, anell!
Perímetres d’aigua i llum,
calfreds de foc novell.
Mentrestant, tardor…
La branca dels mussols
la gronxa el vent!
~.~
La poesia és
una ànima
carregada
de present.
~.~
Una resposta treballada que resta sense rèplica
muta en pregunta a un silenci que només “respon”
a interrogants que no has formulat tu.
~.~
«Anneau magique sous l’eau lumineuse» [Rimbaud] «tutto cio che si muove al sole…» [Calvino]
[18]
#Isaura #invisibili #ItaloCalvino #Rimbaud
~.~
Boira, fum. No tot s’evapora.
Hi flueix, líquida i lenta,
la condensació del temps:
rou, vi, sàndal, mots i llum.
[19]
~.~
Ogni sfera è una goccia
di pietra grigia: il palazzo
di Fedora esiste solo
all’interno del palazzo.
[20]
#invisibili #ItaloCalvino
~.~
Prima e dopo, dentro e fuori,
invisibili e indivisibili,
la pioggia e la mano sono Zoe.
[21]
#invisibili #ItaloCalvino
~.~
La costruzione della felicità
è basata sull’architettura
della vostra immaginazione.
—> vídeo [22]
#Zenobia #invisibili #ItaloCalvino
~.~
A Zenobia, grues i penells
afaiçonen o esborren el desig
de construir el desig del vents.
[23]
#invisibili #ItaloCalvino
~.~
Dels records només restaran ossos;
cada nit els rosegaran gossos
fins que trontolli, també,
l’esquelet de l’oblit.
[24]
~.~
Com l’espill intern de la porta tancada d’un armari.
Com una nit sense parpelles.
Com dues pupil·les, dilatant-se.
Com la imatge dins del vers,
però a l’inrevés: s’hi veu el reflex,
fins i tot la sang, però no el vampir.
Com un xiuxiueig a l’emprovador:
«Les portes s’obrin, els espills es travessen».
#espills [25]
~.~
Com gotes de rosada, mots enverolats
les llums veremen, amb un llambreig,
entre els pàmpols de la parra.
[26]
~.~
Dits als ulls, dits al coll, dits
al pit, al sexe, cames avall,
per terra, tendríssims dits de pedra
seca, com un marge esbaldregat.
~.~
Enteresa, porositat, constància, refracció i levitat.
~.~
La solpostada va caure als nostres peus com un nen embriac de raïm.
[27]
~.~
L’aparença constant d’imminència és un mètode latent de dominació social,
el subterfugi que anihila els veritables instants de vida plena.
~.~
Entre l’hipocentre del cor
i l’epicentre de la pell:
tu.
#sismografia [28]
~.~
La llum del matí després del diluvi
universal era la mirada riallera
d’un xiquet després de plorar.
#empirisme [29]
~.~
L’esperança és l’aveall
per a confugir al passat,
fugir al futur i defugir el present.
No-temps en el no-lloc del no-jo.
#noresnomai [30]
~.~
A collibè portaré l’aurora
com el cabàs fulgent
d’un collidor de clausellina.
[31]
~.~
Córrer com un pensament
que respira, lent, però sense pensar.
Córrer com corre un xiquet
amb sabatilles noves.
[32]
~.~
El mestral juga calm al meu balcó.
No envola fulles, no aixeca pols:
eriça a ràfegues un vell enyor.
[33]
~.~
Il freddo è volere vivere all’interno
di un rifugio assente –una parola, un corpo–,
come lasciarsi portare dal maestrale.
~.~
Penèlope cosia la mar
amb un vaixell de cinc rems.
[34]
#cicatriu #odissea #memòria anagnòrisi
~.~
La pregunta era si la memòria pot ser retorn a un present
suficientment fidel com per a permetre’t avançar.
La resposta va fent-se.
~.~
Boca i vaixell, de llavis cosida, som
una mar que a la sal obre la vella ferida.
[35]
—Obra d’Isabel Pons Tello [36]—
~.~
un gorrió
sota el ferro de la lluna
es féu paraula en mi
espasa i torre
poemes possibles
vents
[37]
#poesiadorsale [38]
~.~
L’empremta visible de les analogies invisibles, el rastre mínim
que pot ser desxifrat només entre afinitats deslligades, disperses.
#poesia [39]
~.~
No sé per què les enciclopèdies i els diccionaris
no recullen la paraula «homogonia»
—origen d’afinitats entre essències i entre fenòmens)—
«La gramàtica dels éssers és la seva exègesi. I el llenguatge que parlen no diu més
que la sintaxi que els lliga.»
#Foucault #hermenèutica
~.~
Fa temps que ja no és l’altre
que havia començat a ser.
Tan fàcil d’entendre, tan difícil
de pair,contempla el cel
i rota.
~.~
Demà, a la mà, rastres
de rostres, rostos senders
encarnats d’ahir bellugant-se,
pètals o verms que afaiçonen
la rosa de ningú.
~.~
Magma i turqueses,
sota el gebre de cendra,
exhumen la llum
d’un jardí d’hivern.
[40]
—Obra d’Isabel Pons Tello [36]—
~.~
La cuirassa pot reparar-se. El cor, no.
~.~
Tot vent erra.
~.~
Com uns ulls sense busques,
com un mirall que ens atarda,
com repics de la pluja
el record marca les hores
amb més tics que tacs.
#arrítmies [41]
~.~
Alguns misteris s’eternitzen
no per la manca de respostes
sinó per una darrera pregunta
que no gosem fer.
[42]
~.~
Alenar és un batre d’ales.
Benaventurades les ànimes
amb corrents migratòries,
perquè d’elles serà
la pregunta del cel.
#breath [43]
~.~
Dins i fora, amb ales xopes, a dolls
la mar vola mentre em sala i m’exhala.
[44]
Conjura de plors, d’esguits d’ona
i pluja, com talls obrint-se en la cara.
[45]
#PasseigMarítim [46]
~.~
Cap lluerna és idèntica
en el fosc sender de les afinitats,
ni cap ombra hi camina a les palpentes.
#consonàncies [47]
~.~
El vincle etimològic entre ‘llambreig’ i ‘ambre’
qüestiona d’arrel la fugacitat d’un raig de llum.
—PDF— [48]
~.~
El temps va a destemps. Passem mentre passa.
Entre ell i nosaltres, lliscant, frec a frec,
hi ha el nom infinit d’una anomalia insoluble.
~.~
Nevermore & Niemandsrose & Hoffnungslosen
#poe #celan #benjamin #ecos #llambreig
~.~
Escoltar [49]
Won’t you shine a little light
In your own backyard?