Enviar «Poeta i mussol, piulades al vol (VI)» a un contacte

Enviar còpia de l’apunt titulat «Poeta i mussol, piulades al vol (VI)» a un contacte

* Required Field






Separate multiple entries with a comma. Maximum 2 entries.



Separate multiple entries with a comma. Maximum 2 entries.


E-Mail Image Verification

Loading ... Loading ...

4 comentaris a “Poeta i mussol, piulades al vol (VI)

  • 4/28/2013 at 8:43 pm
    Permalink

    N’he llegit uns quants i ja hi tornaré per més. Són molts, i si els llig tots de colp no puc gaudir-los bé. Millor lentament.

  • 4/28/2013 at 8:58 pm
    Permalink

    No et falta raó. Amb aquests intents breus confesse que a vegades trobe a faltar el paper i aquest ritual on el poema no és immediatament invadit pel poema següent. Vull dir, poder passar la pàgina, que tinguen autonomia, espai per respirar a dins nostre. No sé si aconseguiria una mica això guardant més blancs entre un i altre. Ho provaré.

  • 4/29/2013 at 2:23 pm
    Permalink

    Una d’aquestes precioses piulades, m’ha recordat un poema de Màrius Torres, quan dius “dormia plàcidament” i la nit et desperta. Aquest ensurt nocturn, que com un acte reflex, aixeca els poetes i us obliga a escriure…

    Dormia dolçament, pero tot d’una
    m’he despertat sense saber per què.
    Tot és quiet entorn, buit i serè.
    A la persiana, una reixa de Iluna

    posa, en la fosca, com un vel d’argent.
    Cap moble no s’adona de qui el miri
    i Tot, tan íntim, sembla que respiri
    amb un alè misteriós i lent.

    Quina paraula haurà estat dita
    que la sentís el meu cor adormit?
    i qui m’ha pogut fer, en l’alta nit,
    oblidar els somnis per la seva cita?

    Fos qui fos, ara és lluny. Potser del parc
    em cridava una rosa que s’obria,
    o un amic en la seva agonia,
    o un àngel que passava de llarg.

    Màrius Torres. Novembre 1936

    :)

  • 4/29/2013 at 5:44 pm
    Permalink

    Un poema bellíssim, incitant, que defineix magistralment quins delers i quines frisances desvetllen els nostres somnis per despertar-ne uns altres. «Quina paraula haurà estat dita / que la sentís el meu cor adormit?». I quin gran silenci en mi mai no calla i em desperta com un far en la nit? Sweet gift… Gràcies! :-)

Commentaris tancats.