Enviar «A una dona que passa» a un contacte

Enviar còpia de l’apunt titulat «A una dona que passa» a un contacte

* Required Field






Separate multiple entries with a comma. Maximum 2 entries.



Separate multiple entries with a comma. Maximum 2 entries.


E-Mail Image Verification

Loading ... Loading ...

4 comentaris a “A una dona que passa

  • 4/3/2013 at 9:51 am
    Permalink

    És bonic veure com cada lector llegeix els poemes amb una veu diferent, però no té preu que ens permetis escoltar-te recitant Baudelaire. Gràcies per compartir-ho.

  • 4/3/2013 at 10:04 am
    Permalink

    És abril i, malgrat la crueltat que T. S. Eliot veu en aquest mes –o potser per això mateix–, és un regal poder contemplar “les dones que passen” i se’n van, com una primavera, i de les quals podries enamorar-te amb una sola mirada. Hi ha, per fortuna, el bàlsam de la veu interior, que a vegades aflora per guarir-nos d’allò que Baudelaire tan bé versifica: Ne te verrai-je plus que dans l’éternité? Gràcies a tu.

  • 4/4/2013 at 12:22 pm
    Permalink

    L’havia llegit, aquest poema. La força que li transmet la teva veu i la música me’l fan descobrir de nou.

  • 4/4/2013 at 2:29 pm
    Permalink

    Dolor o dolçor, «douleur majestueuse» o «douceur qui fascine», segurament el seguirem redescobrint a mesura que acumulem experiències. A mi no “em sona” igual ara que la primera vegada que el vaig llegir, fa anys.

Commentaris tancats.