Poeta i mussol, piulades al vol (IV)

Toco les llunes que habiten el teu front, /
els rems d’or de la teva veu callada.
Agustí Bartra

tumblr_m4ocwzKYWk1qzdzano1_1280

~:~

Les ales que no volen
la lliguen a la branca.
El blanc vola.
El negre s’agarra.
La llum s’arqueja.
La lluna, sense mans,
no arribarà a plena.

~:~

Ningú no m’espera, el silenci canta
i, de la lluna, n’aprenc la dansa
que, muda i lenta, em desfà l’estàtua.

~:~

Córrer i vent.
En contra: vas lent, però controles.
Sense: vigila de no arribar a un lloc
on no havies pensat anar-hi.
A favor: descansa.

~:~

Ja t’has fet brogit d’ales,
alè al vent sense baules
i, al meu cor, vol remor,
només llum, només mot
i només aire.

~:~

Sóc una font de set.
Si no em beus, em bec
i en mi torne, au de neu,
a ser aigua, riu i ple.

~:~

Aquesta set de llum
no pot ser una font de nits
negres.

~:~

Orfe de la pluja, nàufrag
al desert, amarat bec
de la meua set.

~:~

M’inunda la set.

~:~

És primavera perquè floreix; no perquè florir espera.
I, si espera, és perquè cerca, i no a l’inrevés,
ni de genolls, ni viceversa.

~:~

Va descórrer la cortina.
Va obrir la finestra. L’aire
entrava: llum, llavis, llençols.
Alenades, quatre mans al vol
despentinaven la tarda.

~:~

Coses, cases… Cossos!
Si els gaudiu, tot pesa més;
fora d’ells, us manca l’alè.
Però no culpeu, si de solatges
viviu, l’amor sense fre.

~:~

Que passen si, passant,
d’aquesta absència a frec,
d’aquest present en fuga,
se’n trenca la constant.
Fam i serp,
en tu es belluga l’instant.

~:~

Si és foc, no llum
que crema, cap llum,
en contra teu, pot ser
encesa.

~:~

Orbat de cos, animal,
fa la guerra, al fosc mirall,
a un exèrcit de tristesa:
nit, sal negra, bleix!
Als ulls la besa i no es rendeix.

~:~

De llindar en llindar, de la joia
al silenci, d’alenar a tossir,
funàmbul somnàmbul, a viure
em proscric entre entendre i sentir.

~:~

L’entomòleg punxa l’ull
amb busques afuades.
L’ombra talla, diagonal,
el punt de fuga de l’instant.

Joan Baptista Porcar, «Portuària» 1946

~:~

Amb les pedres d’un mur he construït un pont.
Ara que només la nit el travessa…
piulada inacabada

~:~

Per què un déu, si tenim dos blaus?
Esperant un raig de sol, desdentada
boca negra, som la nit amb horitzó.

Desert de les Palmes, 18 de març 2013

~:~

Pensar és el paisatge.
Sentir, escriure’l, ha de ser l’aire.
Talaia de de guaita, m’assec,
bec la llum i m’emmiralle

Desert de les Palmes, 18 de març 2013

~:~

De la mar a la muntanya
sóc els ulls de tots els vents;
una altra onada al meu esguard
esfondraria la muralla.

Desert de les Palmes, 18 de març 2013

~:~

Per un somni clar sis llunes branden.
En aquest cel ressonen. Les set.
Estabornit, el cor no té batecs sinó campanes.

Al balcó de l’exili, 17 de març de 2013

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Goodnight moon», per Shivaree