Poeta i mussol, piulades al vol (III)

We’re after the same rainbow’s end, waitin’ ‘round the bend.
Johnny Mercer

piuladesmussol3

~:~

Treure una cadira del lloc on sempre ha estat
i ensopegar durant dies amb un buit.

~:~

Tot això que fas és
el que realment necessites fer
per canviar les coses que vols canviar?

Bauman, gràcies

~:~

Dues lluernes, en nit d’ulls oberts,
gronxaren la llum dels meus somnis.
El seu sol llostreja i toca el bres.

A Reis Juan i Laura Borràs

~:~

Flama tibada, fora de camp,
incorpòria llum penetrant,
inunda l’estança l’amant.

«Dànae», Rembrandt, 1636

~:~

Branca o arrel, el centaure
es fon en nit opalescent:
ni terra ni cel.

«Aether i Hémèra», Bourdelle, 1911

~:~

Hi ha mots que el silenci pronuncia,
però el seu eco també és silenci.
Hi ha mots que la veu pronuncia,
però el seu eco és el mateix silenci.

~:~

-Això que has dibuixat què és, Lara?
-Això és la xemeneia d’un cor.

Lara (4 anys)

~:~

Oceà en calma,
de tempesta ple;
silencis que suren,
mots a destemps,
expliquen onades
de la sirena que calla
amb ulls de mar.

~:~

Córrer esmunyedís, pres
per les ínfimes mans
de la pluja, bateig
de la pell assedegada,
com renàixer des dels ulls
d’un xiquet que plora.

~:~

Curull de terra promesa,
plegue roba i amuntone exilis.
Lluny de tot, torne a mi:
seré només camí i paraula despresa.

~:~

Admire el pecat
de no estar treballant,
de mirar les estrelles,
de parlar de filosofia.

«Incest d’ànimes», Osbert, 1896

~:~

Mots contra el vidre,
baf a la mirada,
el camí s’emboira,
el silenci esclata.

~:~

Muda, la mirada ens inunda:
tot paisatge és un autoretrat.

«Le calme de l’eau», Osbert, 1918

~:~

Són arbres, no barrots;
obri els ulls, escull sender,
respira el bosc.

«Le mystère de la nuit», Osbert, 1897

~:~

Cambra de bany.
Em rente els ulls:
cada mirall és el mirall.
Pare l’orella al vidre fred
on giravolta, encés,
el calidoscopi d’un batec.

~:~

La nit és una pell
de pigues blanques, sal
de mar negra, silenci
tacat de tu.

~:~

Dimarts eterns, mar
de beure, mort
de viure, sóc
un verm i sóc lliure.
Sense tu, visc en mi
i et sent riure.

~:~

La memòria arrapada
al cantó d’un llit
conté més veritats
que qualsevol enciclopèdia.

~:~

Si no aprén la solitud,
quan enlluerna s’enlluerna:
el farer que s’il·lumina
és el primer nàufrag.

~:~

La llibertat és
almenys una mirada.
Recolzada a la barana,
els seus ulls ho diuen tot.

«El balcó», Manet, 1869

~:~

Si escric versos que ni tan sols jo
no sabria explicar és, en part,
perquè tinc la necessitat de dir
coses que de mi necessitaré desxifrar.

~:~

Arrapats, ben a frec,
dos cossos absents
són també l’animal
que exhala l’alè
que respirem.

~:~

Als dits, als llavis, al cor
obri esquerdes el magma.
Els volcans poden ser
previsibles, no evitables.

~:~

La meva mà no es mourà mai
del món secret on la lluna
la va il·luminar.

~:~

El poema que acabe emmudeix
com aquest silenci després
de ploure, com un animal adormit,
com el seu darrer rastre, forat
de glaç en la nit.

~:~

Quan, al present, entra menys el passat
i el passat comença a ser només passat,
el present no arriba a ser present.
Del futur, ni parlar-ne.

~:~

En el llenguatge de l’amor, la mà
és immensament més rica que el diccionari.
Cap gramàtica pot abastar la tendresa.

~:~

Per tu he travessat l’alba,
per tu he travessat el vespre
i, ara, per tu travessat,
la nit en blanc i encesa.

~:~

Els udols cap endins
no ressonen; mosseguen
com ullals de llop
entre les costelles.

~:~

Erigit amb absurdes geometries,
corre l’home fosc; hi perd carn, pes
i, trencadís, negra espurna,
amb l’aire es fon.

~:~

la passió que sou,
que us mou i us clou,
que és pou i és jou,
que és rou i ens plou
l’amor que cou
i mai no és prou.

~:~

Córrer i córrer dins
l’espill, horitzó enllà,
lluny, minvant, com un ocell
marca el punt d’un darrer vers
i s’esvaneix.

~:~

Som l’ocell i som l’ala
i, entre misèries i cels trencats,
l’aire.

~:~

Els pocs centímetres
que ens falten per a tocar la lluna
es fan volant.

~:~

L’esperança és
l’última rosa
que es perd.

~:~

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Moon River», de Henry Mancini, amb lletra de Johnny Mercer i veu d’Audrey Hepburn

3 comentaris a “Poeta i mussol, piulades al vol (III)

  • 3/14/2013 at 5:33 pm
    Permalink

    Impresionant lo de Lara, la xiqueta promet.

  • 3/27/2013 at 3:10 pm
    Permalink

    “Córrer i córrer dins
    l’espill, horitzó enllà,
    lluny, minvant, com un ocell
    marca el punt d’un darrer vers
    i s’esvaneix.”

    lletres que inspiren lletres que inspiren.

  • 3/27/2013 at 7:59 pm
    Permalink

    Així és Carles. I en córrer (ens) inspirem. Ben bé que ho saps!

Commentaris tancats.