Pura follia

Versió MP3

volen les branques
arrels en l’aire
Jaume Subirana

Ulls i boques, forats
al buit, se’ns fonen llum
de bat a bat i, a frec
i lluny, de l’infinit,
mengem un cor a flor
de pell.

Ullals avall regalles
sang: si els llepe
em beus i és bell l’instant
que ens fuig cruent
i allargassat en un plor
blanc mentre ens morim.

Bateguen venes, l’animal
ens creix i a dins saltem
els murs més alts; trinxem
miralls com carnissers
i fem records d’aquest deler
que, arrel d’ahir, s’espiga
en ales i mai no embranca
l’avenir.

Josep Porcar

Espill Poma 666

the single handed sailor goes sailing
Sailing away in the dark
Mark KNOPFLER

espill

Prou.
Ni una llàgrima més.
Hi ha, encara, temps i estels.
Hi ha, enceses, gotes de rou.
Hi ha, encara, paradissos i inferns.
Hi ha, plena, una lluna invisible.
No t’entregues a cap altre desconsol.
No et passeges, com una ombra,
pels carrers podrits de la decepció.
No balafies més paraules amb la nostàlgia.
No t’arrossegues entre morts i almoines
com qui espera, moridor, instants fugissers
de vida.

Prou.
Tiba l’arc,
bransoleja’l
i alfarrassa, ullprés,
fanecades de raïm.
Confronta espills,
ensuma’t l’alè de poma
i aixeca, amb una sola mà,
sis-centes seixanta-sis
copes de vi per celebrar
l’esplet d’una altra primavera.
Que rebenten les distàncies.
Que es baden les nits.
Que es vesse la mar tota.
Que des de l’interior del món
s’hagen de mullar les mans
per explicar com vas aprendre
a viure dins de la tempesta.*

Prou.
Només troba qui cerca
i, qui cerca, no espera.
Només salta qui estima
i, qui estima, s’eleva.
Només vola qui vol.
De popa o de proa,
el vent és propici
i per tu bufa, temperat
i suau, com un càntic.

Salpa.

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Single Handed Sailor», de Dire Straits
*Els darrers quatre versos de l’estrofa pertanyen al poema «Temporal», del llibre «Els estius»

Poeta i mussol, piulades al vol (II)

Fly me to the moon
Let me play among the stars

Bart Howard

vola_mussol

~:~

La mirada vola i d’ulls s’omple el cel:
ferma és la voluntat de les ales fràgils.

~:~

Em gite en la duna i sóc la duna,
vent, sorra i espera remoguda.

~:~

Tota la nit, mentre dorms,
els teus ulls són la nit.
Implacables, sense parpelles,
s’obren en mi.

~:~

Ella és l’aurora dels anhels petits,
victòria dels dies i de les nits,
antara, memòria i flor del desig.

~:~

No intentar sobreviure, al foc,
dins del foc: sobrevolar el foc.

~:~

Un ocell travessa la mirada.
El cel es trenca.

~:~

Braços enlaire, que la pentinen.
Braços entorn, que l’abracen.
Dos anells, davant d’un mirall,
a la cambra de bany.

~:~

Vesprada
a vessar
de crits.

~:~

L’única cosa que podem posseir constantment
és l’absència i és a l’ensems l’única que ningú
no ens pot arrabassar.

~:~

Participacions preferents.
Obligacions subordinades.
Determinacions? Vol de pedres!

~:~

Soterrada, l’ala encara
vola.

~:~

Bellesa, ets la nit en flor.

~:~

En la nit, el motor
del frigorífic sona
com la solitud.

~:~

Per a no perdre el nord
hem de resistir al sud;
del contrari, del sud estant,
el nord ni tan sols existeix.

~:~

De nit, en la boira,
també obrim els ulls.
Ens costa recordar,
però no podem oblidar.

~:~

Contra embats de la tristesa,
embranzides del deliri.

~:~

Córrer: el cor diu «atura’t»
i la ment diu «continua».
Estimar: la ment diu «atura’t»
i el cor diu «continua».

~:~

Qui vol el bé d’un altre
mentre lluita pel seu:
llum entelada.
No culpe el supervivent
ni m’hi capbusse.
Toque el piano.

~:~

Fred.
Enyore els dies calorosos
de l’estiu, el cruixir
dels llegums de la ginesta.

~:~

Nit amb malson bucle:
agafe tard els trens
i no baixe a temps dels metros.
I ara, en despertar,
no sé si he baixat
a l’estació correcta.

~:~

Volem.
Entre mar i cel, a frec,
cap horitzó no tanca la ferida.

~:~

En un llambreig,
el poema ha pres cos
i, de sobte, és tocar-te.

~:~

Volar és poder.

~:~

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Fly me to the moon», cantada per Doris Day

Cambra de bany

Dime por favor donde no estás
en qué lugar puedo no ser tu ausencia

Jorge Luis Borges

Sàtir abraçant una nimfa

Al vol de la cintura
amida, en l’abraçada,
l’absència que hi desprén
mentre es pentina.
El buit, com un efluvi,
com una llum emperesida,
com l’anell esmaperdut
d’un planeta que s’allunya,
giravolta mut
i creix entorn
i tot ho inunda
mentre ell es vincla ferm,
anhelant i pur, com una rel,
contra el llast imminent
del primer record.
Al vol de la cintura,
amida, en l’absència,
com un silenci que implora
des del fons d’una ferida,
la memòria que hi desprén
mentre el devora.

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Le Jardin d’Hiver», per Jacky Terrason

Volem

Versió MP3

VOLEM

Volem entre tenebres
com si del món ens expulsara
l’última alenada
d’un déu que ens somia.
De nit i lluna desvestits,
la nuesa ens despullem
i els mots que corglaçàvem
a la boca se’ns desfan
sobre la pell ajornada
en la set voraç de vida.

Foc amb foc, mirada mirall,
els nostres ulls ni a frec
s’assacien: s’abeuren, animals,
amb la distància d’un enyor
que de carícia fa embranzida
i ens creix, salvatge mesc,
com l’ara d’un després.

A onades véns, rabejant-te,
i amb sal t’endolces
la mar que et sóc.
Volem perquè ens volem
com si un demà existira.
De nit i lluna desvestits, brusents,
entre mar i cel, i tan a frec,
tot l’horitzó és un esguard,
i tot la nit, i tot ferida.

Josep Porcar
24 de gener de 2013

Distàncies

To know our destiny is to know the horror
Of separation, dawn oppressed by night

Robert GRAVES

codols

Dies i nits sumen
la distància dels éssers
llunyans al distanciament
dels allunyats, i tot resta
immòbil, extenuant, mormol
somort de còdol vora mar.
Ocells nafrats sobrevolen
l’abisme com llàgrimes negres
que a l’horabaixa fiblen
l’escorça d’onades sagnants
i a penes tremoladisses.
Penyal amunt, ni fred ni calor:
fite els miratges d’una por
que no em mou ni m’esmola.
Ni la sal de l’ona cobege,
ni cap horitzó m’és cisell.
Cert: solque la nit sense far,
però un cranc, ni volent,
podria caminar enrere.

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Blues in the distance», per Bud Shank

Dia i nit, dins del cap

orgue

Dia i nit, dins del cap,
porte l’orgue de Montserrat…
Un baix continu, com un tro,
dilatant-se mar enllà.
Dia i nit, dins del cap,
porte l’orgue de Montserrat…
com un corc, com un flux,
remor vessada de la sang.
Dia i nit, dins del cap,
porte l’orgue de Montserrat…
I com un himne, una bandera,
el teu nom, desfilant.
Dia i nit, dins del cap,
porte l’orgue de Montserrat…
És el teu darrer batec, bategant.

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Mobile», de Sandra Soderlund