Poeta i mussol, piulades al vol (I)

«A les nostres tenebres no hi ha una lloc per a la Bellesa.
Tot el lloc és per a la Bellesa».
René CHAR

fly

~:~

El pintor voldria agafar distància i triar
alguna de les perspectives possibles,
però en totes brilla el mateix sol. També de nit.

~:~

D’absència tremole en la mà que no em toca.
No hi ha carícia més fràgil.

~:~

A mesura que ens acostem
com una resposta, creixem
com una pregunta.

~:~

Mans desfetes, de nit plenes, desperten àngels.

~:~

Els trens que només passen una vegada
no tenen bitllets de tornada.
Hi aniré caminant.

~:~

La muntanya és més gran dins
dels teus ulls.

~:~

Despertar-se aviat només per saber
que encara ets a temps d’entrar al darrer somni
per la cua.

~:~

Contra el malson constant
dels somnis postergats, dues opcions:
despertar (-los) o dormir eternament.

~:~

És tan fàcil oblidar la nostra fragilitat
que, quan ens n’assabentem, l’esquerda ja s’ha fet massa gran.

~:~

Sentiment que a les mans esvara,
animal que amb carícies arrapa.

~:~

Corres mentre penses i, mentre penses, corres:
només recordes d’on has sortit i on has arribat.
Pensar no ajuda a gaudir del camí.

~:~

Escriure poesia després de Camps és un acte de barbàrie.

~:~

Llegir tuits com una remor de fulles, de sobte brams
de silenci clos, i entrar-me ganes de fugir
amb brogit d’ales.

~:~

Avui sent els batecs anats
que, al bosc del desencant,
cerquen la sendera per tornar al cor.
La fada absent els acompanya.

~:~

Per a un big bang només cal una espurna.

~:~

Ser poeta i sentir profundament que hi ha coses indicibles.
Potser el repte fa el poeta. I, encara més, la persona.

~:~

continuarà…

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Fisherman’s Blues, The Waterboys

5 comentaris a “Poeta i mussol, piulades al vol (I)

  • 1/25/2013 at 11:56 am
    Permalink

    Són impressionants. Per a mi, aquests poemes breus formen part del millor Porcar.

  • 1/25/2013 at 12:13 pm
    Permalink

    Són rampells, fal·leres, llampecs pouats al llarg del dia, enmig d’hores de feina i rutines, o també en algunes nits d’insomni…, xuts de mussol que havien quedat embullats entre altres piulades molt menys ‘poètiques’.

    Ramon, ets sempre un ànim i un estímul. Impagable. Una abraçada.

  • 1/26/2013 at 12:39 pm
    Permalink

    Si em permets te’n comentaré uns quants a un dels meus blocs. M’agraden molt.

  • 1/26/2013 at 3:08 pm
    Permalink

    Helena, permesa sempre. Manel, encantat de tenir-te per ací a prop. Gràcies, companys.

Commentaris tancats.