Home al balcó un matí d’hivern

Les vuit.
M’assec al balcó
per sentir
l’aire fred
del matí.

Tremole.
El cel existeix
perquè no existeix
–fora del món sóc dins
del llenç.

El fred és
un altre.
El matí
és un altre.
Perquè sóc
el fred
i el matí
i la mort
que hi respira.

El temps no passa.
L’espai es desdibuixa.
Tothom fa com que no.
Tothom nega amb el cap.

Els dies i les nits
que no havien de venir
també vénen. Als ulls
els mires com al sol
que aixeca l’ombra més alta:
viure la pregunta
o viure com una pregunta.

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«The days that’ll never come», de Yiruma

Poeta i mussol, piulades al vol (I)

«A les nostres tenebres no hi ha una lloc per a la Bellesa.
Tot el lloc és per a la Bellesa».
René CHAR

fly

~:~

El pintor voldria agafar distància i triar
alguna de les perspectives possibles,
però en totes brilla el mateix sol. També de nit.

~:~

D’absència tremole en la mà que no em toca.
No hi ha carícia més fràgil.

~:~

A mesura que ens acostem
com una resposta, creixem
com una pregunta.

~:~

Mans desfetes, de nit plenes, desperten àngels.

~:~

Els trens que només passen una vegada
no tenen bitllets de tornada.
Hi aniré caminant.

~:~

La muntanya és més gran dins
dels teus ulls.

~:~

Despertar-se aviat només per saber
que encara ets a temps d’entrar al darrer somni
per la cua.

~:~

Contra el malson constant
dels somnis postergats, dues opcions:
despertar (-los) o dormir eternament.

~:~

És tan fàcil oblidar la nostra fragilitat
que, quan ens n’assabentem, l’esquerda ja s’ha fet massa gran.

~:~

Sentiment que a les mans esvara,
animal que amb carícies arrapa.

~:~

Corres mentre penses i, mentre penses, corres:
només recordes d’on has sortit i on has arribat.
Pensar no ajuda a gaudir del camí.

~:~

Escriure poesia després de Camps és un acte de barbàrie.

~:~

Llegir tuits com una remor de fulles, de sobte brams
de silenci clos, i entrar-me ganes de fugir
amb brogit d’ales.

~:~

Avui sent els batecs anats
que, al bosc del desencant,
cerquen la sendera per tornar al cor.
La fada absent els acompanya.

~:~

Per a un big bang només cal una espurna.

~:~

Ser poeta i sentir profundament que hi ha coses indicibles.
Potser el repte fa el poeta. I, encara més, la persona.

~:~

continuarà…

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Fisherman’s Blues, The Waterboys

No verbal

Versió MP3

NO VERBAL

Eren paraules,
només paraules,
clares paraules
que no podran ser
reescrites només
amb paraules;
res no traduirà
els gestos aquells
ni el goig vibrarà
en la veu del demà.

No fou verbal, però, la tendresa.
No verbal fou l’espina.
No és ara verbal la cuirassa,
la por ni la fugida.
No ho serà el comiat,
el buit ni la fal·lera.
No verbal és
aquest silenci a brams.
No verbal és
aquesta mà que sentim
i no ens toca
perquè va travessar
pell, cor i carn.

No verbal serà
la memòria tota,
llenguatge únic
on florirà, bell,
el teu record.
No pot ser verbal
tanta absència,
ni l’enyor,
ni el teu nom.

No verbal, de tan ple,
perdrà pes el poema
que, al rabeig del cos,
mai no t’escriuré.

Josep Porcar
2 de gener de 2013