Il disoccupato

Dove sen va cosí di buon mattino
quell’uomo al quale m’assomiglio un poco?
Ha gli occhi volti all’interno, la faccia
sí dura e stanca.

Forse cantò coi soldati di un’altra
guerra, che fu la guerra nostra. Zitto
egli sen va, poggiato al suo bastone
e al suo destino,

tra gente che si pigia
in lunghe file alle botteghe vuote.
E suona la cornetta all’aria grigia
dello spazzino.

Umberto Saba

EL DESOCUPAT

On va, tan d’hora, de bon matí,
aquell home a qui m’assemble una mica?
Els seus ulls miren endins, la cara
és dura i cansada.

Potser cantà amb els soldats d’una altra
guerra, que fou la nostra guerra. Silenciós
se’n va, recolzat en el seu bastó
i en el seu destí,

entre gent que s’arraïma
en llargues cues a les botigues buides.
I sona la corneta a l’aire gris
de l’escombrador.

(trad. J. P)

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Young and foolish», de Bill Evans

Anomia

Són lluernes? Són fanals? Són estels?
Són ulls de gat? D’òliba? De llop?
Són gotes de rou? De pluja? D’un plor?
Espurnegen? Tremolen? S’esvaeixen?
És de fred? De dolor? De desig?
Espai i temps abans de l’eclosió?
La sal d’uns cossos sense pes?
O és el llambreig de coses sense nom?

A Joanaina Font

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Better way», de Ben Harper:
«I’m a living sunset / Lightning in my bones»

Brad Pitt nega el viatge

Brad Pitt diu que no és un viatge.
Sense nosaltres, però, el viatge prossegueix.
En un que món giravolta no rodem: giragonsem.
Els plans s’esvaeixen, cert; els somnis també.
I allà on hàgim d’anar, Angelina no hi ha de ser.
La nostra sort? El nostre destí? La nostra pobresa.
I el perfum dels semidéus? Sobrer.

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Temporary like Achilles», de Bob Dylan

Càstig diví

Marjal nafrada,
burxada d’escapçades
palmeres centenàries,
llamps de Zeus o potes
d’àliga amb ales d’àngel
exterminador.

 

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Let the punishment fit the crime», d’Erskine Hawkins

The voice of the ancient bard

Un poema amb el deix d’alguns licors que em són familiars. Mentre n’escrivia una versió, he paladejat reminiscències dels salms d’Espriu, del tord de Keats i dels vells ximples de Larkin. Hi ha una versió en català, però no he pogut fer-me amb ella.

Youth of delight, come hither,
And see the opening morn,
Image of truth new born.
Doubt is fled, & clouds of reason,
Dark disputes & artful teazing.
Folly is an endless maze,
Tangled roots perplex her ways.
How many have fallen there!
They stumble all night over bones of the dead,
And feel they know not what but care,
And wish to lead others, when they should be led.

William Blake

La veu del bard antic

Gojosa jovenesa, torna aquí,
i esguarda el trenc de l’alba,
imatge de la veritat nounada.
Dubtes que s’esvaïren, boires de la raó,
en fosques disputes, brillants disquisicions.
La follia és un laberint sense fi,
envescades arrels hi embullen els camins.
Quants n’hi ha que han caigut!
Tota la nit ensopeguen amb els ossos dels finats,
i senten que res no saben, tret de la inquietud,
i volen guiar els altres, ells, que haurien de ser guiats.

(versió de J. Porcar)