Tres ulls de mussol

tripleesguard

Tinc sovint un altre ull, allà dalt, que em mira, i sé que no és el de Déu, perquè, si no li faig cas, només vaig a l’infern al qual jo desitge anar. MacLeish diu que és una lluna, un fruit rodó, un medalló: mut, palpable, silenciós, immòbil, contestatari. Cert. Però, perquè siga un ull, perquè siga poesia, cal sempre un mussol que s’hi interpose i cante. Un no s’acaba d’acostumar a les persones que pensen que “les coses de poeta” són una mena de joc, un joc de xiquet gran, un joc només. Persones que no veuen o, probablement, no volen veure –i no les culpe– que amb la poesia i amb “les coses de poeta”, si alguna cosa ens hi juguem, és la vida mateixa: l’ull. No hi veuen l’ull. Però, clar, són poetes…, oi? I els poetes sempre diuen aquestes coses… ;)

Lectores i lectors de Salms, us desitge a tots un ANY MILLOR.

 

versió mp3

Vull donar les gràcies a l’Eva per la recomanació musical.
 

ARS POETICA

A poem should be palpable and mute
As a globed fruit,

Dumb
As old medallions to the thumb,

Silent as the sleeve-worn stone
Of casement ledges where the moss has grown—

A poem should be wordless
As the flight of birds.

*

A poem should be motionless in time
As the moon climbs,

Leaving, as the moon releases
Twig by twig the night-entangled trees,

Leaving, as the moon behind the winter leaves,
Memory by memory the mind—

A poem should be motionless in time
As the moon climbs.

*

A poem should be equal to:
Not true.

For all the history of grief
An empty doorway and a maple leaf.

For love
The leaning grasses and two lights above the sea—

A poem should not mean
But be.

Llegir-ne més

Delta

deltaebre

A dieta: aigua i aigua
i aigua només! I tot just abans
de l’ofec postrem, córrer posseït
vora riu i ben avall, encès
i ben avall! Esmaperdut cavall
tot desfermat, propiciatori quest
de la maresma vers l’incorpori
delta del voler.

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Aveam qui va a buscar aigua» (Batre), per Quico el Célio, el Noi i el mut de Ferreries

Elementals

I held a Jewel in my fingers
And went to sleep
Emily Dickinson

ditadit

contemplem un cel
a cor què vols
i sentim només l’aire
que no respirem

travessem l’aigua
a gavadals de goig
sense que el ulls arriben
a fer-se esguard

abdiquem pel foc
i hi vetllem l’espurna
car el món sencer
se’ns glaçaria

predecessors del mot
som l’alè que aspira
a tocar de veritat
la vida

és un somni
despertar en els dits
de tan fràgil prodigi?
 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Glitter In The Air», de Pink

La rosa

rosa
Evanescent, amb brèvola alenada,
bese, de nit, uns llavis abducents;
absents, però, de tan propers, la rosa
se m’esmuny quan el dia l’emmiralla.

j. p.

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Rose rouge», de St. Germain

A C. Miró et al.

Dies

Días para qué levantarse,
para qué un rostro
un bostezo
la calle,
esos días porqué
y a mi qué si amanece
déjame
por favor
tengo sueño.
La cama es un oasis, un desierto
el planeta, y yacer se erige de facto
y ad líbitum
en la única aspiración vital.

Días en los que el deseo tiene frío en los pies y la eternidad
se lava las manos, en que el silencio es
dios supremo y un invento otra vida
que no sea la tuya sola y dentro
de ti.

Días que sin fortuna has buscado, que no tienen santo
en el calendario, que tiemblan de ausencia tras
la ventana como el viento que se dibuja
en las hojas mecidas
por los árboles.

Mejor así.

Si logras encontrar alguno de esos días
a lo mejor te aguan la fiesta, incluso es posible
que te envíen a un campo
de trabajos forzados.

Nos hemos organizado como si el tiempo existiera.
Y encima llueve.

(J. P., 2003)

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Veu: Jimena Worcel (@mmeJW)

Solsida

des d’aquest temps d’exili on em toca fer casa
Gaspar Jaén i Urban

una mirada
una remor
després veu alè
i vent
a la cova
moblada acarona
la mà bransoleja un somni vibra
en la pell estremeix la carn besa agita
la sang tremola el cos
sacseja el cor solseix
raons i mons
de silenci i pura
absència
un forat de…
un dolor com…
un espasme un
darrer adéu fins
aviat

 

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Thin air», de Pearl Jam