- Salms - http://www.porcar.net -

Nu

El llaç és estret; el nus,
un mugró de diamant.
Màrius SAMPERE [1]

[2]

S’alça, surt al balcó
i no rep la mirada la llum
d’aquest matí perfecte
fins al dolor.

Cuirassa o nu [3], descabdella enceguerat
la voraç necessitat d’aquest deliri ajornat
que l’ínclita espiral d’espectres devoren
i pengen, com un diamant funest,
sota el llindar únic dels adéus.

Llampecs enllà, refracció i tenebres.
Darrere seu, tornen a tancar-se
cadascuna de les portes travessades;
mur avall, com guillotines, s’ensorren les finestres
que un dia van fer estius de pau i mar.

Pell endins, tota imminència és ferida:
sense oxigen, no hi ha foc;
sense cos, no hi ha respiració;
sense amor, tot sembla atroç.
I no hi ha aturall, ni retorn ni fuga;
només l’instant de l’espasme i l’alenada
encén aquest present font d’aigua pura.

Si una veu fóra tan potent
com escoltada, i tan fàcil tot com cantar,
com perdre’s de memòria, com deixar-se anar,
s’esquerdaria cada baula amb un sol bram.
Realitat o desig, a les mans tanca fort
el seu cadàver com un poema enamorat.

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here [4]. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Vull retrobar allò que el seny rebutja» [5],
poema de Miquel Peris [6], musicat per Artur Álvarez [7]