Nu

El llaç és estret; el nus,
un mugró de diamant.
Màrius SAMPERE

S’alça, surt al balcó
i no rep la mirada la llum
d’aquest matí perfecte
fins al dolor.

Cuirassa o nu, descabdella enceguerat
la voraç necessitat d’aquest deliri ajornat
que l’ínclita espiral d’espectres devoren
i pengen, com un diamant funest,
sota el llindar únic dels adéus.

Llampecs enllà, refracció i tenebres.
Darrere seu, tornen a tancar-se
cadascuna de les portes travessades;
mur avall, com guillotines, s’ensorren les finestres
que un dia van fer estius de pau i mar.

Pell endins, tota imminència és ferida:
sense oxigen, no hi ha foc;
sense cos, no hi ha respiració;
sense amor, tot sembla atroç.
I no hi ha aturall, ni retorn ni fuga;
només l’instant de l’espasme i l’alenada
encén aquest present font d’aigua pura.

Si una veu fóra tan potent
com escoltada, i tan fàcil tot com cantar,
com perdre’s de memòria, com deixar-se anar,
s’esquerdaria cada baula amb un sol bram.
Realitat o desig, a les mans tanca fort
el seu cadàver com un poema enamorat.

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Vull retrobar allò que el seny rebutja»,
poema de Miquel Peris, musicat per Artur Álvarez

Il disoccupato

Dove sen va cosí di buon mattino
quell’uomo al quale m’assomiglio un poco?
Ha gli occhi volti all’interno, la faccia
sí dura e stanca.

Forse cantò coi soldati di un’altra
guerra, che fu la guerra nostra. Zitto
egli sen va, poggiato al suo bastone
e al suo destino,

tra gente che si pigia
in lunghe file alle botteghe vuote.
E suona la cornetta all’aria grigia
dello spazzino.

Umberto Saba

EL DESOCUPAT

On va, tan d’hora, de bon matí,
aquell home a qui m’assemble una mica?
Els seus ulls miren endins, la cara
és dura i cansada.

Potser cantà amb els soldats d’una altra
guerra, que fou la nostra guerra. Silenciós
se’n va, recolzat en el seu bastó
i en el seu destí,

entre gent que s’arraïma
en llargues cues a les botigues buides.
I sona la corneta a l’aire gris
de l’escombrador.

(trad. J. P)

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Young and foolish», de Bill Evans

Anomia

Són lluernes? Són fanals? Són estels?
Són ulls de gat? D’òliba? De llop?
Són gotes de rou? De pluja? D’un plor?
Espurnegen? Tremolen? S’esvaeixen?
És de fred? De dolor? De desig?
Espai i temps abans de l’eclosió?
La sal d’uns cossos sense pes?
O és el llambreig de coses sense nom?

A Joanaina Font

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Better way», de Ben Harper:
«I’m a living sunset / Lightning in my bones»