The voice of the ancient bard

Un poema amb el deix d’alguns licors que em són familiars. Mentre n’escrivia una versió, he paladejat reminiscències dels salms d’Espriu, del tord de Keats i dels vells ximples de Larkin. Hi ha una versió en català, però no he pogut fer-me amb ella.

Youth of delight, come hither,
And see the opening morn,
Image of truth new born.
Doubt is fled, & clouds of reason,
Dark disputes & artful teazing.
Folly is an endless maze,
Tangled roots perplex her ways.
How many have fallen there!
They stumble all night over bones of the dead,
And feel they know not what but care,
And wish to lead others, when they should be led.

William Blake

La veu del bard antic

Gojosa jovenesa, torna aquí,
i esguarda el trenc de l’alba,
imatge de la veritat nounada.
Dubtes que s’esvaïren, boires de la raó,
en fosques disputes, brillants disquisicions.
La follia és un laberint sense fi,
envescades arrels hi embullen els camins.
Quants n’hi ha que han caigut!
Tota la nit ensopeguen amb els ossos dels finats,
i senten que res no saben, tret de la inquietud,
i volen guiar els altres, ells, que haurien de ser guiats.

(versió de J. Porcar)

3 comentaris a “The voice of the ancient bard

  • 10/11/2012 at 12:00 pm
    Permalink

    M’agrada molt la teua versió, fins i tot les “llibertats” que crec que et prens. No m’acaba de convèncer allò de “Gojosa jovenesa”, però no sabria donar-te cap alternativa. Només puc dir que una expressió tan simple en anglès —però alhora tan significativa— com “Youth of delight” comporta uns problemes de traducció inexistents a primera vista. Quant al “Doubt is fled… teazing”, jo no hi veig la preposició “en” de la teua traducció “en fosques disputes”, però potser m’equivoque (corregeix-me si és així); jo —que no sóc traductor i, doncs, no sóc fiable— ho hauria traduït menys poèticament: “S’han esvaït els dubtes, les boires de la raó, / les fosques disputes, les brillants disquisicions.” Però repetesc: no sóc traductor i la teua versió no sé millorar-la. Per si algú es pensa que vaig de sabut, diré de nou que m’agrada molt la teua versió i que comentar en un blog és molt fàcil.

  • 10/11/2012 at 12:37 pm
    Permalink

    Ui, jo tampoc no sóc fiable, amb el problema afegit que tampoc sóc partidari de l’alta fidelitat. Potser per això en dic versió, no traducció. I probablement no passa de ser una diversió. Pel que fa a la primera de les qüestions, tens raó, “Youth of delight”, a primera vista, és del tot comprensible, però díficilment traslladable, d’una manera suficientment eficaç, al nostre idioma: Vaig provar: “Joventut de joia”, “Gojosa joventut” i altres amb “delit”, però cap no em feia el pes. Per tant he optat per la més sonora en la recitació, per dir les j-v-s a boca plena, amb tot el vigor de la joventut. En segon lloc, efectivament, la preposició “en” és un afegit del tot personal. Si, fidel a l’original, l’omet, el poema és igualment accessible, cert, però, si el dic en veu alta, en la meua opinió, el trobe, el “sent” acartronat, i dubte si Blake cercava o no l’eixutor en aquest fragment. La preposició afegida respon a la meua interpretació del tercer vers, de la qual es deriven, al meu entendre, els dos següents: la veritat nounada és el resultat dels dubtes que s’esvaïren “en” (“després de”) “dark disputes & artful teazing. A més, les traduccions d’altres idiomes que he pogut consultar s’han vist “obligades” a emprar, per a no quedar “coixes” de sentit, l’article “les discussions” / “les disquisicions”; introduir la preposició em permet ometre l’article, més fidel, així sí, a l’original. Et confesse que no em resulta gens fàcil, tampoc, comentar perquè he pres unes decisions i no unes altres. És complicat, diria, explicar com de complicat és de traudir un poema tan breu i, aparentment, tan immediatament accessible com aquest. Llibertats? Massa, segurament. En acabar, vaig tindre la sensació d’haver profanat alguan cosa. I et mentiria si et diguera que la sensació no em va agradar. Una abraçada.

  • 10/11/2012 at 12:49 pm
    Permalink

    Em convencen les teues explicacions. Per a la teua tranquil·litat, et diré que estic absolutament convençut que les cultures veritables, les que atrauen i enriqueixen, es formen i creixen gràcies a “diversions” i “profanacions” com les teues, ço és, plantant cara a la por.

Commentaris tancats.