La teua altivesa sublim
només guarda la reminiscència alada
d’allò que va ser irremeiablement perdut
en el darrer brogit, la remor postrema;
pel temps glaçada, te l’escarpellen ara
uns ulls estranys amb sospirs i badalls
que, dins del Louvre, ja no t’oregen
l’amarada vesta de sal marbrenca
ni la divina benaurança que arboraves.
Qui havia de dir que en el flash
d’un japonès llambrejaria un instant
la victòria innòcua d’una bellesa escapçada,
el guany provisori d’una eternitat evanescent.
No és per això que encara t’hi alces i voles
per sobre del museu, de Marinetti, del món;
contorçat, l’aire excels que t’esculpiren
el respires mentre el talles
a l’esperó invicte d’un vaixell salpat.
Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.
«Bird of paradise», Miles Davis & Charlie Parker
Certament, les muses et són propícies.
Molt bon poema, sens dubte. Pobre Marinetti, com va ser endut —i tots nosaltres amb ell— pels vents veloços del nou segle! Humilment, hem d’aturar els bòlids —ni que siga un moment— i contemplar de nou Samotràcia… Hi veig que et va creixent un sòlid llibre de poemes: enhorabona! Quant a la dedicatòria, si Antoni Ferrer és, com crec, el poeta Antoni Ferrer, l’homenatge és merescudíssim.
Efectivament, l’endrece a Antoni Ferrer i Perales, gran poeta. «Pietà» va ser un llibre que m’encisà, per moltes raons. Vaig tindre l’oportunitat d’expressar-li la meua admiració i amb aquest poema vull donar-li les gràcies per tot allò que d’ell vaig aprendre llegint-lo. D’acord que tots els poetes són més o menys “diferents”, però pense que avui dia hi ha pocs poetes com ell, vull dir, amb aquest gran domini que té del cisell sobre el cos del poema. Per un altre costat, sobre això de la “solidesa” n’hi ha molt a parlar. Vaig fent…, però mai no sé què n’acabarà sortint ni a quin lloc aniran a parar els versos. Bé saps tu que, en aquest món de la fast-life, una de les millors venjances és no tenir cap pressa. ;-)
Subscric tot el que dius sobre Antoni Ferrer, un mestre de poetes no reconegut com cal ni —sobretot— pels companys de gremi…