La taula, després

Ara la taula neta, trista, resseca,
ressaca del marasme, com un càlcul
d’evasives després d’un teorema,
infinita de tan buida, brèvola
i brutal com una equació errònia
que a penes vibra de l’heure
al deure, del rou al pou, de mi a tu,
com una exclamació que fou plena
en melodies, afinitats i decepcions.
Ara la taula neta, expectant, aquest dir,
un dir què, un dir com, a quines illes,
i a quin llambreig encomanar la sal
que ha deixat de tremolar, com jo,
com tot, al rabeig de l’ona.

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Out of nowhere», de Johnny Green, versió i interpretació de Coleman Hawkins

4 comentaris a “La taula, després

  • 9/21/2012 at 1:46 pm
    Permalink

    Uhm, vas passant-te a la ciència, encara t’embolicaré i canviarem les tornes…
    Ah, per cert m’ha agradat.

  • 9/21/2012 at 1:52 pm
    Permalink

    Cert, la ciència em sedueix, però ja saps quin és el tracte. Barba per barba, m’has d’ensenyar això que escrius, Pitàgores! ;-)

  • 9/21/2012 at 9:20 pm
    Permalink

    Canviar les tornes, Manel?, que agosarat eres, si no tens ni puta idea de poesia (per cert, jo tampoc).

Commentaris tancats.