Plou a Castelló. Les set passades.
Els fanals destil·len espurnes d’aigua,
petits llampecs que als tolls demostren
per què la longitud d’ona és inexplicable.
Plou a Castelló. Tres quarts de vuit.
El sol no fa l’esforç de pujar al terrat;
hi sura i sobergueja una llum ambrada.
Ens hem llevat dins d’una gota de resina.
A Manel Mateu.
Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.
«I’ve got the world on a string», Duke Ellington
Gràcies a aquests breus i bons poemes, la vida diària esdevé suportable.
Gràcies guapo, tens unes cervesetes pagades a les tasques quan vulgues. Besets a la barba des d’un altra.
Per a mi la tardor sempre és un bàlsam i volia compartir-lo. Una abraçada a tots dos.
La resina desprén bons aromes: un d’ells, a infantesa.